Un dret que
malgrat que és individual a l’hora de trencar una vaga, és col·lectiu per
fer-la.
El dia 3 havia
convocada una vaga general, com altres anteriors polèmica i discutible.
Malgrat que entre
els convocant hi ha, per exemple la IAC que durant uns anys va ser majoritària
entre els carcellers catalans, o la CSC sindicat groc, sobretot a les
administració pública no deixa per això de tenir motius, sobretot desprès de
diumenge, per fer-la, altres dels convocants no eren, ni de bon tros tan
xungos..
Com treballadors,
com explotats, teníem la possibilitat de fer-la (amb conseqüències econòmiques,
o encara pitjor jugant-te el lloc de treball) o senzillament no fer-la.
Tinc amics i
amigues que es plantejaven les dues possibilitats, possibilitats personals i
compromeses d’una manera o altra... exercici actiu en una direcció o una altra.
Però ara han
arribat aquells que sempre han estat a l’altra cantó, els sindicats grocs (UGT,
CCOO i USOC, grocs generalment i amb moltes excepcions a les seves bases), les
organitzacions de la “societat civil” (hi ha organitzacions de la societat
militar?) i les patronals (la sinistra CECOT, la hiperexplotadora CEPIME) i han
convocat una “Aturada de País” que ningú sap massa el que és. Tan CCOO com UGT,
que disposen d’una maquinaria burocràtica fenomenal, neguen la vaga i defensen
“acords” amb la patronal per arribar a “aturades limitades” sense conseqüències
econòmiques.
Un bon exemple és
l’acord a que han arribat, entre UGT/CCOO amb MERCADONA, una empresa esclavista
i explotadora: els treballadors podran, entre les 14 i les 16, no treballar
sense descomptes en el salari...(????).
El compadreo
empresa/sindicats grocs arriba al seus màxims a l’administració pública, a
molts ajuntaments, a la Generalitat... el patrons han donat “recreo2 als seus
treballadors, tanquen (menys els serveis més o menys essencials) i priven als
seus treballadors del dret de fer vaga.
Un exemple del
que passa al sector públic és el de les Universitats, totes s’han adherit a la
fantasmada de l’aturada (fins i tot les que mantenen judicis contra ocupants de
rectorats o les que fa poc tems demanaven la intervenció dels mossos per
desallotjar estudiants), totes, la UPC, la UAB, la URV, la UB... etc, han
declarat el dia 3 festiu, igual que van fer el divendres passat per
desmobilitzar als estudiants.
Tot plegat apesta
a interclassisme, a sindicalisme groc (i fins i tot vertical) i a
corporativisme.
Jo faré vaga!!,
per fer fora de la meva vida els cossos policials, GC, Policia Nacional... però
també els Mossos d’Esquadra i la Guardia Urbana. Qui hagi participat en alguna
de les vagues generals dels darrers anys recordarà les intervencions dels
Mossos i del municipals i no anirà a aplaudir-los i donar-lis flors.
Faré vaga, i no
faré aturada, per rebutjar la conxorxa entre els sindicats representatius i la
patronal.
Faré vaga, i no
faré aturada, malgrat que el meu rebuig passi desapercebut (menys en la nòmina)
i finalment segurament se’m computi con “aturadista” i no vaguista, la meva
empresa sls ha convocat concentracions a les 12 (a les que no assistiré), podré
fer vaga!.
Comprenc
perfectament als companys que es neguen a participar en aquesta convocatòria
confusa (confusa per els tripijocs del polítics disfressats de l’ANC, d’OMNIUM
i dels sindicats “representatius”), però jo, personalment, no puc anar a
treballar o a fer la pantomima de l’aturada, mentre hi hagi algú (per pocs que
siguin) que faci la vaga de veritat, vaga contra els polis, contra el capital...
i contra l’estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada