Ens han robat la vaga general!!.

Un dret que malgrat que és individual a l’hora de trencar una vaga, és col·lectiu per fer-la.

El dia 3 havia convocada una vaga general, com altres anteriors polèmica i discutible.

Malgrat que entre els convocant hi ha, per exemple la IAC que durant uns anys va ser majoritària entre els carcellers catalans, o la CSC sindicat groc, sobretot a les administració pública no deixa per això de tenir motius, sobretot desprès de diumenge, per fer-la, altres dels convocants no eren, ni de bon tros tan xungos..

Com treballadors, com explotats, teníem la possibilitat de fer-la (amb conseqüències econòmiques, o encara pitjor jugant-te el lloc de treball) o senzillament no fer-la.

Tinc amics i amigues que es plantejaven les dues possibilitats, possibilitats personals i compromeses d’una manera o altra... exercici actiu en una direcció o una altra.

Però ara han arribat aquells que sempre han estat a l’altra cantó, els sindicats grocs (UGT, CCOO i USOC, grocs generalment i amb moltes excepcions a les seves bases), les organitzacions de la “societat civil” (hi ha organitzacions de la societat militar?) i les patronals (la sinistra CECOT, la hiperexplotadora CEPIME) i han convocat una “Aturada de País” que ningú sap massa el que és. Tan CCOO com UGT, que disposen d’una maquinaria burocràtica fenomenal, neguen la vaga i defensen “acords” amb la patronal per arribar a “aturades limitades” sense conseqüències econòmiques.

Un bon exemple és l’acord a que han arribat, entre UGT/CCOO amb MERCADONA, una empresa esclavista i explotadora: els treballadors podran, entre les 14 i les 16, no treballar sense descomptes en el salari...(????).

El compadreo empresa/sindicats grocs arriba al seus màxims a l’administració pública, a molts ajuntaments, a la Generalitat... el patrons han donat “recreo2 als seus treballadors, tanquen (menys els serveis més o menys essencials) i priven als seus treballadors del dret de fer vaga.

Un exemple del que passa al sector públic és el de les Universitats, totes s’han adherit a la fantasmada de l’aturada (fins i tot les que mantenen judicis contra ocupants de rectorats o les que fa poc tems demanaven la intervenció dels mossos per desallotjar estudiants), totes, la UPC, la UAB, la URV, la UB... etc, han declarat el dia 3 festiu, igual que van fer el divendres passat per desmobilitzar als estudiants.

Tot plegat apesta a interclassisme, a sindicalisme groc (i fins i tot vertical) i a corporativisme.

Jo faré vaga!!, per fer fora de la meva vida els cossos policials, GC, Policia Nacional... però també els Mossos d’Esquadra i la Guardia Urbana. Qui hagi participat en alguna de les vagues generals dels darrers anys recordarà les intervencions dels Mossos i del municipals i no anirà a aplaudir-los i donar-lis flors.

Faré vaga, i no faré aturada, per rebutjar la conxorxa entre els sindicats representatius i la patronal.

Faré vaga, i no faré aturada, malgrat que el meu rebuig passi desapercebut (menys en la nòmina) i finalment segurament se’m computi con “aturadista” i no vaguista, la meva empresa sls ha convocat concentracions a les 12 (a les que no assistiré), podré fer vaga!.

Comprenc perfectament als companys que es neguen a participar en aquesta convocatòria confusa (confusa per els tripijocs del polítics disfressats de l’ANC, d’OMNIUM i dels sindicats “representatius”), però jo, personalment, no puc anar a treballar o a fer la pantomima de l’aturada, mentre hi hagi algú (per pocs que siguin) que faci la vaga de veritat, vaga contra els polis, contra el capital... i contra l’estat.