L’anarquisme històric ha estat sempre un gran admiradors
de la “ciència” i, de rebot, de les tecnologies.
Les edicions des d’editorials anarquistes de “l’origen de
les espècies” de Darwin, així com molts texts dels iniciadors de la química
moderna són incomptables. En aquells moments l’anarquisme i els “moviments
socials” tenien una pugna molt forta amb un sistema teocràtic occidental en
decadència (en decadència, però que encara va deixar molts morts sobre el
terreny), d’aquella admiració per els “racionalistes” ve l’admiració per la
“racionalitat”.
Les anàlisis sobre el paper de la ciència i de la
tecnologia en la “racionalització” de la dominació a través del capitalisme
modern, el colonialisme i l’imperialisme, existeixen però son escasses.
Hores d’ara la ciència, les universitats, els
investigadors son considerats, encara, per molts, com aliats, sense comptar el
seu paper com impulsors i perfeccionadors de la dominació.
Això passa en termes generals arreu del mon, les anàlisis
critiques s’aturen en una frontera imaginaria entre el mon acadèmic i les
corporacions tecnoindustrials. Frontera inexistent, avui dia fins i tot la
investigació més allunyada de l’aplicació te un paper com justificació de
l’existència de l’acadèmia o com generador de discurs favorable a la dominació.
A tall d’exemple agafarem la part més heavy de la
investigació a Catalunya, el sistema d’alta tecnologia format per el Sincrotró ALBA,
el supercomputador MARENOSTRUM, les principals plataformes nano i
biotecnològiques i l’Anella Científica.
EL MARENOSTRUM 5, QUAN LA VELOCITAT NO ÉS TOT.
Fa unes setmanes el consorci de la UE EuroHPC (Hig
Performance Computation) va anunciar que la candidatura del BSC (Barcelona
SupercomputationCenterhttps://www.bsc.es/) per a la construcció
d’un superordinador europeu havia estat acceptada.
La candidatura estava recolzada recolzada per l’Estat Espanyol,
la Generalitat i els governs de Croàcia, Irlanda i Turquia. Es tracta d’un
computador de pre-exaescala amb un cost de 200 milions dels que 100 procediran
de la UE i la resta dels conjunt de socis del projecte.
En aquesta convocatòria s’han finançat 8 projectes, però
sols 3 son de pre-exaescala a Barcelona, a Bolònia i a Kajaani (Finlàndia).
Hi han hagut 4 versions del Marenostrum de Barcelona, des
de 2004 la potència de l’ordinador Marenostrum ha crescut exponencialment, el
futur Marenostrum, el num.5 serà més de 5.000 vegades més potent que el num.1,
concretament el futur Marenostrum tindrà una potència de càlcul de 200.000
teraflops (https://ca.wikipedia.org/wiki/FLOPS).
Al ranking elaborat per el projecte TOP500 per Juny de
2019, entre els 10 primers hi ha 5 dels EUA, 2 de la Xina, 1 d’Alemanya, 1 de
Suïssa i 1 del Japó,l’actual Marenostrum estava a la posició número 29.
El computador més potent, és ara mateix (segons aquesta
llista) el SUMMIT dels EUA, amb una potència de pic de 200.000 teraflops, si es
quedessin aturats (cosa que no passarà), el 2020 el Marenostrum l’atraparia.
L’úsde la màquina és compartit entre els diferents
actors, el 2018 un 75% va per la xarxa de la UE PRACE, el 18% per la Red
Española de Supercomputación i el 7% per el mateix BSC (el que gestionen el
Marenostrum, que finalment son els qui remenen les cireres).
La supercomputació és una eina indispensable per
desenvolupar els nous projectes de dominaciótenoindustrial, la investigació en
nanotech, especialment en nanobiotecnologia, en la
recerca genòmica, de nous materials, investigació energètica...ja sigui mitjançant
la big data, per el tractament de gran volum de dades (com alguns dels
projectes de genòmica) o per poder operar models per els que es necessita gran
potència de càlcul.
Quan el sistema ens parla d’aquests models ens posa l’exemple del canvi climàtic,
deixant a part els models aplicats a la industria de síntesis, al disseny de
MEMS (sistemes micro mecànics o electrònics), o la poc coneguda, Simulació
Social (dades semàntiques, patrons en dades textuals, el tractament de les
“open data”, anàlisi espai/temporal...https://www.bsc.es/es/research-and-development/research-areas/social-simulation).
La col·laboració entre el BSC i la industria és estreta,
ja sigui directament o través dels ens “públics” d’investigació. El BSC els
darrers anys ha registrat al voltant de 50 patents importants.
LES XARXES D’INFRAESTRUCTURES CIENTIFIQUES I TÈCNIQUES.
El BSC (MareNostrum) forma part de l’estructura
científica de l’Estat “InfraestucturasCientíficas y TècnicasSingulares” (ICTS),
concretament lidera la Red Espanyola de Supercomputació, el RES està connectat
amb d’altres centres ICTS, (bàsicament lligats a les universitats i al CSIC):
-El MICRONANOFABS (la Red de Salas Blancas de Micro y
Nanofabricaciónhttps://www.micronanofabs.org/?lang=es) liderada, en el besant biotecnològic, per l’Institut de Microelectrònica
(ubicat al campus de la UAB).
-El Centre Nacional d’Anàlisis Genòmica liderat per el
Centre de regulació Genòmica (al Parc Biomèdic de Barcelona a la Barceloneta,
molt lligat a la UPF) que conta amb 12 seqüenciadors d’ADN capaços de
seqüenciar en un dia 8 genomes humans
complets.
-La “Red de Laboratorios de Alta Seguridad Biològica
(RLASBhttp://www.rlasb.es/)” el Laboratori d’Alta
Seguretat Biològica del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de la UAB,
als seus laboratoris es treballa amb models animals i cel·lulars per estudis de
virologia immunologia i biologia cel·lular i molecular.
-NANBIOSIS (http://www.nanbiosis.es/ )ofereix serveis complets per la producció i caracterització de
nanomaterials, biomaterials i sistemes en biomedicina, està liderat per el CIBER-BBN
(Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa) i un altra hospital públic de
l’estat, el Centro de Cirugia de MínmaInvasión de Càceres està format per una
bona quantitat d’Hospitals, Universitats i centres de recerca.
EL SINCROTRO ALBA.
Hi ha però una ICTS catalana especialment important i que
fa servei a totes les altres (totes les altres de Catalunya, de l’estat,
d’Europa i del mon), és el Sincrotró Alba al campus de la UAB de Cerdanyola (https://www.cells.es/es/ ).
La de llum del sincrotró, és radiació electromagnètica que conté un conjunt
de longituds d’ona.Aquestes van des de l’infraroig fins als raigs X durs (que
és el tipus de radiació més emprat) tot passant per la llum visible. La característica
principal de la llum de sincrotró és la seva gran brillantor (és milions de
vegades més brillant que la superfície del Sol), per aconseguir-ho la velocitat
dels electrons accelerats és molt propera ala velocitat de la llum. Aquesta
qualitat fa que s’obtinguin resultats amb una gran resolució. La llum del
sincrotró és polaritzada (vibra en una sola direcció) i pot ser polsant
La llum del sincrotró s’utilitza en investigació bàsica i
aplicada, en camps com els materials nanotecnologics, la nanobiotecnologia,
biomedicina, anàlisis de MEMS i de
futurs NEMS, alimentació, química de síntesi...
Els usuaris del sincrotró poden ser públics o privats
(els privats paguen), els privats poden guardar els resultats obtinguts, però
els públics han de divulgar-los, de tota manera els resultats acaben
transferits al sistema industrial privat a través d’incubadores, starup’s i
patents diverses.
El sincrotró te 8 linies de llum i es treballa en 3 més,
les més emprades (segurament les més útils) son les de difracció de raigs X, la
espectroscòpia de raig X i la microscòpia de raigs X.
A tot el món hi ha una cinquantena de sicrotrons, menys
de la mitad, una vintena estan a Europa... l’Alba és l’únic sincrotró a Espanya
i un dels més moderns d’Europa.
L’ANELL QUE ELS LLIGA A TOTS.
Les infraestructures científiques de Catalunya estan
connectades per una anella de comunicacions d’alta velocitat, l’Anella
Científica del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, el CSUC (https://www.csuc.cat/es), un consorci format per Universitats públiques (UAB, UB, UPC, UPF, ULL,
Ugi, URV, UOC) i privades (Ramon Llull, Abat Oliva), un estol “d’escoles”
universitàries privades o pseudoprivades (ELISAVA, ESMUC, EADA...) i desenes d’institucions científiques, entre
ells el BSC (Marenostrum), la Oficina de gestió de l’ITER, els centres de
CSIC... i el sincrotró ALBA.
L’Anella Científica (AC) dona serveis de connectivitat a
una velocitat de entre 50Mbps i10Gbps i fins un màxim de 100 Gbps en projectes
concrets.
El troncal de l’anella està redundada en equipament i
distribuïda en dos nodes (CSUC-CN i CSUC-T), a Barcelona.
El CSUC, malgrat esser una entitat pública, te cedida (contractada) la
gestió a la empresa ITCONIC (anteriorment Telvent Services) ITCONIC va ser
adquirida, per 215 milions d’euros, el 2017 per EQUINIX, gegant de les
comunicacions digitals, de matriu als USA i que disposa de més de 200
datacenters a tot el mon.
EQUINIXamb aquesta compra disposa ara de 4 data centers a la península, 2 a
Madrid, un a Lisboa... i el de Barcelona. L’interès d’EQUINIX per el mercat
ibèric (i europeu) es va desvetllar quan el mateix 2017 es va completar
l’estesa de 3 cables de comunicacions submarines, procedents dels EUA, de
Brasil i d’Algeria, això va fer que el paper de la península augmentés ja que
fins llavors Espanya era sols una parada secundària (un baixador a Conil) del
cable Columbus III procedent de Miami.
La connectivitat de l’Anella científica està assegurada des de 2013 per
l’empresa ORANGE, en total els contractes d’ORANGE pugen a 6,18 milions
d’euros, una altra gran empresa de pes a l’Anella és Sistemas Avanzados de
Tecnologia SA, que ha estat contractada per el manteniment i la seguretat de
l’anella mitjançant 6 contractes (entre 2015 i 2018) per un import de 1,86
milions.
Usuaris amb una velocitat major al 10 Gbps són: les universitats UB, UPC i
UPF, el Barcelona SupercomputingCenter (20+1), el mateix CSUC (20+1), el Consorci
Institut de Ciències d’Altes Energies (20+1) (http://www.ifae.es/eng/engineeringsupport.html ), la Fundació
i2CAT (10+1) (https://www.i2cat.net/research-topics/ ), el Centre de
Regulació Genòmica i el CNAG (10 cada un), i finalment l’Euopean Molecular
BiologyLaboratory (https://www.embl.es/ ).. com podem
veure el millor de cada casa!! La major part d’ells estan centrats en el tema
de la biotecnologia, la genòmica i la nanotecnologia.
DESENMASCARA LES INSTITUCIONS CIENTIFIQUES.
Fins ara les acadèmies, al menys en el nostre entorn, han estat intocables,
s’han fet campanyes contra corporacions multinacionals, contra bancs, contra
empreses concretes, contra estats i organismes internacionals... potser cal
anar pensant en incloure en elles aquells que estan donant la base per
desenvolupar les tecnologies convergents i l’artificialització de la vida
(centres d’investigació) o per elaborar el discurs que permet aquest
desenvolupament, especialment els centres de “bioètica”.
CONTRA TOTA NOCIVITAT!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada