En el tema de la gestió de les ciutats la “tendència” més “actual” és la
de les ciutats intel·ligents (smart city), seguida de les ciutats resilients i,
més allunyada, la cada cop més obsoleta ciutat sostenible, de fet el mot
“sostenible” s’està substituint per els més moderns als voltant de la “economia
circular”.
En tots els casos son qualificatius que amaguen una única realitat, el
fet de que les ciutats son espais dissenyats per a la explotació intensiva dels
seus habitants, siguin aquestes ciutats de mon “desenvolupat” o les macrourbs
del que en diuen mon “menys desenvolupat”.
El tema de les smart city posa l’èmfasi en el control tecnològic/digital
que s’ha apoderat de tots els àmbits de la vida quotidiana, des de la salut, al
treball, per no dir el lleure, de la ma dels sistemes de comunicació, cada cop
més ràpids i a un cost més baix.