2 de juny 2018

La edició del genoma: vers l’apropiació de la natura, vers la mercantilització de la vida.


Mentre es continuen desenvolupant i elaborant nous models de la tecnologia d’edició del genoma CRISPR Cas9 (CRISPR Cas9 la maquina d'editar el genoma ), continua la batalla per veure qui es quedarà amb la patent (i els milers de milions de dòlars que generarà), si la universitat de Berkeley, l’Institut Broad (Universitat de Harvard) o l’Institut de tecnologia de Massachusets, el MIT.
De moment hi ha dos grups de patents amb possibilitats, una de Berkeley, molt genèrica i una segona de l’Institut Broad específica per cèl·lules eucariotes, de fet Broad te 13 patents tramitant-se, a primers d’any l’Oficina de Patents va donar parcialment la raó a Broad front Berkeley.
Las nombroses empreses biotecnològiques, moltes d’elles participades per els investigadors principals i finançades per fons de capital risc, estan a l’espera d’una resolució que doni el tret de sortida per la explotació comercial en profunditat de la tecnologia.
Cualsevol empresa que vulgui utilitzar les patents es troba amb dos institucions a les que abonar els royaltis. És el cas de Intellia Therapeuticas, CRISPR Therapeutics i Editas Medicine dedicades a desenvolupar productes per la salut humana, i Caribou Biosciences, ERS Genomics i el mateix Broad Institute dedicats al sector agrícola, a la creació d’eines d’investigació i “models animals” de malalties humanes.

21 de maig 2018

Companyies d'aigua i dominació tecnoindustrial

Les xarxes de distribució, d’energia, de materials, d’informació... han estat fonamentals per la constitució de la societat tecnoindustrial tal com la coneixem ara, una atapeïda trama de xarxes de dominació que pràcticament no deixa espais lliures.
Dins la història de les xarxes de dominació tecnoindustrial les bàsiques han estat les de distribució d’energia, les d’enllumenat, les viàries i de tranport... les del cicle de l’aigua (proveïment i sanejament) i més recentment les de comunicacions, la de telefonia, telefonia mòbil, wifi... (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/06/energia-llum-i-dominacio-lenllumenat.html ).
Una de les xarxes més antigues i més vitals és la de distribució d’aigua, vital per a la vida, però també vital per el sistema industrial. Al concentrar a la població (la ma d’obra), les necessitats d’aquesta població passaven a ser necessitats del sistema industrial i per tant havien de ser satisfetes (més o menys).

5 de maig 2018

MURCIA smart city, videovigilància, TAV...



 
1.- Català

2.- Castellano



1.-CAT

L’etiqueta smart val per moltes coses, per casi tot. És un d’aquells conceptes que, com per exemple el de sostenibilitat, que hauria de rebre un premi al marketing polític/social.

Smartphones, smartwatch, targetes bancàries, TV... un dels significats, que s’ha mantingut durant anys en un territori fantasmagòric, és el de les smart cities.

Malgrat els intents ciutadanistes de fer-la seva, la idea de la smart city, sempre ha tingut un fot biaix tecnològic i ha estat molt lligat a dispositius de tecnologia mòbil, sensors i recol·lecció de dades...

La representació del projecte smart city és molt espectacular, però per sota de l’espectacle dels aparells per controlar l’aparcament i els simulacres de la “ciència ciutadana”, sense que en siguem massa conscients la “smart city” ha anat cristal·litzant en una cosa que transcendeix les TV, les neveres i els aparcaments intel·ligents, han anat convergint amb diferents formes de control i dominació com l’internet de les coses (IoT) o les metodologies Big Data d’anàlisi i emmagatzemament.

No ens enganyàvem, érem conscients de que la “smart city” no era res del que prometien els tecnofils, però darrerament la smart city cada cop és treu més la màscara bondadosa i ensenya els ullals del control social.

24 d’abr. 2018

1 de maig de 1891, la primera organització autònoma de dones. La Societat Autònoma de Treballadores


Avui fa 126 anys, el 1891, es va celebrar per segona vegada a Barcelona la lluita del primer de maig… quan el primer de maig era dia laborable i no estava manipulat ni per l’Església Catòlica (Sant Josep Artesà) ni per els estats. Rarament el moviment obrer podia sortir de la clandestinitat, les persecucions, acomiadaments, empresonaments, deportacions... i morts eren el pa de cada dia.
El primer 1 de maig va ser la convocatòria d’una vaga general, indefinida, fins la consecució de les 8 hores, el seguiment va ser quasi total els primers dies, per anar baixant progressivament, de fet no es va recobrar la “normalitat” fins la segona setmana de maig.
Per el primer de maig de 1891 es va convocar també una vaga general (fins aconseguir les 8 hores), la ciutat va ser envaïda per milers de Guàrdies Civils i soldats, el resultat final va ser morts, ferits, empresonats i clandestinitat.
Els capitalistes, els capellans, els burgesos, bona part de la menestralia i la intel·lectualitat de la renaixença contemplaven indiferents aquests fets, quan no aplaudien als repressors... i hi ha encara qui es sorprèn de l’odi de classe que va esclatar 45 anys desprès, 45 anys de repressió, de morts, d’empresonament i de misèria.

14 d’abr. 2018

Els ajuntaments del canvi abracen el control social i promouen la videovigilància. Barcelona i Madrid campions en control social.


Les diferències entre la nova política i la vella política son cada cop més petites (si és que n’hi havien), ja en el cas del macroprojecte de vigilància i control intensiu a la Sagrada Família, el regidor Agustí Colom de Barcelona en Comú va dir que eren com “un gran germà, però un gran germà bo”... la visió jacobina i estalinista de vetllar per el poble ignorant. Doncs be, el “grans germans bons” es reprodueixen, es multipliquen, i cada cop apareixen més càmeres i més vigilància. Sembla que el tecnocontrol és la única solució que troben els governants a les tensions socials derivades de la explotació capitalista.

8 d’abr. 2018

"especies invasores" i ideologia

L’estiu passat anava seguint el GR de la bora del Llobregat, a l’alçada de l’encreuament entre la riera de Merles i el Llobregat, una zona amb uns boscos de ribera com, actualment, se’n veuen poques per les nostres terres. Com que era entre setmana i el més d’agost la zona estava molt solitària, de fet no hem vaig creuar amb ningú, era de bon matí però la llum ja es filtrava entre les capçanes dels arbres. Llavors vaig veure plantat, al cantó del camí a uns 10 o 15 metres un mustèlid, un visó tot ell negrós que em mirava amb prevenció, sols uns pocs segons de durada i va travessar el corriol i es va perdre entre la vegetació de la bora del riu (arbres joves, bogues i joncs), amb una agilitat silenciosa que em va deixar parat.

3 d’abr. 2018

“Smart Setmana Santa” a Sevilla. Control social, dominació i privatització capitalista de la vida quotidiana.


Poc a poc la paraula comodí “smart city” va deixant de ser una “paraula per a no dir res” i va prenent cos com a sistema tecnològic de control i dominació. Van quedant enrere les pintoresques experiències de sensors d’aparcament, de sensors als contenidors, del control de la contaminació mitjançant simulacres participatius amb la etiqueta de “ciència ciutadana”... Poc a poc, en un començament amb sensors de “baixa intel·ligència” com els lectors de matrícules ja molt estesos (http://negreverd.blogspot.com.es/2018/03/el-sistema-de-videovigilancia-comarcal.html ), desprès amb software de reconeixement d’objectes i accions...