En el mon del que els poderosos anomenen governança
s’executa un simulacre al voltant del llenguatge per convertir el que és
dominació, depredació i saqueig en un miratge de responsabilitat, cura de la
terra i “ecologisme” econòmic. La terminologia d’aquest simulacre canvia al
llarg del temps, les paraules es desgasten i ja no tenen l’efecte desitjat.
Segons la definició de la Fundació Macarturl’economia
circular és “L’economia circular
és reparadora i regenerativa i pretén aconseguir que els productes, components
i recursos en general mantinguin la seva utilitat i valor en tot moment. Aquest
concepte distingeix entre cicles tècnics i biològics”.
Així han anat caducat termes com economia verda, economia
baixa en carboni, desenvolupament sostenible... etc, hores d’ara la paraula més
emprada per disfressar la realitat és la d’economia circular. Mitjançant el
terme “economia circular” pretenen fer-nos creure en el mòbil perpetu, una
economia on la matèria i la energia es renova contínuament (del bressol al
bressol)... una mentirà!.
El terme ha estat desenvolupat en un principi sota el
suport de la Fundació EllenMacArthur(https://www.ellenmacarthurfoundation.org/) fundació capitanejada per
Cisco, Danone, Google, HM, Nike, Philips, Renault, Unilever i alguns governs
estatals i “subestatals” europeus... a aquesta fundació també s’ha adherit la
Generalitat de Catalunya mitjançant la seva empresa ACCIO. Aquesta empresa ha
publicat una guia d’empreses catalanes que practiquen això de la “economia
circular” (http://coneixement.accio.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=380cfd6b-4101-4476-a2c8-0a9bea64d751&groupId=30582 ).
El mon empresarial fa temps que s’ha adonat de la
necessitat de vestir-se de color verdós per seguir actuant com ha actuat a tot
el llarg de la història, la principal organització empresarial dedicada a
disfressar la depredació és el Consell Empresarial Mundial per el
Desenvolupament Sostenible (WBCSDhttp://www.wbcsd.org/), organització fundada al
voltant de la Primera Cimera de la Terra de 1992, l’arxifamosa Cimera de Rio,
està formada per més de 200 multinacionals que facturen entre totes 8,5
trilions de dòlars (!!!) i tenen 19 milions treballadors, un dels membres del
Consell Rector és Ana Botin del Banc de Santader. El WBCSD és també un dels
principals promotors de la economia circular, ja que el desenvolupament sostenible,
que forma part del seu nom, està ja una mica arnat.
Un dels primers economistes interessat per el problema de
l’ús dels recursos va ser l’anglès WSJebons (1835-1882) amb la seva famosa
“paradoxa”. Jebons va estudiar el consum de carbó relacionant-lo amb les
millores en la eficiència de les màquines que l’empraven i va obtenir el
resultat contrari a la opinió de la resta d’economistes: amb l’augment de la
eficiència augmentava el consum del recurs (efecte rebot). La eficiència va
aparellada amb un major consum.
Darrerament,
basant-se en dades recollides per el satèl·lit meteorològic SUOMI NPP s’ha
calculat les emissions de llum artificial durant les nits entre 2012 i 2016,
amb sensor de radicació d’alta resolució, aproximadament 50 ha (https://www.investigacionyciencia.es/noticias/la-frustrada-revolucin-nocturna-de-los-ledes-15877 ). El resultat obtingut és
que la nit terrestre està cada cop més il·luminada, ha crecut casi un 10% entre
2012 i 2016, i les zones ja il·luminades són un 2,2% més brillants. La
introducció de sistemes d’il·luminació més eficients (led’s) no ha suposat una
disminució, sinó un increment, igual que va veure Jebons
amb el carbó, en el cas de la il·luminació la eficiència també suposa major
consum d’energia.
Tota l’argumentació bonista de la sostenibilitat, la
economia verda, la eficiència en l’us dels recursos, i altres herbes, queda
fortament qüestionada per la permanència de l’efecte de rebot en les economies
de mercat.
Però no és tan sols això, el discurs sostenibilista i
verdeconomista es sustenta sobre el fet del reciclatge perpetu dels residus
(del bressol al bressol), donant la idea de cicles perpetus (o casi) prenen com
exemple els cicles dels sistemes naturals, i en la digitalització de la
economia (aplicació de TIC’s)... res més fals...
La microelectrònica amb distàncies nanomètriques de
treball (com la dels processadors AMDRyzen que ja es fabriquen per sota dels
15nm entre transistor i transistor) fa pràcticament impossibles la recuperació
de la major part del material i a més, al ser altament organitzats consumeixen
molta energia per a la seva fabricació (en contra de l’entropia), energia
irrecuperable. També son fabricacions altament consumidores d’aigua i
generadores de residus. La microelectrònica és el revers i la contraposició
total de la pantomima de la economia verda.
LA SOSTENIBILITAT DEL CAPITALISME ES LA INSOSTENIBILITAT
D ELES NOSTRES VIDES!!
PER UN MON LLIURE I
SALVATGE!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada