Hi ha un mite sobre la
industrialització que manté que la industria es va desenvolupar, a l’Estat
Espanyol, al nord i sobretot a l’est, però la industria pesada sobretot al nord
cantàbric.
Si busquem les dades dels
primers motors de vapor i els primers alts forns, veiem que la cosa no és tan
senzilla i que el que es pretén és “naturalitzar” l’estat recent de la
industria, un passat falsejat, i un futur que està per definir, segurament la
industrialització acabarà estant tota a l’est... a l’est de l’Àsia.
Així, mentre van tenir la
exclusiva de la fabricació de màquines de vapor els tallers “Watt and Boulton”,
entre el 1775 i el 1799, de les 24 màquines de vapor exportades fora del Regne
Unit, 3 van anar a la Baixa Andalusia i 2 més a altres llocs de l’Estat, cap va
anar cap a Catalunya o a Euskadi. Amb la siderúrgia passa una cosa semblant i
entre finals del XVIII i principis del XIX la producció de ferro i acer estava
centrada a Galicia (Sargarelos 1794) i Andalusia (Altos Hornos de Marbella
1826), de fet la malaguenya va substituir a la gallega, en un moment determinat,
va ser força important també, Cantabria, sobretot amb la foneria de canons de
la Cavada.