L'auge de la biometria al mon

El control biomètric de la població ha anat esdevenint un fet tan quotidià que ja està pràcticament normalitzat. Fins el punt de que ningú s’estranya de que per posar en marxa un dispositiu mòbil o un ordinador, per accedir al lloc de treball o entrar a una piscina municipal, per entrar al menjador de l’escola, la universitat o l’empresa, o per fer una gestió en un banc, per entrar al Parc Güell, calgui posar el dit, el palmell de la ma o la cara sobre, o davant, d’un sensor biomètric.

De fet a ningú va estranyar que: a l’actual DNI, hi hagi un xip amb dades biomètriques nostres, amb les empremtes digitals i la imatge de la cara en 2D (qualsevol dia la introduiran en 3D que és més precisa). També han deixat de ser una novetat les màquines biomètriques dels aeroports per fer més ràpid  el pas per el control de frontera (més ràpid per els súbdits europeus és clar) i aviat deixaran de sorprendre els caixers automàtics amb reconeixement facial.

L’expansió de la biometria ve impulsada per un descens radical dels costos i per un augment de la fiabilitat derivat de la introducció de la intel·ligència artificial i “l’aprenentatge profund”, hores d’ara (amb dades mundials) un 26% de les empreses utilitza alguna eina biomètrica.

El marketing de la biometria recalca la seva suposada seguretat e inviolabilitat (és exclusiva de cadascun), així com la comoditat, no cal recordar contrasenyes ni portar documents o aparells a sobre i, ja se sap, que per comoditat acceptem el que sigui.

El mercat de software i hardware biomètric s’expandeix a gran velocitat, entre 2016 i 2019 ha crescut des de els 2.400 milions de $ (2016) fins els 4.500 (2018), casi s’ha duplicat i, es preveu, que el 2025 arribi als 15.100 milions de $, això vol dir que entre el 2016 i el 2025 creixerà més del 600%! (www.tractica.com ) .

Així doncs la indignació davant aquestes intromissions en el més íntim dels nostres cossos s’ha anat diluint i no és d’estranyar que la notícia de que l’estat francès està constituint un fitxer biomètric amb dades dels menors migrants no hagi merescut massa atenció (http://www.lefigaro.fr/flash-actu/mineurs-isoles-des-associations-denoncent-a-nouveau-le-fichier-biometrique-20190704 ).

Aquesta vegada la excusa és que els menors, quan se’ls declara majors d’edat per els serveis d’avaluació, fan intents a diverses institucions per ser re-avaluats, ja que al ser una avaluació absolutament subjectiva varia entre comarques, entre ciutats, entre dies, entre períodes de l’any...

La intenció proclamada és el control dels menors i les expulsions subsegüents i ha estat aprovada per el Consell Constitucional (https://www.liberation.fr/france/2019/05/16/fichier-biometrique-des-mineurs-isoles-le-conseil-constitutionnel-saisi_1727364 ).

El resultat ha estat una baixada radical de les peticions de protecció, que han baixat entre un 25 i un 50%, amb el risc d’abús i explotació que això suposa.

No és, naturalment, la primera vegada que s’utilitzen tècniques biomètriques en el control dels moviments de població, però si que és la primera vegada (o al menys la primera reconeguda) que s’aplica a menors, encara que sospitem que fitxers com aquest no son rars en la democràtica Europa, al menys amb les empremtes dactilars.

Les diferents tecnologies biomètriques, cada cop més diversificades (veu, olors, batec del cor...) , cada cop més fiables, barates i fàcils d’implementar, estan cridades a ser l‘eina omnipresent del control social. El control social de tots, però molt especialment d’aquells que no encaixen en un model determinat de societat, i entre aquests molt especialment els immigrants sense la documentació de l’estat... i com que els moviments massius de població provocats pel canvi climàtic i les guerres que genera, aniran, inevitablement a més aquestes armes de l’estat i el capitalisme aniran també a més, creant cledes electròniques on només volen les seves ovelles.