Càmeres corporals, pistoles elèctriques i brutalitat policial

El tema de les pistoles elèctriques (arma "no massa" letal) al cos dels Mossos és un tema que s’arrossega de llarg. Darrerament als mitjans de comunicació s’han exhibit les primeres d’aquestes armes adquirides, armes que suposadament han d’evitar barbaritats com les de Juan Andrés, com si els mitjans tecnològics fossin la “solució” a la violència policial, aquestes armes han arribat sense la càmera de vídeo que ha d’anar aparellada amb ella i s’estan desplegant per Girona.

El 2016, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, va treure un concurs per l’adquisició de 134 “Dispositius Conductors d’Energia” (el que la gent normal anomena pistoles Taser o pistoles elèctriques), per dotar a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. Aquest concurs tenia dos lots, un, el lot 1, el de les pistoles (que incloïa 7.500 cartutxos i material divers de simulació). I l’altre, el lot 2, de dispositius d’enregistrament d’imatge i so per complementar les pistoles, podent-se emprar també independentment d’elles.

El contracte del lot 1 va ser formalitzat el juliol de 2017, per un import de 706.473€, a la empresa Eurodistribución de Sistemas España, SL. Aquesta empresa ha estat també adjudicatària, anteriorment, d’un contracte de 119 llançadores de projectils per els Mossos, amb visor de punt vermell làser (que diuen que son més “benignes” que les pilotes de goma anteriors) per un import de 252.000€, i d’un contracte, conjunt amb Beretta Benelli Ibèrica, de munició per un import de 880.500€.

El lot 2, va quedar desert... i ara s’ha convocat de nou un concurs per adquirir els enregistradors de vídeo i de so, sense els que, segons la normativa aprovada, és imprescindible per poder emprar les pistoles Taser. Aquest contracte serà de 64.856€ i s’ha d’adjudicar en breu, si es presenten ofertes.

Els dispositius d’enregistrament de les actuacions policials estan molt discutits en l’àmbit dels drets de les víctimes de l’actuació policial, de fet s’està pensant en estendre’ls, a Catalunya i a l’estat, malgrat que mesures més senzilles i econòmiques com la identificació sense traves dels agents no es contemplin.

Les càmeres sobre el cos dels polis, les bodycam, sembla que van aparèixer per primer cop a Dinamarca el 2005 i que desprès es van estendre per Canadà, Àustria, Alemanya, Holanda... i sobretot els EUA on el 41% de les Agències de policia les han implantat, en canvi a Europa la seva extensió és més lenta i es centra sobretot a França (2.600 càmeres) i el Regne Unit (22.000 càmeres).

L’impacte de les càmeres està molt discutit, un estudi de la Universitat de Cambridge diu que la seva implantació ha fet desaparèixer les denuncies per abusos, segons ells per una part els polis es retenen en la seva brutalitat i per l’altra els “falsos denunciants” es veuen destalentats. L’estudi de Cambridge és contradit per els resultats als EUA, on molts cassos sols ha servit per reforçar les activitats de la policia i perjudicar a les seves víctimes, mitjançant un us selectiu de les imatges i els sons enregistrats.

El punt crític és la possibilitat de gravació selectiva per part dels agents, la posada en marxa de la càmera o la seva aturada. Als EUA s’han anat repetint fallides de gravació en moments crítics, interposicions “oportunes” d’objectes i persones,  danys imprevistos als fitxers... i de fet s’han anat repetint els abusos sense que apareguin  gravats.

Els 134 dispositius de gravació (que segurament sols son els primers) s’introduiran dins d’espais de privacitat, especialment domicilis, però també a espais públics, sense cap mena de control, ni tan sols els lleus controls de la videovigilància...

-Qui posarà en marxa la gravació dels dispositius?.

-Qui podrà aturar la gravació?.

-On es descarregaran les imatges?

-Es podran editar?

-S’informarà a les persones presents que son gravades?

En els plecs per l’adquisició dels dispositius per els Mossos els temes de les garanties dels fitxers sols tenen una presència marginal, evidentment no interessen.

Les bodycam policials son una extensió dels sistemes de videovigilància, sobretot dirigida contra aquells que pateixen més l’acció policial, la gent que viu en barris desfavorits, els immigrants, els pobres, els “malalts mentals”... No és diferent a la resta de mesures de control social tecnoindustrial, però és un pas més, intensificat i dirigit als més vulnerables.

Més info:  

http://negreverd.blogspot.com.es/2017/01/finalment-els-mossos-aviat-disposaran.html

http://negreverd.blogspot.com.es/2014/08/de-ferguson-barcelona-les-armes-no.html

https://drive.google.com/file/d/0B4bHAPrRCd7UeUpwRUU0V3kzVFU/edit