4 de nov. 2018

DELIVERO, GLOVO... els vampirs de l'economia digital

La economia col·laborativa (economia de la servitud,ES a partir d’ara), basada en plataformes TIC, va sedimentant-se i fent-se un lloc (un lloc molt ampla) dins del sistema tecnoindustrial, és la faceta d’explotació laboral del que se suposen les smartcities en la gestió dels espais.
Una de les aspiracions de les corporacions de laES (Economia de la submissió)és modificar els marcs legals de les relacions laborals... naturalment al seu favor per tal de maximitzar els beneficis derivats de les plataformes d’internet en que es basen, reduint el cost humà que és el més “reduïble”. És una modificació complexa i lenta, però, com era d’esperar, poc a poc va triomfant malgrat algunes derrotes puntuals.

15 d’oct. 2018

Reivindicació dels incontrolats del 36 (II). Antonio Martin "el Cojo de Málaga", incontrolats a Puigcerdà

Aquesta és el segon lliurament de la serie sobre els incontrolats, vol ser per una part la reivindicació d’un relat propi que haviem deixat en mans d’historiadors acadèmics del sistema, historiadors parcials marxistes pro-psuc i del bonsime republicà d’esquerres i finalment en mans del relat clerical. El proper lliurament estarà dedicat a Vicenç Comas Cruells, “incontrolat de Vic, més conegut com “el Coix del Carrer Gurb” o “el Paella”. Podeu llegir el primer lliurament a "Els incontrolats del 36 I" o un altra relat sobre Puigcerdà a la historia de Lluiset

Puigcerdà, un paradís sense tensions de classe?

Sovint es pinta el Puigcerdà dels anys trenta com una petita ciutat de comerciants, hotelers i pagesos benestants, una ciutat burgesa i liberal, sense conflictes. A Puigcerdà abundaven les cases senyorials, les torres i els xalets per l’estiueig dels ricatxos (el mateix 5 de juliol de 1936 a la Vanguardia s’anunciava que marxaven a Puigcerdà els Marquesos de Mesa de Asta, el duc de Sant Mauro i els acabalats senyors Puig Roux...).
Els estiuejants, i amb ells els comerciants, pagesos benestants i hotelers necessitaven una corrua de criades i criats, mossos, cotxer, cuineres... subalterns en condicions laborals de “servitud” generalment pitjors que les dels obrers industrials o de les indústries extractives.
Puigcerdà era quelcom més que el luxe de les “idíl·liques” segones residències i hotels, i tot el sector econòmic dedicat a satisfer les seves necessitats, també havia un sector industrial reduït, però fort. Per exemple la Colònia Simón del tèxtil, les serradores vinculades a l’extracció de fusta als boscos, les mines de lignit de Das, la fàbrica de llet condensada SALI i la construcció.
Puigcerdà era doncs, a més d’una ciutat d’estiueig i de comerç, una població obrera i treballadora, on la CNT i la UGT estaven ben implantades.

1 d’oct. 2018

Smart city, geolocalització i realitat augmentada, mercat i control social


Cada cop es va definint més (més encara!!) el tema de les smart cities com un sistema de control al servei de la dominació i dels interessos corporatius emprat en bona part recursos públics, cap novetat oi?. El ventall de sensors es va definint i, en aquests moments, els preponderants son els aparells de videovigilància intel·ligents i els multisensors que casi tothom porta a la butxaca: els smartphones. A part n’hi ha d’altres, sensors d’aparcament, d’emplenat de de contenidors, els universalitzats smartmeters o comptadors intel·ligents qe de moment no semblen tenir tantes repercussions que la videovigilància i els telèfons.
Els smartphones a més de ser un aparell de emetre i rebre missatges conscients és també una col·lecció de sensors a disposició de qui els vulgui utilitzar amb consentiment conscient o no (el consentiment inconscient està generalitzat).

11 de set. 2018

Noticies sobre patents d'organismes vius i sobre la edició del genoma.


Ara fa unes setmanes (el 25/7/2018) el tribunal de justícia de la UE (TJUE) ha donat un fort cop a les pretensions del lobbi biotecnològic amb la sentència (sentència mutagenesis  ) referida als organismes obtinguts per mètodes d’enginyeria genètica que no suposen incorporar ADN a d’altres essers. Aquests essers amb genoma “editat”, que la bioindústria assegurava que no es podien considerar Organismes Genèticament Modificats (OGM d’ara en endavant), i que eren assimilables als obtinguts per mètodes “tradicionals” es veuran sotmesos als mateixos requisits de seguretat per el seu alliberament i a les mateixes normes d’etiquetat.
No és la “gran victòria” que pregonen la Confederació Camperola (la d’en Bové) o els Amics de la Terra, ja que de fet deixa als OGM editats al mateix nivells que els seus “parents anticuats”, els transgènics tradicionals, sotmesos a un mosaic de lleis en molts cassos contradictòries que, de fet, fa que els transgènics travessin fronteres segons dicten les polítiques de les multinacionals, naturalment que no és el marc que elles desitgen, però de moment es mouen bastant be per Europa...

31 d’ag. 2018

Reivindicació dels incontrolats del 36 (I). Els comitès d’Orriols (Empordà) i d’Osor (la Selva).


Quan es parla de la rereguarda del període que els historiadors anomenen “guerra civil” i que nosaltres anomenem (amb més fonament) revolució social, hi ha, en termes generals, un consens de condemna acadèmic a la violència fora de les línies del front, condemna totalment hipòcrita, ja que fins i tot les forces més moderades del bàndol “antifeixista” la van practicar, i que per altra part suavitza (o silencia) la crítica quan aquesta violència és estatal, es parla molt de que la violència al bàndol feixista va ser planificada i institucional, però s’oblida tot el període que va del 37 fins al final de la guerra on el Servei d’Informació militar, el temut SIM va realitzar una repressió institucional i planificada.
És un fet que, quan l’estat va recuperar el control dels carrers i de la policia, la repressió es va fer més crua. És un fet que desprès dels fets de maig de 1937, amb la expansió del SIM (en mans sobretot dels estalinistes), els camps de presoners van experimentar un creixement enorme, tan en el nombre de persones internades com en la brutalitat, que en alguns cassos supera les situacions que es van viure a altres països d’Europa i al mateix estat espanyol després de la victòria feixista. És un fet que sota la tutoria de la NKVD a comissaries (txeques), presons... es van viure episodis despietats. La autèntica violència a la rereguarda va ser controlada, molt controlada!!, tan controlada, o més que la exercida a la zona feixista.
A la rereguarda i al front va haver una revolució social, una de les revolucions més profundes de la història, revolució que es va anar desmuntant i enderrocant en uns mesos. Al front amb la militarització, a la “rereguarda” amb el restabliment dels òrgans de control estatals (policia, jutjats, conselleries d’indústria, decrets i lleis...), el procés d’enderrocar la revolució es va mantenir fins al final de la guerra i, en alguns aspectes, va prosseguir als camps de refugiats del Rosselló.

26 d’ag. 2018

El Pla de Convivència de Fort Pienc, la "policialització" i la videovigilància


Darrerament entre algunes organitzacions veïnals ha aparegut una forta tendència pro-policial, promoguda per el PDCAT i ERC per aconseguir recolzaments cara a les eleccions locals del mes de maig de l’any vinent, als governanta actuals de l’ajuntament els ha faltat temps per atendre aquestes demandes i apuntar-se al “policialisme”, el cas més notori és el de la Barceloneta, on s’ha pogut veure veïns amb una pancarta dient “+ POLICIA = + SEGURETAT).
Segurament donen la Barceloneta per difícilment recuperable (en mans del PDCAT) i així s’han afanyat a aprovar el Pla de Convivència de Fort Pienc, un pla que contempla mesures purament policials vestides de “policia de proximitat”, “policia comunitària” i “agents cívics”, de serveis socials externalitzats i... naturalment de videovigilància (https://ajuntament.barcelona.cat/eixample/ca/noticia/es-posa-en-marxa-el-pla-de-convivencia-de-fort-pienc_691750 ), els recursos tecnològics apaivaguen els veïns i satisfan les expectatives dels policies i les seves organitzacions.

23 d’ag. 2018

L'entrenament dels Mossos preparant-se per el futur

Ara que em tingut la ocasió de veure’ls en acció durant les festes de Gràcia pot ser interessant donar un cop d’ull a les condicions d’entrenament de la BRIMO (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=35141531) ja que recentment han sortit a concurs els espais que utilitza per això, es tracta de l’expedient de contractació IT-2018-655 publicat el 13 d’agots. Es tracta d’un contracte per valor de 102.729,00 € IVA inclòs, d’un any de durada, prorrogable un any més, o sia que el total estimat és de 205.458€. El volen a 50km (com màxim) de la Complex Central de Sabadell això abasta fins més enllà de Vic i de Vilanova és un espai important on triar.