Passejant
pels boscos del Vallès ens vàrem trobar amb una gran quantitat de gossos, en
manada, curiosament tots portaven un collar gruixut amb una antena d’un pam de
llarg. A un centenar de metres anava un home amb una armilla reflectant i un
escopetot en preguntar-li per les antenes es va treure de la butxaca un estri
amb pantalla on es veien uns punt corrent per sobre un mapa, era un
localitzador dels gossos... anaven a caçar senglars, a mes del localitzador
portaven també walkie-talkis i una anacrònica trompeta.
Al
cap d’una estona es van sentir trets i udols aguts de gos, no se si un dels
cànids no va deixar la pell en aquella cacera.
Intrigats
per l’artefacte auxiliar de cacera vàrem estar investigant i no sols hi ha
aparells com aquest (que poden controlar fins a 100 collars) sinó que també hi
ha accessoris d’entrenament que donen un “estímul”. Aquest estímul, al menys
sobre el paper, és una vibració més o menys forta, però en alguns fòrums de
“perreros” donen a entendre que alguns d’aquests collars donen una “petita”
descàrrega elèctrica, també es venen collars per inhibir els lladrucs, quan el
gos borda rep una descàrrega elèctrica (però no son legals ni sembla que a
l’Estat espanyol estiguin molt estesos).
Alguns
d’aquests collars poden detectar quan el gos borda i d’altres disposen de micro
(per sentir el que està passant) i un petit altaveu que permet al “perrero” transmetre
ordres al gos. Es tractaria d’una versió canina dels braçalets de control que
es posen a algunes persones sotmeses a control policial o mèdic (http://negreverd.blogspot.com.es/2015/12/la-preso-electronica-sense-murs-sense.html).
A més
de tot això també estan al mercat videocàmeres per adaptar-les als gossos i
armilles de seguretat per fer més visibles els animals i evitar que els matin
d’un tret i com protecció contra els ullals dels senglars.
Hi han també collars més lleugers per controlar la posició de gats i fures.
Al
debat sobre la Smart City Expo del dia 16 al CAP ocupat d’aquest més, algú va comentar que
moltes de les mesures de control abans d’aplicar-les als humans son assajades
amb animals domèstics, és un pensament pertorbador, però lamentablement sembla
que també és cert:
1.-El xipat: la instal·lació d’aquests microxips
va començar amb gossos i d’altres animals domèstics (des de fures fins a
cabres). El cas dels gossos es calcula que hi ha gairebé 300.000 gossos xipats
a Catalunya (aproximadament un 50% dels existents), dels domèstics de producció
(vaques, ovelles, cabres, èquids) pràcticament el 100% dels qui estan obligats.
El
xipat d’humans de moment queda limitat a algunes persones desvalgudes amb
problema de demència... de tota manera anem carregats de xips, al telèfon, a
les targetes de crèdit, als documents d’identitat...
2.-El registre genètic:de moment el registre genètic
dels gossos està limitat a alguns censos municipals, Parets, Tordera, Sant
Vicenç dels Horts, Ribes de Fresser... precisament a Ribes fa uns dies es van
posar les primeres multes basades en l’anàlisi de l’ADN de merda de gos
abandonada (http://negreverd.blogspot.com.es/2016/09/adn-de-merda-merda-dadn.html).
El
registre genètic dels humans varia molt de país a país (xxxxxxx) a l’Estat que
patim es limita als arxius policials, els derivats de les anàlisis per a la
memòria històrica i alguns de sanitaris.
3.-La geolocalització interactiva: que serien els collars dels
que parlàvem més amunt.
Futur
negre per els gossos i per nosaltres, vigilats, observats, classificats,
registrats...controlats.
Mondo cane, mai millor dit!
ResponElimina