Que hi ha darrera la
càmera de videovigilància? Qui ens mira des de les sales de control?.
Malgrat que sovint
tenim tendència a pensar que les càmeres enregistren el que passa davant
d’elles i poc més, darrera seu hi ha un mon viu i ric en recursos controladors.
Fa anys l’eficiència de la videovigilància quedava molt reduïda per el fet de
ser analògiques (la revisió era molt problemàtica) i que els avorrits i cansats
vigilants dels edificis controlats no podien estar mirant-les permanentment, a
més feien rondes, controlaven entrades i sortides, llegien la premsa o feien
alguna becaina... Però avui en dia (ja fa un temps) la situació ha anat
canviant. Darrera les càmeres de videovigilància hi ha quelcom més que un
gravador d’imatges i un humà avorrit.
Les càmeres de
videovigilància s’han naturalitzat i formen part del paisatge urbà i és
acceptat que actuen com mecanismes preventius que eviten situacions
“delictives” detectant-les anticipadament, i que augmenten la seguretat. No es
percep la presència d’un vigilant, humà o informàtic, darrera de l’objectiu de
l’artefacte, la videovigilància es legitima fent-se ubiqua i quotidiana...
banalitzant-se.
El que abans era la
“central de alarmes” de les companyies de seguretat privada i de les
institucions amb una mica de pes, ha derivat vers les “Sales o els Centres de Control” on la tecnologia i el capital
humà s’acumulen per fer més efectiu el control social. Lluny de ser un
dispositiu merament tècnic la videovigilància, de moment, manté una relació
directa amb el vigilant humà, per molt que s’automatitzi.
Avui en dia qualsevol
entitat (pública i/o privada) que es dediqui al control disposa d’un centre amb
potents eines informàtiques i personal
especialitzat. En tenen institucions governamentals (de l’Estat o de la
Generalitat), empreses de seguretat, instal·lacions estratègiques (refineries,
centrals energètiques, sistemes de subministraments d’aigua...), ports, estadis
esportiu, grans centres comercials, infraestructures de transport i
comunicacions... Fins i tot municipis mitjans o petits disposen d’un d’aquests
centres, que en el cas més precari serien un monitors per veure en temps real
davant la càmera, però que ha anat evolucionant fins el moderns desplegaments
visuals i informàtics.
Generalment aquest
centres de control no sols estan connectats a les càmeres de videovigilància,
sinó també a d’altres sensors (sensors de control d’accessos, de detecció
d’incendis, d’intrusió...), tenen canals de vídeo d’alta resolució i de so,
estan connectats amb els sistemes de comunicació, tenen un software més o menys
complex i passarel·les digitals amb d’altres sistemes (i sales de control).
ELS
HUMANS DESHUMANITZATS DARRERA DE LES CÀMERES.
Malgrat que cada cop
s’implanten més sistemes automàtics i intel·ligents de control dels vídeos
(B:SM, FGC, Control de Trànsit...), no es pot marginar la tasca de l’operador
humà revisant el que passa per davant de les càmeres, presents les 24 hores del
dia 365 dies a l’any, 8.760 hores d’activitat “voyeur”.
Les sales de control
es basen en la interacció entre peces tecnològiques (càmeres, sensors, xarxes
de fibra, WIFI, servidors, ordinadors, nodes de comunicació, pantalles... i els
operadors. La tasca de l’operador es observar, cercar, seleccionar imatges,
detectar successos i imatges sospitosos, verificar les alertes dels sistemes
automàtics de detecció, registrar-los i donar l’alerta quan calgui. Malgrat
tot, encara cal que també “interpretin” les imatges de les càmeres.
L’ambient de les
sales de control és especialment nociu, tan a la Sala Conjunta de Comanament,
com a les sales de Control del Tràfic, diuen els operadors que hi ha una
incidència de càncer superior a la d’altres llocs de treball. En el cas concret
de Trànsit s’han detectat nombrosos casos de lipoatròfia semicircular(https://es.wikipedia.org/wiki/Lipoatrofia_semicircular ).
