Sales de control de videovigilància, el panòptic universal.

Que hi ha darrera la càmera de videovigilància? Qui ens mira des de les sales de control?.

Malgrat que sovint tenim tendència a pensar que les càmeres enregistren el que passa davant d’elles i poc més, darrera seu hi ha un mon viu i ric en recursos controladors. Fa anys l’eficiència de la videovigilància quedava molt reduïda per el fet de ser analògiques (la revisió era molt problemàtica) i que els avorrits i cansats vigilants dels edificis controlats no podien estar mirant-les permanentment, a més feien rondes, controlaven entrades i sortides, llegien la premsa o feien alguna becaina... Però avui en dia (ja fa un temps) la situació ha anat canviant. Darrera les càmeres de videovigilància hi ha quelcom més que un gravador d’imatges i un humà avorrit.

Les càmeres de videovigilància s’han naturalitzat i formen part del paisatge urbà i és acceptat que actuen com mecanismes preventius que eviten situacions “delictives” detectant-les anticipadament, i que augmenten la seguretat. No es percep la presència d’un vigilant, humà o informàtic, darrera de l’objectiu de l’artefacte, la videovigilància es legitima fent-se ubiqua i quotidiana... banalitzant-se.

El que abans era la “central de alarmes” de les companyies de seguretat privada i de les institucions amb una mica de pes, ha derivat vers les “Sales o els Centres  de Control” on la tecnologia i el capital humà s’acumulen per fer més efectiu el control social. Lluny de ser un dispositiu merament tècnic la videovigilància, de moment, manté una relació directa amb el vigilant humà, per molt que s’automatitzi.

Avui en dia qualsevol entitat (pública i/o privada) que es dediqui al control disposa d’un centre amb potents eines informàtiques  i personal especialitzat. En tenen institucions governamentals (de l’Estat o de la Generalitat), empreses de seguretat, instal·lacions estratègiques (refineries, centrals energètiques, sistemes de subministraments d’aigua...), ports, estadis esportiu, grans centres comercials, infraestructures de transport i comunicacions... Fins i tot municipis mitjans o petits disposen d’un d’aquests centres, que en el cas més precari serien un monitors per veure en temps real davant la càmera, però que ha anat evolucionant fins el moderns desplegaments visuals i informàtics.

Generalment aquest centres de control no sols estan connectats a les càmeres de videovigilància, sinó també a d’altres sensors (sensors de control d’accessos, de detecció d’incendis, d’intrusió...), tenen canals de vídeo d’alta resolució i de so, estan connectats amb els sistemes de comunicació, tenen un software més o menys complex i passarel·les digitals amb d’altres sistemes (i sales de control).

ELS HUMANS DESHUMANITZATS DARRERA DE LES CÀMERES.

Malgrat que cada cop s’implanten més sistemes automàtics i intel·ligents de control dels vídeos (B:SM, FGC, Control de Trànsit...), no es pot marginar la tasca de l’operador humà revisant el que passa per davant de les càmeres, presents les 24 hores del dia 365 dies a l’any, 8.760 hores d’activitat “voyeur”.

Les sales de control es basen en la interacció entre peces tecnològiques (càmeres, sensors, xarxes de fibra, WIFI, servidors, ordinadors, nodes de comunicació, pantalles... i els operadors. La tasca de l’operador es observar, cercar, seleccionar imatges, detectar successos i imatges sospitosos, verificar les alertes dels sistemes automàtics de detecció, registrar-los i donar l’alerta quan calgui. Malgrat tot, encara cal que també “interpretin” les imatges de les càmeres.

L’ambient de les sales de control és especialment nociu, tan a la Sala Conjunta de Comanament, com a les sales de Control del Tràfic, diuen els operadors que hi ha una incidència de càncer superior a la d’altres llocs de treball. En el cas concret de Trànsit s’han detectat nombrosos casos de lipoatròfia semicircular(https://es.wikipedia.org/wiki/Lipoatrofia_semicircular ).

Els operadors humans son deshumanitzats en una feina tediosa i que te molt de confident policial, per això els vigilants son vigilats, sempre hi ha un o més supervisors controlant que no s’adormin ni s’encantin. A les Sales de Control es desenvolupa el panòptic fins un nivell fractal, els operadors son controlats per uns altres sistemes de videovigilància (que potser te una altra sala de control amb d’altres operadors). L’accés biomètric i el control automàtic de l’activitat als ordinadors acaba de reblar el clau.

La condició d’operador de Sala de Control és ben mísera, veuen passar la vida filtrada per l’objectiu d’una càmera i per un software de vídeo intel·ligent, la seva situació es passiva i sols ha de transmetre les alarmes reglamentades.

L’automatització fa que cada operador hagi de controlar cada cop més càmeres, i al anar-se estenen les càmeres amb zoom i orientables (seguint els avisos del software) la tasca esdevé frenètica: canvi de càmera, zoom, canvi de càmera, orientació, canvi de càmera alarma d’activitat sospitosa, canvi de càmera, zoom.... així les hores de durada d’un torn de treball.

Sembla que els deshumanitzats hauríem de ser nosaltres, però no els més deshumanitzats son ells, per això és necessari vigilar-nos, perquè encara conservem una de les coses que ens permet mantenir una flameta de llibertat, la iniciativa i la mobilitat.

SALES DE CONTROL ARREU.

Repartides per tot Catalunya (i el Mon) hi ha multitud de Sales de Control, alguns son més o menys modestes com la del municipi del Vendrell, d’altres com la Sala Conjunta de Comanament de Barcelona, que inclou a Mossos, Guardia Urbana, Bombers, i Emergències Mèdiques, son instal·lacions de gran complexitat i connectades amb d’altres “sectorials”, les pròpies de la GU, dels mossos... Tots els municipis més o menys grans ,o els petits que tenen sistemes de videovigilància, en tenen una, a vegades subcontractada a una empresa de seguretat privada, així els municipis que aposten per la videovigilància, com per exemple Tarragona, Girona, l’Hospitalet, Figueres, Vic, Reus, Calafell, Cubelles, Calonge, l’Arboç, Cambrils, Salou, Calonge... (sols per dir-ne alguns) disposen d’alguna cosa semblant a una centre o una sala de Control perfectament equipada, més o menys gran segons el nombre de càmeres.

Com dèiem la Sala de Control de Comanament de BCN és compartida per els diferent cossos de seguretat i d’emergències catalans, la Guardia Urbana, els Mossos, Bombers i el SEM. Podem veure més detalls de la Sala a sala de comanament .

Depenent de l’Ajuntament de Barcelona hi haurà (S’ha licitat aquest juny) un Centre de Control de la Mobilitat i Emergències (CCME) a la 4rta. planta de l’edifici municipals de Torrent de l’Olla, aquest centre ha de concentrar les activitats de 4 centres, que es tancaran un cop enllestida: Centre de Control de Trànsit Urbà (CCTU), el Centre de Control de Trànsit de Rondes (CCTR), el Central d’Operacions (CDO) i Control de Túnels (CT), alguns d’aquest centres estan ubicats a la Sala Conjunta de Comanament. També es pensa crear un centre redundant de la Sala Conjunta als locals que deixarà en el lloc que ocupaven el CCTU i el CCTR a la Plaça Carles Pi Sunyer. El CCME controlarà els 36.000 semàfors i les 170 càmeres del trànsit. Disposarà de 2 videowalls formats per 4 monitors de 55 polsades (5.4x1.4 metres).Les càmeres de Barcelona es poden visualitzar a càmeres de barcelona.

També depenent d’una empresa propietat de l’Ajuntament de Barcelona, B:SM (Barcelona de Serveis Municipals) hi ha un Centre de Suport d’Operacions que controla les 1.000 càmeres de videovigilància instal·lades sobretot als aparcaments municipals, B:SM està en tràmits adquirir un software, el sistema Vaelsys (207.164€), per fer vigilància intel·ligent a 79 càmeres (46 d’ascensor i 33 de cabina). Aquesta videovigilància intel·ligent permetrà detectar presencia continuada de persones en punts determinats.

La ATM disposa de 2 centres de control, un per el metro, el Centre de Control del Metro de Barcelona (CCMB Centre de Control de Metro) i un altra per el bus, el Centre de Regulació i Operacions (CRO) d’Autobusos. El CCMB està a la Sagrera i controla més de 6.000 càmeres a les línies convencionals i 3.100 a les línies automàtiques, disposa d’un videowall format per 4 cubs de 67 polsades. El CRO, està situat a les cotxeres del Triangle, disposa d’un videowall de 4 monitors de 67 polsades que permet connexió amb el Centre de Control de la Mobilitat de l’Ajuntament.

ElsFGC disposen del Centre de Control Integrat situat a Rubí (entre el 2016 i el 2017 s’han gastat 1.250.000€ en aquest centre), i RENFE del Centro de Regulación y control Ferroviario de Barcelona ubicat a la Estació de França i que segons RENFE és el millor d’Espanya i un dels millors d’Europa, aquest centre regula rodalies i els trens de mitja i llarga distància, queden fora els d’Alta Velocitat als que es dediquen 4 Centres de Regulació i Control (dels 21 existents).

Un altra centre de control de grans proporcions és el de CIVICAT (Centre d’Informació Viària de Catalunya)depenent de la Generalitat (CIVICAT les càmeres de transit les podeu localitzar a Càmeres de Catalunya ) i responsable del control de la mobilitat a Catalunya, aquest centre controla 12.000 km de carreteres i autopistes, a aquest centre estan connectades més de 500 càmeres de videovigilància (més o menys pròpies) i sistemes d’aforament de transit. Algunes de les càmeres són DAI (Detecció Automàtica d’Incidents). Val a dir que el CIVICAT rep dades, a més de les pròpies, d’algunes institucions públiques i privades titulars d’infraestructures: AVERTIS, Túnels de Vielha, CEDINSA responsable de les autopistes amb “peatje a l’ombra” (els Eixos del Llobregat, del Ter, Transversal i d’Aro,podem veure el mapa de càmeres a http://www.cedinsa.net/es/situacioCamara.php ),AUTEMA (C16 i la E9), Túnel del Cadí, Túnels de Vallvidrera, Ministeri de Foment (estatal, del Centre de Control de la B20)...

A la web del RACC es poden visualitzar totes les càmeres de l’Estat Espanyol i Andorra (Cameres a l'Estat ).

També caldria avaluar els centres de control del Cos Policia Nacional, de la Guàrdia Civil i d’altres estructures de control de l’estat (RENFE al complet, AENA, ENAGAS... ), especialment la de l’aeroport del Prat on hi ha nombroses càmeres de videovigilància intel·ligent.

La escena dels Centres i Sales de Control és summament canviant, canvis d’ubicació, fusions, segregacions, centres redundants... és de suposar que una part de l’explicat més amunt pot deixar de ser vigent en qualsevol moment (o a deixat de ser vigent).

L’ESGARRIFOSA PERMEABILITAT ENTRE SISTEMES.

Tots aquests sistemes estan estretament connectats, hi ha nombroses “passarel·les” entre centres i sistemes informàtics, generalment diversos i diferents. Algunes connexions són evidents, com la de la Sala de Comanament de Barcelona entre GU, Mossos, Bombers i SEM.

D’altres connexions estan institucionalitzades, com tots els lligats a emergències i al transit i d’altres son opaques, deles que segurament no tindrem mai noticies fiables.

