VERD URBÀ, GENTRIFICACIÓ I APARTHEID DE CLASSE

El passat dijous, 4/7/24 a “el Periòdico” havia un article amb el títol “les ciutats més verdes redueixen la taxa de mortalitat de la població” (https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20240703/les-ciutats-mes-verdes-redueixen-104967480 ), l’article es basa en un altra de l’Institu  ISGlobal (https://www.thelancet.com/journals/lanplh/article/PIIS2542-5196(24)00120-7/fulltext ) que ja te estudis en el mateix sentit al seu web (https://www.isglobal.org/ ), tot es basa en una exposició academicista, on hi ha més verd hi ha més salut, o sia que “ves a viure a prop d’una zona verda (i paga)”, en la majoria dels cassos no es te en conta el tema de la renda, hi ha un biaix de classe, se’ns predica tenir cura de la nostra salut i tenir hàbits saludables (cuidar-se en diuen), una mena de esforç personal (o familiar), sense contar el que això suposa segons la situació econòmica i social.

Però el biaix  de classe existeix (de la classe econòmica, o sia els pobres, no el “subjecte històric” marxista), podem donar un cop d’ull a les dades disponibles sobre el tema, que no son moltes... podem trobar fàcilment concordàncies significatives.

Val a dir que les dades de renda disponibles son les menys fiables, sobretot com menys habitants te el municipi.

Així tenim per exemple a l’Àrea Metropolitana, que l’Hospitalet te 4 m² per habitant i una renda familiar disponible de 18.800€, Santa Coloma de Gramenet 6 i 16.800, mentre Sant Cugat  te 32 m² i 27.300€, i Sant Just Desvern 53 i 32.500.

A Vallès Occidental passa una cosa semblant, a Sant Quirze tenen 25 m² i una renda de 23.700€, mentre que en el colindant Sabadell tenen 8m² i 17.300€ i a Badia una superfície de 9 i 11.900€.

Al Vallès Oriental tenim el mateix patró, a Granollers 16 m² de zona verda i una renda de 17.600€ mentre que a Canovelles és de 8 m² i 14.500€.

Un altra indicador de verd urbà és l’arbrat viari, però en aquest tema les dades son més escasses, però alguna cosa hi ha, així l’Hospitalet te 16 habitants per arbre, mentre que Sant Cugat en te 3,2...

Les millores en els hàbitats urbans generen contradiccions socials greus, és l’anomenada gentrificació verda, les millores ambientals aconseguides mitjançant llargues i dures lluites veïnals acaben revertint, en un termini més o menys llarg, en una expulsió dels veïns amb rendes més baixes i la implantació de veïns més benestants.

La contradicció bàsica no és urbanística, fins i tot no és del tot social, és del sistema, mentre estiguem dins d’aquest sistema els “petits canvis” (espais verds, arbrat, zones peatonals...) sols revertiran, si no es pot mantenir l’esperit de lluita, en un perfeccionament del sistema.