Els operadors humans
son deshumanitzats en una feina tediosa i que te molt de confident policial,
per això els vigilants son vigilats, sempre hi ha un o més supervisors
controlant que no s’adormin ni s’encantin. A les Sales de Control es
desenvolupa el panòptic fins un nivell fractal, els operadors son controlats
per uns altres sistemes de videovigilància (que potser te una altra sala de
control amb d’altres operadors). L’accés biomètric i el control automàtic de
l’activitat als ordinadors acaba de reblar el clau.
La condició
d’operador de Sala de Control és ben mísera, veuen passar la vida filtrada per
l’objectiu d’una càmera i per un software de vídeo intel·ligent, la seva
situació es passiva i sols ha de transmetre les alarmes reglamentades.
L’automatització fa
que cada operador hagi de controlar cada cop més càmeres, i al anar-se estenen
les càmeres amb zoom i orientables (seguint els avisos del software) la tasca
esdevé frenètica: canvi de càmera, zoom, canvi de càmera, orientació, canvi de
càmera alarma d’activitat sospitosa, canvi de càmera, zoom.... així les hores
de durada d’un torn de treball.
Sembla que els
deshumanitzats hauríem de ser nosaltres, però no els més deshumanitzats son
ells, per això és necessari vigilar-nos, perquè encara conservem una de les
coses que ens permet mantenir una flameta de llibertat, la iniciativa i la
mobilitat.
SALES
DE CONTROL ARREU.
Repartides per tot
Catalunya (i el Mon) hi ha multitud de Sales de Control, alguns son més o menys
modestes com la del municipi del Vendrell, d’altres com la Sala Conjunta de
Comanament de Barcelona, que inclou a Mossos, Guardia Urbana, Bombers, i
Emergències Mèdiques, son instal·lacions de gran complexitat i connectades amb
d’altres “sectorials”, les pròpies de la GU, dels mossos... Tots els municipis
més o menys grans ,o els petits que tenen sistemes de videovigilància, en tenen
una, a vegades subcontractada a una empresa de seguretat privada, així els
municipis que aposten per la videovigilància, com per exemple Tarragona,
Girona, l’Hospitalet, Figueres, Vic, Reus, Calafell, Cubelles, Calonge,
l’Arboç, Cambrils, Salou, Calonge... (sols per dir-ne alguns) disposen d’alguna
cosa semblant a una centre o una sala de Control perfectament equipada, més o menys
gran segons el nombre de càmeres.
Com dèiem la Sala de
Control de Comanament de BCN és compartida per els diferent cossos de seguretat
i d’emergències catalans, la Guardia Urbana, els Mossos, Bombers i el SEM.
Podem veure més detalls de la Sala a sala de comanament .
Depenent
de l’Ajuntament de Barcelona hi haurà (S’ha licitat aquest juny) un Centre de
Control de la Mobilitat i Emergències (CCME) a la 4rta. planta de l’edifici
municipals de Torrent de l’Olla, aquest centre ha de concentrar les activitats
de 4 centres, que es tancaran un cop enllestida: Centre de Control de Trànsit
Urbà (CCTU), el Centre de Control de Trànsit de Rondes (CCTR), el Central
d’Operacions (CDO) i Control de Túnels (CT), alguns d’aquest centres estan
ubicats a la Sala Conjunta de Comanament. També es pensa crear un centre
redundant de la Sala Conjunta als locals que deixarà en el lloc que ocupaven el
CCTU i el CCTR a la Plaça Carles Pi Sunyer. El CCME controlarà els 36.000
semàfors i les 170 càmeres del trànsit. Disposarà de 2 videowalls formats per 4
monitors de 55 polsades (5.4x1.4 metres).Les càmeres de Barcelona es poden
visualitzar a càmeres de barcelona.
També
depenent d’una empresa propietat de l’Ajuntament de Barcelona, B:SM (Barcelona
de Serveis Municipals) hi ha un Centre de Suport d’Operacions que controla les
1.000 càmeres de videovigilància instal·lades sobretot als aparcaments
municipals, B:SM està en tràmits adquirir un software, el sistema Vaelsys
(207.164€), per fer vigilància intel·ligent a 79 càmeres (46 d’ascensor i 33 de
cabina). Aquesta videovigilància intel·ligent permetrà detectar presencia
continuada de persones en punts determinats.
La
ATM disposa de 2 centres de control, un per el metro, el Centre de Control del
Metro de Barcelona (CCMB Centre de Control de Metro) i un altra
per el bus, el Centre de Regulació i Operacions (CRO) d’Autobusos. El CCMB està
a la Sagrera i controla més de 6.000 càmeres a les línies convencionals i 3.100
a les línies automàtiques, disposa d’un videowall format per 4 cubs de 67
polsades. El CRO, està situat a les cotxeres del Triangle, disposa d’un
videowall de 4 monitors de 67 polsades que permet connexió amb el Centre de
Control de la Mobilitat de l’Ajuntament.
ElsFGC
disposen del Centre de Control Integrat situat a Rubí (entre el 2016 i el 2017
s’han gastat 1.250.000€ en aquest centre), i RENFE del Centro de Regulación y
control Ferroviario de Barcelona ubicat a la Estació de França i que segons
RENFE és el millor d’Espanya i un dels millors d’Europa, aquest centre regula
rodalies i els trens de mitja i llarga distància, queden fora els d’Alta
Velocitat als que es dediquen 4 Centres de Regulació i Control (dels 21
existents).
Un
altra centre de control de grans proporcions és el de CIVICAT (Centre
d’Informació Viària de Catalunya)depenent de la Generalitat (CIVICAT les càmeres
de transit les podeu localitzar a Càmeres de Catalunya ) i responsable del control de la mobilitat a Catalunya, aquest centre
controla 12.000 km de carreteres i autopistes, a aquest centre estan
connectades més de 500 càmeres de videovigilància (més o menys pròpies) i sistemes
d’aforament de transit. Algunes de les càmeres són DAI (Detecció Automàtica
d’Incidents). Val a dir que el CIVICAT rep dades, a més de les pròpies,
d’algunes institucions públiques i privades titulars d’infraestructures:
AVERTIS, Túnels de Vielha, CEDINSA responsable de les autopistes amb “peatje a
l’ombra” (els Eixos del Llobregat, del Ter, Transversal i d’Aro,podem veure el
mapa de càmeres a http://www.cedinsa.net/es/situacioCamara.php ),AUTEMA
(C16 i la E9), Túnel del Cadí, Túnels de Vallvidrera, Ministeri de Foment
(estatal, del Centre de Control de la B20)...
A
la web del RACC es poden visualitzar totes les càmeres de l’Estat Espanyol i
Andorra (Cameres a l'Estat ).
També
caldria avaluar els centres de control del Cos Policia Nacional, de la Guàrdia
Civil i d’altres estructures de control de l’estat (RENFE al complet, AENA,
ENAGAS... ), especialment la de l’aeroport del Prat on hi ha nombroses càmeres
de videovigilància intel·ligent.
La
escena dels Centres i Sales de Control és summament canviant, canvis
d’ubicació, fusions, segregacions, centres redundants... és de suposar que una
part de l’explicat més amunt pot deixar de ser vigent en qualsevol moment (o a
deixat de ser vigent).
L’ESGARRIFOSA
PERMEABILITAT ENTRE SISTEMES.
Tots
aquests sistemes estan estretament connectats, hi ha nombroses “passarel·les”
entre centres i sistemes informàtics, generalment diversos i diferents. Algunes
connexions són evidents, com la de la Sala de Comanament de Barcelona entre GU,
Mossos, Bombers i SEM.
D’altres
connexions estan institucionalitzades, com tots els lligats a emergències i al
transit i d’altres son opaques, deles que segurament no tindrem mai noticies
fiables.
Un
dels instruments de connexió més sibil·lins és el sistema del 112, sota la
“humanitària” funció d’aquesta organització hi ha una intersecció entre serveis
policials, sanitaris i d’emergències (bàsicament bombers, però també protecció
civil i agents rurals) més que dubtoses, sobretot en la jerarquia entre les
diferents àrees i els permisos d’accés dels diferents cossos.
Un
altra instrument de connexió és el sistema de comunicacions (sobretot per
radio) RISCAT, que es basa en el sistema TETRA, i que torna a superposar
serveis policials amb tota mena de serveis sanitaris, d’extinció d’incendis, de
protecció civil... de fet RISCAT s’ha convertit en la estàndard de guàrdies
urbanes, serveis sanitaris, mossos... etc
ELS VIDEOWALLS, A
VEURE QUI EL TE MES GRAN?
Els
videowalls (vídeo mur) són sistemes d’exposició de dades, un conjunt de
pantalles que creen una gran matriu visual, podríem dir que una gran pantalla.
En aquest mures poden visualitzar les imatges de diverses càmeres al mateix
temps, amb mides diferents, amb aplicacions de zoom, i podent intercalar
simultàniament dades d’altes sensors o procedents de fonts que no son de vídeo.
Es
suposa que, personal entrenat, pot emprar el videowall com una potent eina per
interpretar situacions.
Els
videowalls de la darrera generació han baixat el seu cost i el seu consum
energètic i s’ha anat generalitzant, institucions o empreses d’una potència
econòmica no massa gran poden adquirir-ne un.
El
sector dels Centres de Control és un sector en expansió, de fet ja hi ha 7
normes ISO/UNE dedicades a ells (ISO 11064, 7 parts).
Segurament
el videowall és una eina que dona valor afegit a l’observador humà i facilita
(fa més efectiva, no més fàcil) la seva feina, però te, a més a més, un valor
simbòlic. Simplificant el tema una mica, podríem parlar d’una competència entre
“controlador socials” ... a veure qui te el videowall més gran....
Els
videowalls són també una demostració visual de poder, les imatges ampliades de
les càmeres de videovigilància, alternades amb d’altres més petites formen un
mosaic que envia un missatge a l’espectador, un missatge de poder i de control,
per això en els reportatges sobre els centres de Control, i en els fulletons de
propaganda, no falta mai una panoràmica del videowall.
Davant
del videowall en semicercle i en vàries fileres el llocs de treball, taules amb
ordinadors que conformen un escenari de pont de comanament de la “Guerra de les
Galàxies”.
Pot
semblar un lloc comú parlar del panòptic, però els videowall són
tecno/panòptics que no precisen d’arquitectura de ciments i totxo, podem fer un
recompte del videowals als que estem sotmesos passejant pe Barcelona:
1.-La tètrica Sala de Comanament
Conjunt.
2.-Si arribo amb tren el de la RENFE
o el dels FGC, o els dos.
3.-El Centre de Control del Metro de
Barcelona.
4.-Centre de Regulació i Operacions
(CRO) d’Autobusos.
5.-El del CIVICAT i el del Centre de
Control de la Mobilitat i Emergències de Barcelona.
6.-El de B:SM si utilitzo un
aparcament dels de la xarxa municipal.
7.-Molts altres que
depenen de l’ofici, del barri de residència o de les activitats que es porten a
terme a la ciutat.
Com
a mínim 8 videowall.... esbrinant el que fan els ciutadans de Barcelona en la
seva vida quotidiana.
SOBREVIURE A LA
VIDEOVIGILÀNCIA.
I,
malgrat tot anem sobrevivint a la videovigilància, malgrat que cada cop hi ha
més càmeres, malgrat l’automatització, malgrat els controls biomètrics, anem
sobrevivint. Ara be, per sobreviure és bàsic conèixer amb qui ens enfrontem,
saber on son i aprendre a esquivar-los. Però també no tenir por, no limitar les
activitats per culpa del sistema tecnològic de control, sinó transformar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada