Ens envolten tot un
seguit de xarxes de comunicacions digitals, les telefòniques d’us més o menys
“popular”, xarxes corporatives, militars i científiques, totes elles d’alta capacitat
i banda ampla, fins i tot les “populars”, ja que a través d’elles funciona el
gran negoci de l’entreteniment i de la creació de discurs.
Aquestes xarxes
tenen dos estructures una de cable, que no es pot menystenir, el cable te un
important paper en comunicacions locals intermèdies i d’antena a antena, i
assegura les comunicacions intercontinentals, més enllà de les comunicacions
per satèl·lit (de moment molt mes cares). L’altra xarxa, cada cop més
important, no necessita el cable físic i usa “l’espai radioelèctric” (xarxes
wifi, telefonia mòbil, comunicacions per radiofreqüència...).
Tota la
infraestructura de les comunicacions “amb mobilitat” requereix d’una xarxa
d’antenes, o millor dit de xarxes d’antenes interconnctades que reben i emeten
la informació. Si passegem amb els ulls ben oberts per la ciutat (gran o
petita), per pobles (grans i petits) i fins i tot per el “medi mes natural” ens
trobarem amb la presència, llunyana o propera, de tot un seguit d’antenes,
antenes de telefonia (les mes nombroses), de xarxes wifi, de radiotransmissió
(radio comercial, emissores de la policia, serveis d’emergència, institucions
de govern i corporacions diverses) i també mini xarxes RFID, als peatges de les
carreteres, a l’entrada d’alguns parkings (smart aparcaments) i fins i tot en
els cubells de la recollida selectiva d’algunes localitats (smart recollida de
residus).