Aquest
va
estar,
segurament,
el
primer
acte
ludita
de
Catalunya
i
un dels primers de la península. Curiosament,
coetani
de
la
insurrecció
a
l’Anglaterra.
No
es
va
dirigir
contra
una
manufactura
mecanitzada,
sinó
contra
una
fusteria
emprenedora
que
havia
desenvolupat
maquinària
tèxtil
per
el
perxat,
el
cardat
i
l’emborronat.
Els
Ubach,
els
propietaris
de
la
fusteria,
eren
una
pròspera
família
Terrassenca,
que,
a
més
de
la
fusteria,
tenien
una
fàbrica
d’aiguardent
i
també
eren
fabricants
de
draps
(teixits
de
llana).
La casa dels Ubach era prou prospera com per ser una de les poques
que tenien criada (només 24 de la vila pagaven impostos per aquest
concepte).
Les
màquines
dels
Ubach
varen
ser
provades
sobretot
per
ells
mateixos
i
pel
fabricant
Joan
Baptista
Galí,
en
total
solament
8
empresaris
van
implantar
la
nova
maquinària,
no tots de Terrassa, també alguns empresaris de Sabadell en van
encarregar.
Segons
deia
en
Joan
Baptista
Galí,
amb
dos
minyons
(nens)
i
una
cavalleria
es
feia
la
feina
de
dotze
homes,
essent
el
cost
d’una
sisena
part.
No
es
van
arribar
a
estendre
per
el
seu
alt
cost
inicial
i
sobretot
per
el
sabotatge
que van patir.
Les
activitats
dels
Ubach
i
dels
empresaris
maquinistes
no
van
generar
molta
simpatia
entre
els
terrassencs,
i,
com
es
va
veure
durant
el
procés
per
l’incendi,
la
hostilitat
era
general,
arribant
més
enllà
dels
treballadors
afectats.
S’ha de tenir en conte que la zona de Terrassa sortia d’uns anys
molt dolents en el que molts assalariats de la draperia de llana van
ser acomiadats i reduïts a la misèria.
La
matinada
del
30
de
juliol
de
1802
es
va
declarar
un
incendi
al
taller
on
es
fabricaven
les
màquines,
l’incendi
va
ser
provocat
i
va
destruir
totalment
les
dependències
ja
que
hi
havia
una
gran
quantitat
de
fusta
de
pi,
noguera
i
alber
emmagatzemada.
En
l’incendi
es
van
perdre
també
dues
màquines
en
construcció
i
peces
diverses.
Descarrega en format de fulletó imprimible luddites a Terrassa