Ja s’ha acabat el trasllat de la Model, ben
lluny del centre de la ciutat, tocant el Llobregat, a la Zona Franca... Ara
converteixen les restes de l’edifici en una mena de parc temàtic de la “memòria
històrica” pendents d’executar el projecte de nous usos de l’espai, projecte
que està fent pujar el preu del metre quadrat.
Molts diaris han aprofitat per canviar el
nom i en lloc de trasllat parlar de tancament... com si realment s’hagués
tancat la presó, com si realment no s’hagués estes una xarxa cancel·laria per
tot el territori català (http://negreverd.blogspot.com.es/2018/01/la-model-no-es-tanca-es-transllada.html
).
Simultàniament al “tancament” (com en diuen
ells) s’ha començat a fer una “memòria històrica” parcial elaborant llistats de
presoners “il·lustres”, il·lustres políticament o culturalment i col·leccions
d’anècdotes, generalment insulses i inofensives centrades en la dictadura d’en
Primo i la postguerra. Val a dir que això no és generalitzat, hi ha qui fa una
memòria sense desmemoria del paper repressiu de les presons, aquí ens referim
al que publiquen els diaris i als escrits d’algunes patums expresidiàries de
luxe.
La presó Model ha estat (i estarà), com
totes les presons, una trituradora de persones, un anorreador de personalitats,
un instrument de control social i de dominació.
La seva història no és el relat embellit
per la distància i per la situació actual dels relators, és una història
estremidora on es barregen els heroismes absoluts amb la mesquinesa quotidiana
de la institució i de alguns dels mateixos pacients. Una història de pujades i
baixades la major part de les quals ha estat amagada per el sistema i mai les
coneixerem en detall. Revoltes individuals i col·lectives que no han sortit mai
a la llum, morts, tortures, sotmetiments, humiliacions... aqui podeu baixar una relació de motins i conflictes (relació de motins)
Malgrat tot sols amb el material que es
coneix i el que està guardat als arxius de les presons, dels jutjats i dels
governs civils, hi hauria prou per escriure llibres molt gruixuts, sols falta
que algú (amb temps i capacitat i mitjans) es pugui posar a la feina... em temo
que això no pesarà, al menys en un termini raonable.
Hi ha però una manera de tenir una visió no
tan directa del que ha estat la resistència a la dominació durant tots aquests
cent catorze (més o menys) anys. Aquesta visió es pot obtenir mitjançant la
cronologia dels motins coneguts (n’hi ha molts de desconeguts) al llarg de la
història de la model. Certament hi ha períodes pràcticament en blanc (casi tota
la dictadura franquista) durant la que els fets van ser silenciats, també la
dictadura d’en Primo de Ribera i períodes dels primers anys del segle XX.
La sèrie no és massa llarga, 25 motins i 5
vagues de la fam. Les vagues de la fam són fàcilment ocultables i silenciables,
segur que van ser moltes més, per exemple durant el període 1931/1938 en van
haver moltes...
Cal destacar, entre els 25 motins, el de la
nit de Nadal de 1919, el del presos antifeixistes de 22 d’abril de 1938 (http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/495812
), el de 1975, el primer abans de la mort d’en Franco, i els de 1977 els de
l’arrencada de la COPEL.
La
preó és també un espai opac, durant el gran buit que va de 1939 a 1965 no s’han
trobat dades sobre el que va passar a la model, més enllà d’entrades i sortides
de presos polítics, però segur que a algun lloc deuen haver-ne, l’altra espai
vuit, el que va des de 1990 fins enguany es deu al trasllat del conflicte a
d’altres presons i al control químic.
La Model, la presó de Barcelona continua,
en un altra ubicació, però igual sinistre, torturadora i anihiladora, malgrat
que no hi hagin panòptics, ni garites, ni reixes tan evidents... el control
s’ha tecnificat mitjançant la vigilància electrònica, l’arsenal farmacèutic i
el control socio/psicològic.
Informació obtinguda bàsicament a:
“La model de
Barcelona, històries de la presó” editat per el Departament de Justícia de la
Generalitat el 2010, malgrat el seu caràcter institucional és força interesant
i te moltes dades. https://www.sindominio.net/etcetera/PUBLICACIONES/PUBLICACIONES/minimas/75_La_Modelo.pdf“
La cárcel Modelo de Barcelona 1904-2004. Cien años
bastan, derribemos la Modelo para no
levantar otra” editat per diversos
col·lectius llibertaris de València, Barcelona i Bilbao el 2004.
Història de la presó Model de Barcelona” de diversos
autors, Pagès Editors 2000. És un llibre acadèmic, es pot trovar a la Xarxa de
Biblioteques de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada