Assetjats per la xarxa digital 1. Un mon ple d’antenes, ple de “observadors”.

Ens envolten tot un seguit de xarxes de comunicacions digitals, les telefòniques d’us més o menys “popular”, xarxes corporatives, militars i científiques, totes elles d’alta capacitat i banda ampla, fins i tot les “populars”, ja que a través d’elles funciona el gran negoci de l’entreteniment i de la creació de discurs.

Aquestes xarxes tenen dos estructures una de cable, que no es pot menystenir, el cable te un important paper en comunicacions locals intermèdies i d’antena a antena, i assegura les comunicacions intercontinentals, més enllà de les comunicacions per satèl·lit (de moment molt mes cares). L’altra xarxa, cada cop més important, no necessita el cable físic i usa “l’espai radioelèctric” (xarxes wifi, telefonia mòbil, comunicacions per radiofreqüència...).

Tota la infraestructura de les comunicacions “amb mobilitat” requereix d’una xarxa d’antenes, o millor dit de xarxes d’antenes interconnctades que reben i emeten la informació. Si passegem amb els ulls ben oberts per la ciutat (gran o petita), per pobles (grans i petits) i fins i tot per el “medi mes natural” ens trobarem amb la presència, llunyana o propera, de tot un seguit d’antenes, antenes de telefonia (les mes nombroses), de xarxes wifi, de radiotransmissió (radio comercial, emissores de la policia, serveis d’emergència, institucions de govern i corporacions diverses) i també mini xarxes RFID, als peatges de les carreteres, a l’entrada d’alguns parkings (smart aparcaments) i fins i tot en els cubells de la recollida selectiva d’algunes localitats (smart recollida de residus).

Les antenes tenen un paper important també en la mobilitat “sostenible”, d’això en parlarem a la segona part d’aquesta entrada al blog.

Hi ha una discussió seriosa sobre la innocuïtat de les radiacions electromagnètiques lligades a tots aquests sistemes de transmissió d’informació, de fet l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer va classificar els camps magnètics de les radiofreqüències com a possibles carcinògens per els essers humans (grup 2B), basant-se en un major risc d’aparició de glioma (un tipus de càncer cerebral). Si tenim en comte el poder del lobby de la telefonia mòbil i dels milions i milions a la seva disposició, i l’historial de susceptibilitat de l’OMS a les pressions de lobbys capitalistes, aquesta classificació s’ha de prendre seriosament.

L’abast del sistema d’antenes de transmissió de dades el podem copsar, parcialment, als webshttp://antenasgsm.com/ ihttps://geoportal.minetur.gob.es/VCTEL/vcne.do, el primeres una aproximació feta des de el mon “privat” i el segon des de el Ministerio. A nivell de Catalunya també ensdona molta informació el portal de governança radioelèctrica de la Generalitat (https://governançaradiolectrica.gencat.cat ), aquí podem consultar les dades dels més de 200 mesuradors en continu i les mesures puntuals, es poden cercar resultats segons tipus de mesurador, lloc on s’ha mesurat (escoles, centres de salut, domicilis...), de tota manera els màxims legals són tan alts que cap mesura dels centenars fetes, ha superat els nivells legals.

Però les antenes de telefonia no sols transmeten tot el necessari (veu, vídeo i dades) per els dispositius mòbils, la comunicació sense fils, ja sigui com dades de telefonia o con wifi, sinó que estan també  estretament lligades a la videovigilància i a altres dispositius de control, tant a nivell estatal (estat central, generalitat, administracions locals...)/corporatiu (empreses, des de grans fins a micros), com ala vigilància particular, individual o grupal (comunitats de veïns, associacions de parcel·listes o de botiguers...).

Les xarxes d’antenes permeten també posicionar els dispositius mòbils, encara que tinguin el GPS desactivat, la triangulació per antenes, de precisió baixa, serà millorada per les antenes del 5G, més nombroses, més petites i més encaminades cap un dispositiu concret.

Tota la xarxa d’antenes te un a més un paper simbòlic, es tracta d’un panòptic electromagnètic, que et veu i et vigila... sempre que portis un dispositiu connectat.

No es concep cap gran capital sense la seva torra de comunicacions, Torrespaña a Madrid, la Torre de Collserola a Barcelona... i el mateix a Paris, a Londres... les torres son grans nodes de comunicacions però, de fet, son sols unapart, un node, important, però sols un node més de la Xarxa de Dominació.