Un dels instruments de connexió més sibil·lins és el sistema del 112, sota la “humanitària” funció d’aquesta organització hi ha una intersecció entre serveis policials, sanitaris i d’emergències (bàsicament bombers, però també protecció civil i agents rurals) més que dubtoses, sobretot en la jerarquia entre les diferents àrees i els permisos d’accés dels diferents cossos.

Un altra instrument de connexió és el sistema de comunicacions (sobretot per radio) RISCAT, que es basa en el sistema TETRA, i que torna a superposar serveis policials amb tota mena de serveis sanitaris, d’extinció d’incendis, de protecció civil... de fet RISCAT s’ha convertit en la estàndard de guàrdies urbanes, serveis sanitaris, mossos... etc

ELS VIDEOWALLS, A VEURE QUI EL TE MES GRAN?

Els videowalls (vídeo mur) són sistemes d’exposició de dades, un conjunt de pantalles que creen una gran matriu visual, podríem dir que una gran pantalla. En aquest mures poden visualitzar les imatges de diverses càmeres al mateix temps, amb mides diferents, amb aplicacions de zoom, i podent intercalar simultàniament dades d’altes sensors o procedents de fonts que no son de vídeo.

Es suposa que, personal entrenat, pot emprar el videowall com una potent eina per interpretar situacions.

Els videowalls de la darrera generació han baixat el seu cost i el seu consum energètic i s’ha anat generalitzant, institucions o empreses d’una potència econòmica no massa gran poden adquirir-ne un.

El sector dels Centres de Control és un sector en expansió, de fet ja hi ha 7 normes ISO/UNE dedicades a ells (ISO 11064, 7 parts).

Segurament el videowall és una eina que dona valor afegit a l’observador humà i facilita (fa més efectiva, no més fàcil) la seva feina, però te, a més a més, un valor simbòlic. Simplificant el tema una mica, podríem parlar d’una competència entre “controlador socials” ... a veure qui te el videowall més gran....

Els videowalls són també una demostració visual de poder, les imatges ampliades de les càmeres de videovigilància, alternades amb d’altres més petites formen un mosaic que envia un missatge a l’espectador, un missatge de poder i de control, per això en els reportatges sobre els centres de Control, i en els fulletons de propaganda, no falta mai una panoràmica del videowall.

Davant del videowall en semicercle i en vàries fileres el llocs de treball, taules amb ordinadors que conformen un escenari de pont de comanament de la “Guerra de les Galàxies”.

Pot semblar un lloc comú parlar del panòptic, però els videowall són tecno/panòptics que no precisen d’arquitectura de ciments i totxo, podem fer un recompte del videowals als que estem sotmesos passejant pe Barcelona:

            1.-La tètrica Sala de Comanament Conjunt.

            2.-Si arribo amb tren el de la RENFE o el dels FGC, o els dos.

            3.-El Centre de Control del Metro de Barcelona.

            4.-Centre de Regulació i Operacions (CRO) d’Autobusos.

            5.-El del CIVICAT i el del Centre de Control de la Mobilitat i Emergències de Barcelona.

            6.-El de B:SM si utilitzo un aparcament dels de la xarxa municipal.

7.-Molts altres que depenen de l’ofici, del barri de residència o de les activitats que es porten a terme a la ciutat.

Com a mínim 8 videowall.... esbrinant el que fan els ciutadans de Barcelona en la seva vida quotidiana.

SOBREVIURE A LA VIDEOVIGILÀNCIA.

I, malgrat tot anem sobrevivint a la videovigilància, malgrat que cada cop hi ha més càmeres, malgrat l’automatització, malgrat els controls biomètrics, anem sobrevivint. Ara be, per sobreviure és bàsic conèixer amb qui ens enfrontem, saber on son i aprendre a esquivar-los. Però també no tenir por, no limitar les activitats per culpa del sistema tecnològic de control, sinó transformar-les.