La nocivitat química de la civilització industrial és
difusa, ubiqua, diversa i transmesa de totes les maneres possibles i amb tots
els vectors imaginables. Des de els disruptors hormonals a l’aigua i a
productes de consum de tota mena (link), fins la contaminació dels sols, la
contaminació dels aliments.... però potser el vector més inquietant, i
segurament el més danyi, és la nocivitat de l’aire que respirem.
Per una part hi ha la “contaminació de base” en la que el
transport te una paper determinant en la globalitat, sense menys preuar el de
la industria a nivells més o menys locals i per l’altra un risc ominós
directament lligat a la indústria, la fuga de productes summament perillosos
que, malgrat el que poden dir els “controladors institucionals”.
Les “fugues” es poden produir quotidianament (les
emissions industrials difuses), incidentalment o lligades a accidents
pròpiament dits. Els accidents es pretén que son excepcionals, res més lluny de
la realitat, els accidents (cosa normal en qualsevol procés industrial) son
quasi quotidians, que transcendeixin institucional o informativament depèn de
molts factors, entre ells la sort (del capitalista contaminador), la
manipulació dels fets (per part de la empresa, la administració i els mitjans
de comunicació) i fins i tot de la manca coneixement de tots plegats (cada dia
es coneixen més substàncies tòxiques que abans no es tenien en conte i cada dia
milloren els nivells de la seva detecció)...
Els efectes de tota aquesta contaminació van des de
efectes lleus o poc greus per la salut, fins un augment de la mortalitat o de
la prevalença de diversos càncers, de fet la civilització industrial és una
civilització teratògena.
A Europa, a rel del “accident” de Seveso es va promulgar
una directiva sobre el risc de la industria, coneguda com directiva Seveso de
1982 (82/501/CEEdirectiva), que ha sofert diverses
modificacions posteriors a remolc de nous incidents (Bophal el 1984, San Juan
de Ixhuatepec també el 1984, els
incidents miners de Baia Mare a Romania el 2000, i el d’Aznalcollar el 1998, la
fàbrica de fertilitzants de Toulouse el 2001…).
La Directiva Seveso i les lleis estatals derivades estan
pensades per accidents, no per la insidiosa contaminació quotidiana de fons,
però ens poden servir per mesurar el “risc químic” escampat difusament per el
territori.
Abast de la directiva
Seveso a Catalunya.
A Catalunya hi han 93 industries afectades per aquesta directiva,
son infraestructures industrials d’alt risc (53 a Barcelona, 2 a Lleida, 2 a
Girona i 36 a Tarragona). D’aquestes 39 són d’alt risc (28 a Barcelona i 11 a Tarragona).
A més caldria contar també les instal·lacions que treballen amb explosius i
concentracions logístiques.
Totes aquestes empreses estan instal·lades, generalment
en territoris molt concrets i molt poblats, afecten a la major part de la
població. Així els municipis que estan obligats a redactar un Pla d’Actuació
Municipal (PAM) del PLASEQCAT, son 101, peròconcentren a uns 3.900.000
habitants (un 52% de la població).
El PLASQCAT és un pla de protecció civil elaborat per la
Generalitat per “prevenir” el risc químic, igual que te d’altres plans per
prevenir riscos d’incendis, de nevades, de terratrèmols... plans que en
realitat prevenen sols l’accident, no l’emmetzinament quotidià gradual i
crònic, qualsevol activitat industrial que manipuli agents nocius emet, en
menor o major grau, part de les seves matèries de treball i intoxica lleu, però
constantment a treballadors i veïns.
El cas de Tarragona.
Parlem de Tarragona com un bon exemple de la nocivitat
química. A Barcelona hi ha més indústries Seveso (53) i més habitants
concentrats, però el cas de Tarragona (36) és únic, ja que és un pol industrial
construït de vell nou (fa uns 40 anys), cosa que dona un gran poder polític i
social a la seva industria. En les empreses que manipulen substàncies molt
tòxiques tenim un repartiment semblant, 28 a Barcelona i 11 a Tarragona.
La “Química” de Tarragona suposa la concentració de
nocivitat per habitant més gran que hi ha a tot el país, això suposa una
concentració de una empresa per cada 13.500 habitants quan a Barcelona (la
província) la densitat seria d’uns 60.000 habitants per empresa.
Recentment, a finals d’aquest més de juny, la Planta de
Repsol va parit una fuga important de compostos orgànics que no se sap
exactament quins van ser, encara que les empreses afectades (Repsol i Down)
consideren que va ser de benzè, i mantenien la pretensió de que la fuga “no va
sortir del recinte industrial” com si l’aire contaminat amb benzè s’aturés
davant la tanca de la fàbrica (!?).
La fuga va obligar a evacuar a més de 100 treballadors,
posteriorment les dues empreses (la emissora Repsol la afectada DOWN) van
emetre comunicats explicant que sols es tractava de “olor a hidrocarburs” i que
no consideraven el tema com incident i que no pensaven informar ni a la
Generalitat ni a la Mesa de la Qualitat de l’Aire.
El benzè és un compost orgànic de carboni i hidrogen,
present o derivat d’hidrocarburs petroliers i està classificat per la IARC
(Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, organisme depenent de la
OMS) com altament cancerigen.
Cal afegir a aquest altres episodis més “vistosos”, com
les columnes de fum negre emeses per Down i Repsol el 23 de maig i el 8 de juny
també aquest mateix any i que tampoc eren “incidents”. Les instal·lacions del
pol químic de Tarragona tenen un llarg historial d’incidents sense aclarir, com
per exemple la presència (en nivells relativament baixos i/o puntuals, però
segurament no inofensius) del cancerigen butadiè, que també està dins les
llistes de la IARC.
Fa uns anys un jutge del Social va condemnar REPSOL, el
INSS i la Mutua Universal a indemnitzar a un treballador d’una subcontracta que
va desenvolupar un càncer d’origen laboral que no era reconegut.
El nivell d’hidrocarburs detectat per DOWN era 20 vegades
superiors als nivells legals europeus (suposant que es tractés de benzè)
curiosament les estacions del govern de Catalunya no detecten nivells alts de
benzè a la zona del Camp de Tarragona.
A la zona 4 de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la
Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya hi han 10 estacions,
aquestes estacions es limiten especialment als contaminants legislats per
Europa, te 8 estacions que mesuren el benzè, d’aquestes estacions el màxim de
2015 ha estat de 2,6 μg/m3, el límit segons la EU és de 5 μg/m3, el disseny de la
xarxa no és però adequada per mesurar episodis, sinó valors de fons, els
contaminants analitzats per aquesta són insuficients per l’abast de la
concentració d’empreses químiques.
La nocivitat química,
nocivitat industrial i difusa.
Com s’ha vist, pràcticament tot el litoral està en zona
d’influència de la industria química, sols queden lliures algunes zones del
nord.
Queden lliures aquestes zones?... bona part d’elles estan
afectades per episodis prou alts d’ozó. Es tracta d’un contaminant secundari
que es forma per l’efecte de la radiació
solar a partir de compostos orgànics volàtils (entre ells els que emeten les
plantes de Tarragona), es considera que els alts nivells de moltes zones rurals
son deguts a importació de precursors. De fet el valor objectiu per la
protecció de la salut (no superar una mitjana de 120 μg/m3 de mitjana 8 horària
mòbil) s’ha superat en el 26% de les estacions que mesuren l’ozó i el número
total de superacions ha estat de 936 vegades, les 5 estacions amb més
superacions han estat Ponts (42), Tona (48), Juneda (49), Vic (55) i Montsec
(56).
L’ozó és un compost molt oxidat que afecta a la salut
humana, a la vegetació natural i agrícola i als materials.
COM DEIA LA CANÇO DE LA POLLA RECORDS "VEN Y VE" “YA NO HAY DONDE HUIR!! DISPARA!!”
Annex. Tarragona,
localitats i activitat de aquelles empreses que tenen un risc per toxicitat
alta i els productes i matèries primeres que utilitzen.
Aquest annex procedeix de les dades del PLASEQCAT,
revisat el 2015, és un Pla governamental i segurament hi ha molts punts
discutibles en les dades de base que fa servir.
Asfaltos
Españoles
(ASESA)
Tarragona
Clorur de vinil, Òxid de propilè, Productes derivats del
petroli (gasolina, nafta, querosè i gasoil)
BASF
Española
- Centre Integrat Producció (CIP)
La Canonja
Gasos liquats extremadament inflamables i gas natural,
Metanol
BASF
SonatrachPropanchem
La Canonja
Gasos liquats extremadament inflamables i gas natural,
Clor, Hidrogen
Bayer
Materialscience SL
La Canonja
Fosgè, Clor, Metanol, Diisocianat de toluè
Clariant
Ibérica Producción, SA. (Antiga HOECHST)
La Canonja
Òxid d’etilè, Òxid de propilè, Productes derivats del
petroli
Ercros
(Vila-seca I) [abans Aragonesas Industria y Energía (I)]
Vila-Seca
Clor, Hidrogen, Gas Natural
Ercros
(Vila-seca II) [abans Aragonesas Industria y Energía (II) i antiga Aiscondel]
Vila-Seca
Clorur de vinil, Gasos liquats extremadament inflamables
i gas natural, Clor, Àcid Clorhídric
Euroenergo
España, SL
Tarragona
Gasolina d’automoció i altres fraccions lleugeres
Industrias
Químicas Olivé
Valls
Nitricomax,
SL
La Canonja
Clor, Gasos liquats extremadament inflamables i gas
natural, Productes derivats del petroli: a) Gasolines i nafta
Aldebaran
Sistemas, SL (antiga PYROKEM, SA)
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Repsol
Petróleo SA (Refineria)
La Pobla de Mafumet
Gasos liquats extremadament inflamables i gas natural,
Productes derivats del petroli:
Gasolines i naftes, Hidrogen, Metanol, Propà
Repsol
Química
El Morell
Gasos liquats extremadament inflamables i gas natural,
Òxid d’etilè, Òxid de propilè, Hidrogen, Metanol
TERQUIMSA
II
TerminalesQuímicos (Moll Inflamables)
Tarragona
Òxid de propilè, Diisocianat de Toluè, Metanol, Gasolina,
Gasoil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada