Les bones relacions dels Mossos d’Esquadra i la Generalitat amb la policia israeliana.

A Catalunya s’ha tingut des de fa molt de temps una gran volença per Israel, no sols en el mon dels negocis, sinó també en el de la política. El nacionalisme de diferents menes (pujolisme, republicans, independentismes...) admira a Israel degut a la mística d’un país petit enfrontat a enemics “poderosos” que des d’un desert  ha aixecat un país “pròsper i ric”, per altra part fins fa uns anys una certa esquerra mirava amb simpatia la experiència de socialisme no estatal dels Quibuts.

Els capitalistes catalans han fet bons negocis amb l’Estat d’Israel. Des de la Generalitat s’han promocionat aquests negocis recolzant-se la Cambra de Comerç Catalunya Israel i en l’agència ACC1Ó, la Família Pujol ha tingut una participació rellevant en aquests negocis.

La porta d’entrada va ser, per una part la Conselleria d’Agricultura, dirigida per l’integrista cristià Miró i Ardèvol, i per l’altra els esdeveniments de 1992, en que la generalitat pujolista anava de la maneta del PSC d’en Maragall.

Israel és un dels països més influents en el tema de la seguretat, la repressió i l’equipament militar i a més proporciona serveis i formació al cos dels Mossos d’Esquadra, encara que es difícil rastrejar-los, donat que treballen a través de distribuïdors i subcontractes, per la dificultat de seguir els contractes menors (de menys de 16.000€) i per l’opacitat de la Generalitat en tot el que fa a les adquisicions per la seva policia.

Hi han hagut algunes adquisicions directes, com la de la tanqueta amb canó d’aigua el 1994 (la tanqueta no va sortir del garatge fins l’octubre de 2019 i sembla que no tornarà a sortir) i la de 400 armilles antibala de la empresa RABINTEX el 2008...

El que ha tingut més pes han estat els serveis, així per exemple ISDS (https://isdsinternational.com/ ) va donar serveis a “Barcelona 1992” des de 3 o 4 anys abans de l’esdeveniment, també va subministrar formació i equips als agents rurals a finals dels 80, empreses israelianes també van subministrar equips (vigilància i accessos) i serveis (estudis de seguretat), per valor de 500 milions (de pessetes), a les presons catalanes des de 1994 a través de TENBA TB (empresa que sembla fou instrumental i que va ser donada de baixa d’ofici pel ministeri d’Hisenda del NIF el 27/4/22).

Un altra servei subministrat és el de la formació, aquesta, a Israel, és molt valorada per tots els cossos policials, la empresa Guardian Homeland Security afirma, al seu web, que treballa per els Mossos, i és molt il·lustratiu el següent vídeo fet sobre material publicitari de la mateixa empresa https://www.desorg.org/titols/mossos-israel-cursos-de-repressio-testedincombat/, els cursos valen entre 3.500 i 4.000€ als que cal afegir els vols i despeses d’estança, segurament passaran de 5.000 i s’acostaran als 6.000 per persona... qui paga aquests costos?

 

El cas més preocupant la intercepció de comunicacions, EXCEM i CELLEBRITE

 

La policia de la Generalitat de Catalunya te, des de 2010, un sistema de intercepció de comunicacions el SILTEC de la empresa de capital israelià EXCEM, (http://negreverd.blogspot.com/2023/04/espionatge-intercepcions-pegasus.html ) aquesta empresa ha anat encadenant contractes i pròrrogues per valor de molts milions d’euros, tots aquests contractes són opacs al no fer-se públics els plecs de condicions ja que es consideren confidencials, son de tramitació restringida, procediment declarat reservat, per ser àmbit de defensa i seguretat segons la Llei 24/2011.

EXCEM es proveïdor de l’Exercit Espanyol, de Telefònica i de la Generalitat de Catalunya, també subministra diversos equipaments d’anàlisi per Raig X de fronteres, per exemple al port de Tarragona i de molts altres aparells instal·lats a les fronteres espanyoles.

El contracte no és sols per obtenir hardware i software, sinó també per obtenir “suport tècnic i operatiu”, en resum, les feines d’intercepció i monitorització està en mans de la empresa privada...

A part de l’interceptor de comunicacions els mossos també tenen relació amb l’empresa israeliana Cellebrite, que comercialitza uns monitors que son capaços de trencar paswords i buidar qualsevol terminal de telèfon, tablet, ordinador... Les autoritats estatals, des de la Policia, la Guardia Civil, el Ministerio de  Defensa, l’Agència  Tributària, la Comisión Nacional de Mercados y la Competencia... Només Policia i Guardia Civil tenen unes 200 terminals...

Cellebrite és utilitzat per la poli turca, la de Hong Kong, la de Bahrain, Birmània, Bielorússia ... ha estat utilitzat contra periodistes, opositors i manifestants detinguts.

De la Generalitat no hem trobat cap contracte per l’adquisició de Cellebrites, però si menors per reparar-ne un i una sèrie d’encàrrecs per desbloquejar diverses terminals. Els mossos tabé van assistir a dos cursos avançats de l’instrument... (https://negreverd.blackblogs.org/2023/03/23/tots-la-poli-hisenda-lexercit-la-cnmc-estan-interessats-en-el-contingut-del-teu-mobil-vigila-company )

 

Els projectes de cooperació europea:

 

La policia catalana ha participat en dos (com a mínim) projectes en els que també participava la policia israeliana, aquest son: CAPER (Collaborative information, Acquisition, Processing, Exploitation and Reporting for the prevention of organised crime) i PREVENT (PRocurEments of innovative advanced systems to support security in public transport).

 

-CAPER (https://cordis.europa.eu/project/id/261712 ) és més antic, va engegar el 2011, liderava la empresa espanyola de cyberseguretat S21sec (https://www.s21sec.com/es/ ) que des de 2022 és propietat de l’armamentística THALES de matriu francesa. Altres socis eren la Guàrdia Civil, els Mossos, IKUSI, Vicomtech (https://www.vicomtech.org/es/ ) en total 18 socis, la part israeliana la formaven el Ministeri de Seguretat Pública (la policia) i la Universitat Technion (https://www.technion.ac.il/en/home-2/ ).

L’objectiu d’aquest projecte era crear una plataforma de software internacional per lluitar contra la delinqüència organitzada, mitjançant l’accés a milions de dades d’internet i de les agències de seguretat amb anàlisi automàtic de continguts, molt especialment de vídeo. El projecte va ser finançat amb 7,14 milions i va acabar el 2014.

 

-PREVENT (https://cordis.europa.eu/project/id/833444/es ), es va iniciar el 2019 i va acabar el 2020, amb un finançament de 1.894.305€, sembla que s’ha endegat una segona fase on s’executaran proves pilot.

Entre els socis, a més dels Mossos hi ha la Policia Nacional, TMB i els FGC i socis de Portugal, França, Itàlia, Grècia, Polònia... i el Ministeri de Seguretat Publica d’Israel. El projecte analitza diferents escenaris i detecta bretxes de seguretat i cerca solucions standard al «mercat» i pretén implementa “l’innovador” Procés de Compra Precomercial (PCP).

 

Segurament n’hi han agut i n’hi hauran d’altres projectes conjunts, però aquest dos serveixen per veure per on van els trets.

 

Ens hem de preocupar!!

 

Ja sabem quins son els principis dels estats i del capitalisme, que es basen en l'opressió i  la devastació i que els principis de la Generalitat (part de l’estat espanyol) son els mateixos, però és preocupant que la estratègia davant d’una hipotètica amenaça per la «homeland security» a Catalunya tingui com base ideològica, teòrica i operativa. Quan aquesta ideologia, teoria i operatividad tenen com model la brbarie que practica l’estat Israelià, als territoris ocupats i colonitzats i a Gaza.

 

Videovigilància i Intel·ligència artificial a les presons i centres de menors de la Generalitat

Poc a poc les tecnologies de reconeixement facial es van introduint en la nostra vida quotidiana, i en això participen empreses, el govern estatal, els ajuntaments i, naturalment també la Generalitat.

L'ús del reconeixement facial (amb el complement cada cop més generalitza de la intel·ligència artificial) es va estenen amb diverses excuses.

La més vulgar, i que és d’us generalitzat, és l’alarma existencial de les pandèmies (COVID i hipotètiques amenaces noves), l'ús de mecanismes biomètrics d'accés i de control de presència és el preferit per sobre de mecanismes com els RFID i les targetes FNMT, així que els terminals de reconeixement facial i de l’iris son cada cop més comuns.

L'ús de biometria sense contacte es ven com l’alternativa que permet esquivar la «contaminació» o la «infecció», però te altres «potencialitats» la primera és la banalització i l’altra la recol·lecció de dades dels treballadors sotmesos,

Hi ha però un àmbit on la vulnerabilitat de les persones sotmeses a control és crítica, aquest és el de les presons i els centres de menors.

 

 

EL PROJECTE SIETBIO DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA.

 

Aquest projecte subvencionat amb els fons REACT-EU (fons per la reparació dels danys de la pandèmia) en el cas de l’estat espanyol 12.436 milions, dels que 10.000 van als governs autònoms, 1.705 d’ells a Catalunya. Els 2l436 milions restants els destina l’estat a la compra de vacunes contra la COVID.

El programa SIETBIO emmagatzema dades biomètriques dels interns en els centres de justícia juvenil, concretament:

 

a ) El SIEPBIO incorpora un procés d’enrolament dactilar dels dits dels peus quan no hi ha la possibilitat d’enrolament dactilar complet dels dits de les mans.

b ) El SIEPBIO incorpora únicament un procés d’enrolament dactilar.

c ) El SIEPBIO incorpora un procés d’enrolament de la foto facial frontal de l’intern de manera automàtica i de les fotos de característiques de l’intern, com ara tatuatges o cicatrius, i les integra a la fitxa de l’intern.

d ) El SIEPBIO incorpora exclusivament un procés d’enrolament de la foto facial frontal de l’intern de manera automàtica i la integra a la fitxa de l’intern.

 

SIEPBIO va lligat a la iniciativa «viure digital», un programa que se suposa que te com objectiu reduir l’escletxa digital en la població reclusa, però que en el cas dels Centres de Justícia Juvenil es concreta en una serie de pantalles tàctils des de la que els interns podran consultar, modificar les assignacions de peculi, gestionar les seves comunicacions, demanar cita amb els professionals de tractament i fer vídeo trucades, entre d’altres funcionalitats. Per poder tirar endavant el Viu en Digital i el SIEPBIO cal registrar les dades dels interns, molt especialment la cara, per això s’ha publicitat un petit concurs per l’adquisició de 7 cèrcols de llum led per a l'enrolament facial en els Centres Educatius de Justícia Juvenil (https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/116634782 ) és una compra petita, d’un màxim de 1.000€, el gruix del SIEPBIO i el Viu en Digital son el software i el hardware.

Una societat que odia als nens

Al Periódico del dilluns 18 de setembre havia a primera pàgina la següent notícia «deu denúncies pel soroll de les escoles arriben al jutjat», no es tracta de denúncies de les escoles per el soroll del carrer, sinó denúncies de veïns contra el soroll dels esbarjos escolars. Sembla ser que des de el confinament la «sensibilitat» al soroll a augmentat notablement, a augmentat d’una manera selectiva, el trànsit, els aires condicionats, els helicòpters dels diferents cossos policials...no molesten tan con els crits de les criatures.

 

Estem en una societat que està desenvolupant una paidofòbia (encara que cada dia hi han menys nens) de la que no s’acaba d’entendre la base, potser es pot lligar amb un cert odi a la joventut (odi i enveja).

Per exemple cada cop hi ha més establiments «adults only», els hotels i els restaurants en primera línia, per exemple hi ha un web https://www.hotelesparaadultos.com/  o la https://nomolesten.com/ dedicat al tema en exclusiva, i a totes les webs de reserves es pot trobar la opció «sense nens», tota classe d’hotels poden ser «enemy of children”, per exemple l’hotel Axel (hotel “LGTBIQ+ friendly”), o l’hotel Golden Costa Salau propietat de la família del president Aragonès, o l’hotel Balneari Font Vella.

 

Durant el confinament aquesta paidofòbia va arribar al màxim, sense cap prova es va considerar als nens com a «supertransmisors», una directora general de la Conselleria de salut va arribar a parlar del «petó de la mort» dels nets a les seves iaies. Els van tenir confinats injustificadament, mentre que els «polis de balco» increpaven a les mares que veien pel carrer més d’una vegada al dia, o muntaven el pollo als pares de criatures autistes que passejaven... Així que apart de una baixa tolerància al soroll, sembla que el confinament també va desenvolupar una baixa tolerància als nens, hi ha un vídeo que va ser popular en el seu moment que és molt il·lustratiu https://www.youtube.com/watch?v=gnbfkVV37dM.

 

Anem cap un mon on les relacions estan mediatitzades per les tecnologies i on la canalla ocupa un lloc proper (o potser inferior) al d’un iphone 15.

Canal de Terra i Llibertat a Telegram

 TLL ha obert un canal informatiu sobre la defensa de la terra a https://t.me/Terraillibertat

Aquest canal es centrarà en informacions sobre la defensa de la terra, contra el control social i l'extractivisme, la llengua de relacio primaria serà el castellà, encara que hi hauran altres llengues i no vol omplir de missatges, es procurarà enviar concentrat tot un sol dia, encara que es mirarà d'atendre les urgències.

Pots enviar info a devastacio@riseup.net

La memòria de la Fiscalia General de l`Estat, la mirada judicial sobre la disidència

Com cada any la Fiscalia General de l’Estat presenta una farragosa memòria de 1496 pàgines (https://www.fiscal.es/memorias/memoria2023/FISCALIA_SITE/recursos/pdf/MEMFIS23.pdf), afortunadament en format pdf, cosa ue permet explorar el text amb el cercador avançat, ja que el mamotret esta ordenat i editat d’una manera bastant aleatòria (https://negreverd.blackblogs.org/2022/09/14/les-memories-de-la-fiscalia-general-de-lestat/ ).

Tot el que és dissidència s’agrupa al voltant del “terrorisme” d’una manera bastant matussera, segons els buròcrates de la UE terrorisme és el que es fa amb la intenció de “intimidar gravemente a una población” (https://www.consilium.europa.eu/es/policies/fight-against-terrorism/), no sembla que les manifestacions en comptabilitzen 4 (per molt il·legals que siguin) ni las concentracions en comptabilitzen 12 (encara que tallin el transit), ni les pintades 17, intimidin greument a la població.

L’estiu… una estació insurrecte?

 Be, ara ja no, però fa anys si.

En tenim molts exemples…

 

El 25 de juliol de 1835 es cremen els convents a Barcelona en el marc de la guerra amb els carlins, el 5 d’agost del mateix any el proletariat de Barcelona crema la fàbrica de vapor Bonaplata (http://negreverd.blogspot.com/2015/07/els-luddites-catalans-i-la-crema-d ) ara fa 188 anys, l’acte central del ludisme ibèric.

L’agost de 1843 bullanga de la jamància a Barcelona (i bombardeig per part del general Prim).

El juliol i agost de 1854 la revolta de les selfactines, amb destrucció de màquines i mort de patrons.

Juliol de 1855 primera gran vaga general, sobretot a Barcelona i altresunts de Catalunya.

El 13 d’agost de 1917 vaga general revolucionaria a tot Catalunya... Pa i treball – Associació o mort.

 

El XIX i principis de XX el bon temps era moment de sociabilitat i de comunicació fàcil, la gent es reunia i trobava més fàcilment, la invenció de les vacances (el lleure regulat i calendaritzat) va reduir la seva importància, actualment la sociabilitat es fa a través de les pantalles, una “sociabilitat” desmobilitzada i desmobilitzadora.

 

Gaietà Ripoll, el darrer executat per delicte d'heretgia (el darrer?)

 

Ara fa 197 any, el 31 de juliol de 1826 va ser assassinat a València el mestre de Ruzafa, Gaietà Ripoll de 48 anys, pel delicte de rebutjar a l’església catòlica i per heretgia… i per no fer resar als xiquets, ni ensenyar “doctrina”. De fet va ser el darrer assassinat (reconegut) per delicte d’heretgia. 

 

En Gaietà Ripoll va néixer a Solsona, va lluitar a la Guerra del Francès i va ser presoner de guerra i deportat a França, segurament allà va prendre contacte amb sectors liberals i de lliure pensament, encara que a l’exercit abundaven les persones amb aquestes idees.