Resistents al ferrocarril a Badalona,
al Maresme i a l’Horta de València a mitjans del segle XIX.
Actualment la xarxa de dominació deixa uns foradets molt petits. Per la malla circula la matèria, la energia i la informació: carreteres, autopistes, línies de ferrocarril, línies telefòniques, fibra òptica, xarxes 3G, wifi, TDT, repetidors diversos, antenes de telefonia, alta tensió, gasoductes, oleoductes.... i cada cop més avancem cap una dominació ubiqua on la malla ja sols tindrà nanoforats on difícilment cabran espais alliberats.
Mitjançant aquesta malla de dominació la terra esdevé
territori, esdevé espai dominat, espai domesticat.
La dominació i la domesticació, igual que les resistències a
ella, han seguit un desenvolupament al llarg del temps. La “història” que funciona com instrument acadèmic de
dominació, no ens ha d’impedir conèixer el que van fer els nostres avis i
besavis, enara que no ens impedeixi cometre els mateixos errors o repetir els
encerts, encara que sols sigui com senyal d’identitat.
“Si, ved ese inmenso número de gigantes de blonda cabellera
de humo, vomitando sin cesar sus bellas y bien formadas manufacturas industriales;
y ese motor de veloz carrera que cruza los montuosos y agrestes campos de
Cataluña; las fértiles y deliciosas llanuras del rico y perfumado jardín de
España, la sin par Valencia; y tantas otras provincias que miran sobre sus
tierras los conductos férreos que las tienen aprisionadas en una inmensa red; y
todo ese conjunto de maravillas acortan las distancias; rompen las fronteras;
centuplican el capital y perfeccionan al hombre; nada son en comparación del
eléctrico, que transmite las palabras de una a otra zona y hace de la humanidad
una sola familia universal...” (El Obrero, núm 1, 4/9/1864, era un diari dels
sectors participatius en política i socialitzant, va acabar com portaveu del
partit socialista i la UGT, sense deixar de banda sectors cooperativistes i
cristians).
enllaç per baixar el text en format imprimible
enllaç per baixar el text en format imprimible