Fa unes setmanes
s’anunciava a la premsa la propera reintroducció del linx boreal (el gatillop o
llop cerval) als pirineus catalans, concretament a la Val d’Aran (reintroducció linx) . El linx es va extingir a Catalunya fa
molts anys i del que es tracta es de repetir l’èxit de la reintroducció d’ossos
procedents d’Eslovènia. “Gestió de la fauna salvatge” en diuen.
El detall del
tema és que els tres exemplars que “alliberaran” (dos mascles i una femella)
estaran castrats i portaran un collaret GPS.
El GPS és
tendència... és tendència entre aquells que, abans se’n deia naturalistes, i
que ara son biòlegs gestors i fins i tot administradors de parcs naturals.
Sembla que a tot animal salvatge que es creua amb ells ha de ser carregat amb
un emissor GPS per tenir-los ben “cartografiat”.
La relació entre les
institucions administradores i els centres d’investigació i el “mon salvatge”
es va fent cada cop més mediatitzada per tota la superestructura TIC, el
“mostreig” i la observació la fan GPS i sensors diversos, les dades son
tractades per potents ordinadors i finalment els resultats es representen sobre
un GIS, la vida salvatge s’acaba reduint a algoritmes i representacions
numèriques, representacions d’una dominació que es va estenen més enllà de la
trama de dominació urbana.
Es tracta de
estendre la domesticació cada cop més enllà. L’animal salvatge (i el seu
hàbitat) te un valor monetari, que de fet ja es calcula en euros... i
s’explota. En molts casos el seguiment amb GPS serveix, de fet, per facilitar
la seva observació turística i per evitar que “es moguin massa”, sobretot en el
cas dels carnívors.