Soc profundament
cristianòfob, o millor dit catolicòfob, perquè la organització dominadora
catòlica és la que a intentat (i a voltes a aconseguit) esguerrar-nos la vida,
la meva i la dels meus familiars, els meus amics, el meus veïns…
L’església
catòlica (i no parlem de tots els seus crims abans del 36 i a tota la
postguerra, sinó del més recent, del que jo he viscut...) ha contribuït
substancialment a la dissort i a la misèria sexual, misèria de relacions, misèria
social... en la que vivim i viurem.
-Aquesta institució
va obligar a batejar-me. Durant tota la escolaritat em va adoctrinar, desprès
ha fet el possible per continuar mantenint l’adoctrinament i hores d’ara manté
la seva capacitat intacte a molts lloc i una mica disminuïda a d’altres, però
la manté.
-Els capellans (i
l’església) ens van (i encara ho fan) culpabilitzar per els nostres desitjos
sexuals, per les nostres opcions i les nostres necessitats. Arribant, quan van
poder, a criminalitzar-les, amb resultat de presó, psiquiàtric, lobotomia... i
mort o desaparició extrajudicial.
-Hores d’ara
mantenen blanquejades i relativament suavitzades (fan pink wassing horrible
paraula) les mateixes culpabilitzacions a Europa i, allà on poden, s’oposen
feroçment a les “normalitzacions” del sistema (normalitzacions que estan dins
del sistema), com els matrimonis entre persones del mateix “sexe-judicial-civil”
i a la possibilitat que aquestes parelles puguin adoptar criatures.
-L’actuació de
l’església catòlica respecte a persones fora de la norma sex/genèrica ha estat
de persecució, fins que l’entorn no els ha obligat a dissimular “farisaicament”.
-S’han oposat des
de sempre al mínim de drets per les dones, sobretot el dret lligats a la lliure
generació. S’han oposat també al us, a la informació de tots els
anticonceptius.
-La seva obsessió
contra l’anticoncepció els ha portat a desenvolupar potents campanyes contra la
prevenció de la SIDA (campanya contra l’ús del condó) que segur que han generat
contagis, malaltia i mort.
-Que també s’han
oposat a tota iniciativa, fins i tot les mes moderades, d’igualació laboral,
social, afectiva de les dones.
-Pretenen obligar
a les dones a tirar endavant embarassos no desitjats, especialment als països
explotats (el que en diuen tercer mon, com si hagués més d’un) que és on es
senten més forts.
-L’església
catòlica a combatut amb totes les seves forces les “amenaces” sobre el seu
monopoli de la família, s’ha oposat el matrimoni civil, a les unions de fet i
al divorci, malgrat que totes aquestes figures certifiquen la intervenció de
l’estat, de l’església o de la societat sobre les relacions humanes impedint
que siguin lliures.
-Que l’església,
fora del marc europeu/occidental, manté la major part d’aquestes posicions
dominadores que, hipòcritament, abandona on donen mala premsa (Europa i
occident). Matxuquen a l’Africa, bona part d’Àsia, Amèrica del Sud... i allà
on, dins del mon capitalista hegemònic, tenen força suficient per imposar-se.
-Lidera una
vigorosa oposició contra drets individuals lligats a la fi de la vida, s’oposen
a l’ajut a morir dignament, a les sedacions terminals i son els abanderats de
l’acarnissament “terapèutic”.
-L’església
catòlica és un cova sinistra d’opressió social, de col·laboració amb el
capitalisme i amb el patriarcat, d’abusos sexual i físics, d’espoli econòmic...
I moltes coses
més!!.
-I moltes coses
més...
Soc catolicòfob!!
Accepto que
cadascun tingui els misticismes, les transcendències, les creences i les
“supersticions” que desitgi, però les estructures de dominació, ja siguin
esglésies centralitzades (com la catòlica) o no tan centralitzades, son
repugnants i nocivitat pura.
Son instrument de
dissort, de dolor, de destrucció, de mort, d’anihilació de les persones, son
institucions a combatre i a destruir, mentre existeixin no existirà la
llibertat plena.
Darrerament
sembla estar de moda aliar-se (al menys a nivell de discurs) amb els capellans
de les religions “nouvingudes”. Cosa que és aliar-se amb els opressors
d’aquests “nouvinguts”, com si les cultures es reduïssin a la religió, com si
no existís la seva música, cuina, llengua, literatura, i perquè no, una
tradició seva d’anticlericalisme... Tot plegat paternalisme i supremacisme
cultural occidental que prefereix que els llops religiosos guardin la ramada.
PER AIXO MATEIX A MÉS DE SER CRISTIANÒFOB I
CATOLICÒFOB, SOC TAMBÉ ISLAMÒFOB, IDUISTMÒFOB...etc... I FÒBIC DE TOTES LES
INSTITUCIONS RELIGIOSES.
PAU ALS HOMES GUERRA A LES INSTITUCIONS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada