Però el biaix de classe existeix (de la classe econòmica, o sia els pobres, no el “subjecte històric” marxista), podem donar un cop d’ull a les dades disponibles sobre el tema, que no son moltes... podem trobar fàcilment concordàncies significatives.
Val a dir que les dades de renda disponibles son les menys fiables, sobretot com menys habitants te el municipi.
Així tenim per exemple a l’Àrea Metropolitana, que l’Hospitalet te 4 m2 per habitant i una renda familiar disponible de 18.800€, Santa Coloma de Gramenet 6 i 16.800, mentre Sant Cugat te 32 m2 i 27.300€, i Sant Just Desvern 53 i 32.500.
A Vallès Occidental passa una cosa semblant, a Sant Quirze tenen 25 m2 i una renda de 23.700€, mentre que en el colindant Sabadell tenen 8m2 i 17.300€ i a Badia una superfície de 9 i 11.900€.
Al Vallès Oriental tenim el mateix patró, a Granollers 16 m2 de zona verda i una renda de 17.600€ mentre que a Canovelles és de 8 m2 i 14.500€.
Un altra indicador de verd urbà és l’arbrat viari, però en aquest tema les dades son més escasses, però alguna cosa hi ha, així l’Hospitalet te 16 habitants per arbre, mentre que Sant Cugat en te 3,2...
Les millores en els hàbitats urbans generen contradiccions socials greus, és l’anomenada gentrificació verda, les millores ambientals aconseguides mitjançant llargues i dures lluites veïnals acaben revertint, en un termini més o menys llarg, en una expulsió dels veïns amb rendes més baixes i la implantació de veïns més benestants.
La contradicció bàsica no és urbanística, fins i tot no és del tot social, és del sistema, mentre estiguem dins d’aquest sistema els “petits canvis” (espais verds, arbrat, zones peatonals...) sols revertiran, si no es pot mantenir l’esperit de lluita, en un perfeccionament del sistema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada