20 de nov. 2017

COM LA DOMESTICACIÓ ENS VA FER MÉS OBEDIENTS I MANSOIS



El procés de domesticació poques vegades ha estat estudiat des de el punt de vista social, i menys encara s’ha creuat el pont per arribar a la “nostra domesticacio”, la domesticació dels humans.
L’experiment més complert i de llarga durada fet sobre el tema, va ser a la URSS, és el del científic rus DimitriBalyaev, a l'Institut de Citologia i Genètica. Van treballar sobre una animal mai domesticat fins llavors, la guineu platejada (Vulpesvulpes). L'experiment va començar al 1959 i va durar fins el daltabaix soviètic a finals de segle XX, casi 40 anys d'esforços domesticadors, en total unes 35 generacions de guineus.
Amb el pas del temps i les generacions, van anar obtenint una varietat de guineu diferents de les salvatges en la seva mansuetud, i la morfologia del cos (més menuts i arrodonits, amb la cua enroscada...) demostrant que aquesta tenia una base genètica, causada per la selecció domesticadora (http://negreverd.blogspot.com.es/2014/06/si-fossim-salvatges.html#more).
Recentment han aparegut dades en el mateix sentit, però amb el mèrit de comparar poblacions salvatges de depredadors i grups domesticats.

15 de nov. 2017

PASEJANT PER EL "SMART CITY CONGRESS"



Avui he passejat per la fira Smart d’enguany. Fira que, malgrat no ser tan important com la del mòbil, cada any es va consolidant més i adquirint més importància. Des de 2011 (any en que es comença) els participants han crescut en un 171%, els expositors en un 400% i els ponents en un 14%.
Camí al recinte de la Fira a l’Hospitalet, als FGC, he començat a observar als “congressistes” que omplien el tren, la major part homes, els més grans (a partir dels 45/50, executius sènior) amb americana i corbata més o menys formals, la edat intermitja (dels 30 als 45, executius junior), molts sense corbata, vestits d’esport i alguna jaqueta, els més joves (estudiants, becaris i meritoris) la majoria amb la vestimenta típica d’estudiants aplicats, sols alguns (no pocs) imitaven als executius sènior. Sembla que es produeix una regressió entre els assistents, des de l’aire “normal” dels més joves fins l’aspecte més ranci dels sèniors.

14 de nov. 2017

Fulletó sobre les Smart Cities

S'ha publicat un opuscle amb textos contra el control social smart. Textes de negreverd, del disolt col·lectiu Te Kedas Donde Kieras i un tercer de Joan (publicat anteriorment a Ekinza), el text és en castellà i en format editable i imprimible el pots descarregar a:
CONTRA EL MUNDO SMART, CONTRA LA NO VIDA


28 d’oct. 2017

Quan bombardegen Barcelona



El segle XIX va ser un segle molt violent a Catalunya, més que a la resta de l’Estat, era terra de frontera, per ella havien entrat i sortit els diversos exercits europeus que havien intervingut a Espanya, el francès durant la Guerra Gran, els exercits imperials napoleònics (que eren multinacionals i multiestatals) durant l’anomenada Guerra del Francès, els 100.000 fills de Sant Lluis (força multinacional per retornar l’absolutisme al poder formada sobretot per militars francesos)... tot l’anar i venir de les columnes carlines...

22 d’oct. 2017

La oposició al Rosari de l'aurora i l'anticlericalisme popular

Dins la historia de la defensa popular contra l’agressió clerical, el que el poder anomena “anticlericalisme” (agressió centenària, quotidiana i greu, causant de milers de morts i tones de sofriments), hi ha un aspecte que s’ha deixat com anecdòtic, les protestes contra el rosari de l’aurora, que va donar lloc a la expressió “acabar com el rosari de l’aurora”...
De fet la llepafils de l’esquerra que patim des de el segle XIX mai ha volgut acceptar l’anticlericalisme com part dels moviments populars, avergonyits per la suposada barbàrie dels menjacapellans, malgrat que en la realitat el marcador en le partit capellans contra menjacapellans era extraordinàriament favorable als capellans, sense clericalisme no hi ha anticlericalisme, sense decennis d’abusos, humiliacions i sofriment no s’haurien produït mai les explosions d’odi alliberador que vac caracteritzar bona part del segle XIX i mig segle XX.
Hi ha tot el cicle de “crema de convents” que va de 1835 fins la restauració i la setmana tràgica (perllongat ocasionalment posteriorment, fins la proclamació de la segona república), que fa que la resistència contra el rosari de l’aurora sembli una cosa anecdòtica, folklòrica... però cal posar les coses en situació, les grans cremes de convents les van fer les classes populars, però se’n van beneficiar políticament les elits liberals i econòmicament els especuladors immobiliaris del moment.

16 d’oct. 2017

Sales de control de videovigilància, el panòptic universal.

Que hi ha darrera la càmera de videovigilància? Qui ens mira des de les sales de control?.
Malgrat que sovint tenim tendència a pensar que les càmeres enregistren el que passa davant d’elles i poc més, darrera seu hi ha un mon viu i ric en recursos controladors. Fa anys l’eficiència de la videovigilància quedava molt reduïda per el fet de ser analògiques (la revisió era molt problemàtica) i que els avorrits i cansats vigilants dels edificis controlats no podien estar mirant-les permanentment, a més feien rondes, controlaven entrades i sortides, llegien la premsa o feien alguna becaina... Però avui en dia (ja fa un temps) la situació ha anat canviant. Darrera les càmeres de videovigilància hi ha quelcom més que un gravador d’imatges i un humà avorrit.
Les càmeres de videovigilància s’han naturalitzat i formen part del paisatge urbà i és acceptat que actuen com mecanismes preventius que eviten situacions “delictives” detectant-les anticipadament, i que augmenten la seguretat. No es percep la presència d’un vigilant, humà o informàtic, darrera de l’objectiu de l’artefacte, la videovigilància es legitima fent-se ubiqua i quotidiana... banalitzant-se.

6 d’oct. 2017

Quan la patronal ens atura. El locaut de 1919/1920... al de 2017...


Fa uns dies (el dia 3) se’ns demanava que “pactéssim” (be, nosaltres no, que pactessin CCOO i UGT és clar) una “aturada” amb els patrons, el resultat ha estat que s’ha produït un tancament patronal, sobretot a l’administració pública, però també a cadenes de serveis i de grans superfícies (com per exemple MERCADONA), on les organitzacions sindicals institucionalistes UGT i CCOO han arribat a “acords parcials” amb els empresaris, superposada a una vaga general convocada (anteriorment) per el mateix dia, malgrat la escasses de piquets i d’actuació autònoma no ha deixat de ser una vaga a molts llocs.
Malgrat la distancia en el temps, en la situació i en el plantejament, pot ser interesant, cara a futures mobilitzacions, veure el que suposa un locaut (bàsicament una arma patronal), especialment un dels locauts més importants en la nostra història, el que va executar la patronal catalana per neutralitzar la consecució (escassament efectiva, de fet encara no és efectiva a molts sectors) de les 8 hores i la puixança de la organització dels treballadors.