21 de maig 2018

Companyies d'aigua i dominació tecnoindustrial

Les xarxes de distribució, d’energia, de materials, d’informació... han estat fonamentals per la constitució de la societat tecnoindustrial tal com la coneixem ara, una atapeïda trama de xarxes de dominació que pràcticament no deixa espais lliures.
Dins la història de les xarxes de dominació tecnoindustrial les bàsiques han estat les de distribució d’energia, les d’enllumenat, les viàries i de tranport... les del cicle de l’aigua (proveïment i sanejament) i més recentment les de comunicacions, la de telefonia, telefonia mòbil, wifi... (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/06/energia-llum-i-dominacio-lenllumenat.html ).
Una de les xarxes més antigues i més vitals és la de distribució d’aigua, vital per a la vida, però també vital per el sistema industrial. Al concentrar a la població (la ma d’obra), les necessitats d’aquesta població passaven a ser necessitats del sistema industrial i per tant havien de ser satisfetes (més o menys).

5 de maig 2018

MURCIA smart city, videovigilància, TAV...



 
1.- Català

2.- Castellano



1.-CAT

L’etiqueta smart val per moltes coses, per casi tot. És un d’aquells conceptes que, com per exemple el de sostenibilitat, que hauria de rebre un premi al marketing polític/social.

Smartphones, smartwatch, targetes bancàries, TV... un dels significats, que s’ha mantingut durant anys en un territori fantasmagòric, és el de les smart cities.

Malgrat els intents ciutadanistes de fer-la seva, la idea de la smart city, sempre ha tingut un fot biaix tecnològic i ha estat molt lligat a dispositius de tecnologia mòbil, sensors i recol·lecció de dades...

La representació del projecte smart city és molt espectacular, però per sota de l’espectacle dels aparells per controlar l’aparcament i els simulacres de la “ciència ciutadana”, sense que en siguem massa conscients la “smart city” ha anat cristal·litzant en una cosa que transcendeix les TV, les neveres i els aparcaments intel·ligents, han anat convergint amb diferents formes de control i dominació com l’internet de les coses (IoT) o les metodologies Big Data d’anàlisi i emmagatzemament.

No ens enganyàvem, érem conscients de que la “smart city” no era res del que prometien els tecnofils, però darrerament la smart city cada cop és treu més la màscara bondadosa i ensenya els ullals del control social.

Com era d’esperar la moguda de les estratègies smart ha anat més enllà de la ciutat i abasta xarxes regionals i metropolitanes, que en el cas del nostre “petit país”, l’abasta al complet. Malgrat tota la propaganda i parafernàlia de les “open data” i de les polítiques de “transparència” és molt difícil avaluar les iniciatives per desenvolupar l’entorn smart, els moviments de capital lligats i les conseqüències que tindrà per la nostra vida quotidiana.

Així que malgrat que fora millor poder treballar a escala de Catalunya, o una altra entitat,  del corredor mediterrani (Almeria, Murcia, País Valencià, Catalunya...), de grans conques naturals o industrials, de zones d’interrelació transnacionals... o a nivell d’Estat Espanyol... o de la UE... ens trobem que, amb els limitats recursos d’informació disponibles, hem de triat una ciutat com exemple, una ciutat “motivada” amb el tema smart, una ciutat d’una dimensió mitjana i una ciutat on el tema smart hagi generat una conflictivitat social destacable.

De ciuats “motivades” (motivades = disposades a invertir) en el tema de les smart cities n’hi ha moltes, però sols unes poques es poden considerar punteres. Entre elles, les ciutats mitjanes que entren en aquesta condició, son limitades Màlaga (570.000 hab.), Murcia (443.00 hab.), Santander (300.000 hab.)... evidentment a Murcia hi ha un conflicte social rellevant al voltant del TGV, i el TGV és un dels fetitxe de la smart-societat i implica una tecnologia hard de control, no sols de l’aparellam utilitzat en el ferrocarril, sinó també en el control i seguretat de les instal·lacions.

Evidentment la elecció de Murcia no és imparcial, la resistència al TGV és realment emblemàtica com resistència a la smart city, però a Murcia hi ha més iniciatives smart... i molt interessants (en el mal sentit de la paraula). Segur que hi han moltes dades que no hem trobat i molts enfocaments que no hem detectat, segur que els qui pateixen la dominació local a Murcia poden donar molt bones idees, no dubteu en difondre-les o en enviarnos-les.

També s’ha de dir que tot el que diem de Murcia val (o es encara pitjor) per a la major part de les “smart cities” i que valdrà en un futur breu per la totalitat del mon...




MURCIA FOCUS DE SMART-INVERSIÓ PÚBLICA.



L’ajuntament de Murcia ha demostrat ser un bon captador de recursos de l’estat i de la Unió Europea. Així a les darreres convocatòries de Red.es i la DUSI de FEDER han aconseguit un bon grapat de milions.

De Red.es a través de la seva de “II convocatòria de ciudades Inteligentes” del 2015, va destinar 63 milions (en sa majoria de l’estat, però amb cofinançament FEDER) a un total de 14 projectes (http://www.red.es/redes/es/financiacion-europea ), al projecte de Murcia van correspondre 8 milions d’euros, de fet la subvenció més alta, seguida, molt d’a prop, per les Palmes de Gran Canaria.

Red.es és una “entitat pública empresarial” depenent del Ministeri d’Indústria (MINETUR), te com finalitat impulsar la “societat de la informació”, gestionant fons de l’estat i europeus (https://es.wikipedia.org/wiki/Red.es ).

El projecte presentat era “MiMurcia: Tu Ayuntamiento inteligente, Cercano, Abierto e Innovador”, amb actuacions, sobretot, el centre de la ciutat, incidint sobre el transport públic i privat, l’enllumenat, la “seguretat”.

Una part important dels fons de MiMurcia es dedicaran al següent hardware:



33 nodes per la wifi publica

50 càmeres ip per el transit

20 càmeres per parcs i jardins

54 balises bluetooth per el comerç local

10 sistemes de reg intel·ligent

15 sistemes d’enllumenat intel·ligent

4 panells informatius

25 parquímetres intel·ligents

25 places d’aparcament intel·ligents

4 passos de vianants



L’altra subvenció procedeix de la línia DUSI (Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat) (http://www.dgfc.sepg.minhafp.gob.es/sitios/dgfc/es-ES/cfr/ocfr/Documents/a%C3%B1o%202017/Foro%20Madrid-Febrero/Estrategias_DUSI.pdf#search=dusi ) en el marc del Programa Operatiu FEDER de Creixement Sostenible (POCS) 2014-2020. Del DUSI van aconseguir finançar “Murcia IT innovación i Tradición” per un total de 14,7 milions i amb uns objectius semblants als de Mimurcia, no està a la part alta del rang, per exemple Barcelona i els municipis del Besòs van aconseguir 30 milions (https://www.esmartcity.es/2017/09/27/murcia-comienza-gestionar-ejecucion-estrategia-murcia-it-innovacion-tradicion ).

En total tenim una inversió de gairebé 23 milions d’euros, comparat amb el cost de la construcció del TGV pot semblar poc, però per les despeses d’un projecte de smart city és força alt.


LA PRIVATITZACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC.

Un dels fetitxes del liberalisme en la gestió urbana és el partenariat públic/privat, que curt i ras, ve a voler dir inversions publiques per beneficis privats.
Fa uns anys que aquests “partenariats” es promouen per a la gestió de centres urbans, especialment comercials. Aquests mecanismes de finançament, amb un suport limitat de capital privat, es reforcen serveis com la neteja, la seguretat i la promoció comercial i turística, es tracta de les anomenades Business Improvement Districts (BID) que s’ha volgut traduir com “districtes de millora empresarial” o d’una manera més majoritària com a Gerències dels Centres Urbans (GCU), aquestes gerències estan agrupades en una associació AGECU (www.agecu.es ) que agrupen 38 GCU, a més d’administracions, en formen part empreses i professionals.
Una de les tasques més impulsades per els GCU és la seguretat... seguretat privada naturalment (Cuadernos de Seguridad num314 septembre de 2016 https://files.epeldano.com/publications/pdf/8/cuadernos-de-seguridad_8_314.pdf ) en consonància amb els articles 41 i 48 de la Llei 5/2014 de Seguretat Privada (https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2014-3649 ) i la infame llei 4/2015 de Seguretat Ciutadana.
A Murcia també es va intentar establir alguna GCU, sense gaire èxit, el sector privat és refractari a aportar finançament, i les associacions de comerciants es van oposar a pagaments extres. De tota manera això es solucionarà amb l’aportació pública a través de l’Ajuntament, l’Estat i la UE, els llocs proposats eren el barri del Carmen, de Santa Eulàlia i la Zona Comercial Centre (que es correspondria més o menys al bari de la Catedral).
L’esforç smart city es centrarà en la videovigilància intel·ligent (de la que parlarem més endavant), la regulació de la mobilitat amb passos de vianants intel·ligents, enllumenat led amb regulació, panells informatius, parkimetres i aparcament intel·ligent, i, molt especialment per 54 balises bluetooth (https://www.vozpopuli.com/memesis/balizas-google-bluetooth-ubicacion-Privacidad_0_1107489510.html , http://www.neosistec.com/portfolio/semana_santa_murcia), Mimurcia pensa posar 54 d’aquestes balises al comerços del centre, aquestes balises, connectades amb els telèfons mòbils, a part de donar informació i publicitat no sol·licitada de productes i serveis, podrà rastrejar-los amb finalitats comercials, turístiques i de control social, l’esquer per promocionar la connexió bluetooth serien descomptes als comerços de la zona..

LA CENTRALITZACIÓ DEL CONTROL.

Un dels punts basics de tot l’entramat smart city és la centralització de les dades recollides per totes les bases publiques i privades, així com els sensors, lectors, comptadors escampats per la ciutat. Aquesta centralització queda simbolitzada per el Centre de Control (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/10/sales-de-control-de-videovigilancia-el.html ), els panòptics tecnològics que ens fan a tots presoners d’una presó sense murs.
En el cas de Murcia smart city el panòptic s’anomena Centro Único de Seguimiento (CEUS) al carrer Abenarabi. Aquest centre ha de constituir la espina dorsal del projecte, disposarà d’un CPD  de 6 servidors que augmentarà la capacitat informàtica de l’ajuntament en un 30% i es millorarà la comunicació perifèrica amb instal·lació de de fibra òptica amb estuctura d’anella, a aquest centre i les inversions associades es destinarà bona part dels fons de l’EDUSI.
El CEUS gestionarà tota la informació recollida i ha d’estar preparat per donar resposta a emergències, en aquest centre la Policia local tindrà un important protagonisme per el control de la videovigilancia. No és d’estranyar doncs que el centre de la sala de control del CEUS hi hagi un gran videowall de 42 monitors, en aquest videowall es centralitzarà (prioritàriament i d’una manera casi exclusiva) totes les càmeres de Murcia, les dels jardins, les de tràfic i les de “seguretat ciutadana”.

LA CONCEPCIÓ DE LA VIDEOVIGILANCIA COM XARXA DE VIDEOSENSORS.

Al projecte MiMurcia subvencionat per Red.es es preveu instal·lar 50 càmeres ip per control del trànsit i 20 càmeres de vigilància per jardins (ja hi han 28 instal·lades d’abans), amb els fons DUSI es vol completar la xarxa amb més càmeres de seguretat ciutadana.
Concretament ha sortit a concurs la compra i instal·lació de 15 càmeres d’alta tecnologia per instal·lar-les al barri del Carmen, amb un pressupost de sortida de 113.000€. En un futur es pensa avançar en aquesta mateixa direcció.
Es tracta de càmeres intel·ligents molt allunyades de les antigues càmeres analògiques i de baixa resolució. Les imatges d’aquestes càmeres poden ser analitzades per un software d’anàlisi intel·ligent o, en alguns models, poden realitzar l’anàlisi in situ, des de la mateixa càmera.
Aquestes càmeres poden detectar objectes en moviment, la seva velocitat i direcció (per exemple vehicles), objectes quiets (per exemple objectes abandonats) i poden analitzar els moviments i activitats de les persones (per exemple la permanència en un punt, per exemple l’activitat d’un graffiter, un grup que es manté un temps determinat en un mateix lloc...).
Les possibilitats d’aquestes xarxes de videovigilància son enormes i creixeran en un futur, afegint la termografia o el reconeixement facial.
A tall d’exemple, sense considerar res més que els sensors contemplats a MiMurcia, la combinació de la detecció de telèfons mitjançant les balises amb les imatges de les càmeres dona unes oportunitats de control insospitades fa uns anys.

UNA CIUTAT DIVIDIDA TERRITORIALMENT EN CLASSES.


Murcia, com totes les ciutats, està dividida territorialment en classes, fins un cert moment per el riu Segura, al nord del riu els barris més rics al voltant del Centre, exceptuant els de l’est, la Paz (construït el 1965) i Vistabella (1950) i al sud els barris menys rics. La via de l’AVE i el corresponent aïllament que provoca traça una nova línia, deixant desconnectats part del bari de la Purisima-Barriomar i els barris de San Pio X, i Santiago el Mayor, tots ells més desfavorits que els barris de més al Nord.
Quan parlem de més pobres o desfavorits fem servir les dades de l’atur i de població immigrant i els percentatge de titulats superiors del portal municipal d’estadística (http://www.murcia.es/web/portal/barrios-memoria-estadistica ).
La videovigilància sempre ha tingut un fort biaix classista, les càmeres es situen als barris amb població exclosa, en barris de frontera entre poblacions de diferent estatus i en “zones sensibles”. En el cas de la videovigilància del barri del Carmen estem en una zona de frontera amb els barris desfavorits del sud de la línia del AVE, és una barri tampó entre aquests i els barris del centre i, finalment, és el barri on està la estació actual i la futura de l’AVE, on desembarcaran els passatgers del futur tren AVE per anar (o venir) del nord de la ciutat.

SMART ÉS TOT!!.

Aquí hem parlat de les smart cities, però el mon smart (sensorització, un de tecnologies digitals de control, acumulació i captura massiva de dades, sistemes d’intel·ligència artificial...) abasten la totalitat de les nostres vides actuals. Des de els ambients rurals on l’agricultura cada cop és més smart, mes controlada i més artificial, fins al lleure o la vida quotidiana cada vegada més depenent del mon digital, cada cop més impersonal i cada cop més controlades.
La explotació laboral (una part important de les nostres vides, fins i tot quan no és laboral, quan és atur) esdevé també un espai de tecnologització, d’automatismes, d’IoT, d’explotació a través dels dispositius mòbils (l‘anomenada economia col·lavorativa), un mon on el capatàs i el cap de personal son algoritmes d’intel·ligència artificial.
Evidentment el sistema policial i militar no és aliè a aquesta smartització: smart son les fronteres, smarts són els sistemes d’armes i de contrainteligència, smarts son els drons i els robots assassins... smarts son també les presons, difuminades cada cop més en un panòptic universal.

RESISTIR AL MON SMART.

Sembla que el mon smart és invulnerable però no s’ha de caure en el pessimisme absolut, la xarxa de dominació no és invulnerable i es possible colpir-la:

1.-La força del mon smart està en l’aïllament entre les persones i la connexió exclusiva amb, o a través, dels dispositius smart, qualsevol iniciativa que estimuli el contacte directe és resistència.
2.-El mon smart ens aïlla, però ens tracta a tots igual (amb els mateixos mitjans), podem trobar situacions comunes que facin més “productiva la resistència”, per exemple contra les targetes de transport.
3.-La resistència es pot deslocalitzar, atacant qualsevol node de la xarxa de dominació els ataques a tots, pots triar l’objectiu més fàcil o amb menys riscos.
4.-Ens cal un esforç d’imaginació, perquè calen coses noves, basades en algunes de velles potser, però noves!.

Ni volem ni podem tirar endarrere i no volem seguir endavant amb el camí que ens marca el capitalisme corporatiu i els estats. Potser si que estem davant de la quarta revolució industrial... llavors, igual que va passar a la primera revolució, igual que els treballadors d’Escòcia, d’Anglaterra, els canuts de Lió, els incendiaris d’Alco i del vapor Bonaplata de barcelona... haurem de trencar les noves màquines de dominació.
Al segle XIX va ser el treball a la fàbrica, al segle XXI pot ser la vida a la smart city..

2.-CASTELLANO
La etiqueta Smart vale para muchas cosas, para casi todo. Es uno de aquellos conceptos que, como por ejemplo el de sostenibilidad, deberían recibir un premio al marketing político/social.
Smartphones, smartwatch, tarjetas bancarias, TV… uno de los significados que se ha mantenido durante años en un territorio fantasmagórico, es el de Smart cities. A pesar de los intentos ciudadanistas de hacerla suya, la idea de Smart city, siempre a tenido un fuerte sesgo tecnológico, y ha estado muy ligado a dispositivos de tecnología móvil, sensores y recolección de datos.
La representación del proyecto Smart city es muy espectacular, pero bajo este espectáculo de aparatos para controlar el aparcamiento y los simulacros de ciencia ciudadana ,sin que seamos muy conscientes de ello, la Smart city ha ido cristalizando en algo que trasciende los aparcamientos, las TV y las neveras inteligentes, han ido convergiendo con otras formas de control y dominación con el internet de las cosas (IoT) o las metodologías Big data de recolección y análisis.
No nos engañábamos, éramos conscientes de que la Smart city no era lo que pretenden los tecnófilos, pero últimamente la “Smart city”, cada vez más, se quita la máscara bondadosa y enseña los colmillos del control social.
Como era de esperar la movida de las estrategias Smart ha ido más allá de la ciudad y incluye redes regionales y metropolitanas, que en el caso de nuestro “pequeño país” lo incluye al completo.. A pesar de toda la propaganda y parafernalia de las “open data” y de las políticas de transparencia es muy difícil poder evaluar el alcance de las iniciativas para desarrollar el entorno Smart, los movimientos de capital ligados y las consecuencias que tendrá sobre nuestra vida cotidiana.
Así a pesar que seguramente seria mejor trabajar a escala de Cataluña u otras entidades  territoriales, del corredor Mediterráneo (Catalunya, País Valenciano, Murcia, Andalucía…), de grandes cuencas naturales o industriales, de zonas de interrelación transnacional… o a nivel de estado… o de la UE…
Nos encontramos con que disponiendo de limitados recursos de información hemos de elegir una ciudad como ejemplo, una ciudad “motivada” con el tema Smart, una ciudad de una dimensión mediana y una ciudad donde el tema Smart haya generado una conflictividad destacable.
Ciudades “motivadas” (motivadas = dispuestas a invertir) en el tema de las Smart cities hay muchas, pero sólo unas pocas pueden considerarse punteras. Entre ellas sólo algunas ciudades medianas entran en esta condición, Málaga (570.000 hab), Murcia (443.000), Santander (300.000)… evidentemente en Murcia hay un conflicto social relevante alrededor del AVE, y el AVE es uno de los fetiches de la Smart city, e implica una tecnología hard de control, no sólo por los artefactos tecnológicos utilizados en el ferrocarril, sino también en el control y la seguridad de las instalaciones..
 Evidentemente la elección de Murcia no es imparcial, la resistencia al AVE es realmente emblemática como resistencia a la Smart city, pero en Murcia hay más iniciativas Smart… y muy interesantes en el mal sentido de la palabra.
Seguro que hay muchas más, muchos más datos que no conocemos y muchos enfoques que no hemos detectado… seguro que los que padecen la dominación local en Murcia pueden dar buenas ideas y enfoques diferentes, no dudéis en difundirlas o enviárnoslas, serán muy útiles más allá de lo local.
También hay que decir que lo que decimos de Murcia es válido (o incluso es peor) para la mayor parte de las “samrt cities” y, que en un futuro más  o menos cercano valdrá para la totalidad del mundo.


MURCIA, FOCO DE SMART-INVERSIÓN PÚBLICA.

El ayuntamiento de Murcia ha demostrado ser un buen captador de recursos del estado y de la Unión Europea. Así en las últimas convocatorias de Red.es y la DUSI del FEDER han conseguido un buen puñado de millones.
Red.es a través de su “II convocatoria de ciudades Inteligentes” destino a esta línea 63 millones (en su mayor parte a través del estado con cofinanciación FEDER) a un total de 14 proyectos (http://www.red.es/redes/es/financiacion-europea ), al proyecto de Murcia le correspondieron 8 millones de euros, de hecho la subvención más alta, seguida de muy cerca por las Palmas de Gran Canaria.
 Red.es es una “entidad publica empresarial· que depende del Ministerio de Industria (MINETUR), tiene como  finalidad impulsar la “Sociedad de la información”, gestiona fondos del estado y europeos (https://es.wikipedia.org/wiki/Red.es ).
El proyecto presentado era “MiMurcia: Tu Ayuntamiento inteligente, Cercano, Abierto e Innovador”, con actuaciones centradas sobretodo en el centro de la ciudad, incidiendo sobre el transporte publico y privada, el alumbrado y la “seguridad”…
Una parte importante de los fondos de Mimurcia se dedicaran al hardware que sigue:

33 nuevos nodos para la ampliación de la cobertura de la red Wifi.
50 cámaras IP para la mejora de la gestión del tráfico.
20 cámaras de vigilancia en parques y jardines.
54 balizas Bluetooth para el impulso al comercio local.
10 sistemas de riego inteligente con parques y jardines.
15 sistemas de alumbrado inteligente en calles, plazas, parques y jardines.
4 nuevos puntos digitales de información ciudadana.
25 nuevos parquímetros inteligentes que envían información en tiempo real.
25 plazas de aparcamiento inteligentes destinadas a personas con movilidad reducida.
4 nuevos pasos de peatones inteligentes.

La otra subvención procede de la línea DUSI (Estrategia de desarrollo Urbano Integrado) (http://www.dgfc.sepg.minhafp.gob.es/sitios/dgfc/es-ES/cfr/ocfr/Documents/a%C3%B1o%202017/Foro%20Madrid-Febrero/Estrategias_DUSI.pdf#search=dusi ) en el marco del Prorama Operativo de FEDER de Crecimiento Sostenible (POCS) 2014/2020. Del DUSI se consiguió financiar “Murcia IT innovación i Tradición” por un total de 14,7 millones con unos objetivos parecidos a los de Mimurcia (https://www.esmartcity.es/2017/09/27/murcia-comienza-gestionar-ejecucion-estrategia-murcia-it-innovacion-tradicion ). No estan en la parte alta del rango de distribución, por ejemplo Barcelona y los municipios del Besòs consiguieron 30 millones.
En total tenemos una inversión de casi 23 millones de euros, comparada con el coste de la construcción del AVE puede parecer poco, pero para los costes de un proyecto smart city es muy alto.

LA PRIVATIZACIÓN DEL ESPACIO PÚBLICO.

Uno de les fetiches del liberalismo en la gestión urbana es el partenariado público/privado, que en resumen significa inversiones públicas para beneficios privados.
Hace ya unos años que estos “partenariados” son promovidos para la gestión de los centros urbanos, especialmente los comerciales. Estos mecanismos de financiación, con un soporte limitado de capital privado refuerzan servicios como la impieza, la seguridad y la promoción comercial y turística, se trata de los llamados Business Improvement Districts (BID) que se han querido traducir como “distritos de mejora empresarial” o de una manera más generalizada como Gerencia de Servicios Urbanos (GCU), estas gerencias están agrupadas en una asociación AGECU (www.agecu.es ) que agrupan 38 GCU, además de administraciones y algunos profesionales y empresas.
Una de las preocupaciones más tratadas por las GCU es la seguridad… seguridad privada, naturalmente privada (Cuadernos de Seguridad num314 septiembre de 2016 https://files.epeldano.com/publications/pdf/8/cuadernos-de-seguridad_8_314.pdf ) en consonancia con los artículos 41 y 48 de la Ley 5/2014 de Seguridad Privada (https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2014-3649 ) y la infame ley 4/2015 de Seguridad Ciudadana.
En Murcia también se intentó establecer alguna GCU, sin mucho éxito, el sector privado es refractario a aportar financiación, y las asociaciones de comerciantes se opusieron a pagos extras. De todos modos esto se soluciona mediante aportaciones publicas, del Ayuntamiento, del estado o de la UE. Los CGU propuestos (y fallidos) eran el barrio del Carmen, el de Santa Eulalia y la Zona Comercial Centro (que corresponde al barrio de la catedral y alrededores).
El esfuerzo Smart city se centrará en la videovigilancia inteligente (de la que hablaremos más adelante), la regulación de la movilidad con pasos de peatones inteligentes, alumbrado con tecnología LED con regulación, paneles informativos y aparcamiento inteligente… y, muy especialmente por 54 balizas bluetooth (https://www.vozpopuli.com/memesis/balizas-google-bluetooth-ubicacion-Privacidad_0_1107489510.html , http://www.neosistec.com/portfolio/semana_santa_murcia), MiMurcia tiene previsto colocar 54 de estas balizas en los comercios del centro, estas balizas, conectan con los teléfonos móviles y, además de dar información y publicidad no solicitada de productos y servicios, podrá rastrearse con finalidades comerciales, turísticas y de control social, el anzuelo para promocionar la conexión bluetooth serian descuentos en los comercios de la zona.

LA CENTRALIZACIÓN DEL CONTROL.

Uno de los puntos básicos de todo el entramado Smart city es la centralización de los datos recogidos en todas las bases de datos publicas y privadas, así como los sesores, ectores, contadores dispersos por toda la ciudad. Esta centralización queda simbolizada por el Centro de Control (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/10/sales-de-control-de-videovigilancia-el.html ) que son los panópticos tecnológicos que nos convierten a todos en prisioneros en una cárcel sin muros.
En el caso de Murcia Smart city el panóptico se llama Centro Único de Seguimiento (CEUS) en la calle Abenarabi. Este centro ha de constituir la espina dorsal del proyecto, dispondrá de un Centro de Proceso de Datos de 6 servidores que aumentara la capacidad informática del ayuntamiento en un 30%, también se mejorará la comunicación periférica con la instalación de fibra óptica con estructura de anillo, a este centro y las inversiones asociadas se destinará buena parte delos fondos EDUSI.
El CEUS gestionará toda la información recogida y ha de estar preparado para dar respuesta a todo tipo de emergencias, en este centro la Policía Local tendrá un importante protagonismo por el control de la videovigilancia. No es pues extraño que el centro de la Sala de Control del CEUS haya un gran videowall de 42 monitores, en este videowall se centralizará (prioritariamente y de una manera casi exclusiva) todas las cámaras de Murcia, las de los jardines, las de trafico y las de “seguridad ciudadana”.

LA CONCEPCIÓN DE LA VIDEOVIGILANCIA COMO RED DE VIDEOSENSORES.

En el proyecto MiMurcia, subvencionado por Red.es, se prevé instalar 50 cámaras IP para el control del tráfico y 20 cámaras de vigilancia en los jardines (ya hay 28 instaladas anteriormente), con los fondos DUSI se quiere completar esta red con más cámaras de seguridad ciudadana.
Concretmente ha salido un concurso para la adquisición y instalación de 15 cámaras de alta tecnología en el barrio del Carmen, con un presupuesto de salida de 113.000€. En un futuro esta red se irá extendiendo.
Se trata de cámaras inteligentes muy alejadas de las antiguas cámaras analógicas y de baja resolución. Las imágenes de estas cámaras pueden ser analizadas por un software inteligente o, en algunos modelos, pueden realizar el análisis in situ, desde la misma cámara.
Estas cámaras pueden detectar objetos en movimiento, su velocidad y dirección (por ejemplo vehículos), objetos estáticos (por ejemplo objetos abandonados) y pueden analizar los movimientos y actividades de las personas (por ejemplo la permanencia en un punto, por ejemplo la actividad de un graffitero, un grupo que se mantiene un determinado tiempo en un mismo punto…).
Las posibilidades de estas redes de videovigilancia son enormes y crecerán en un futuro, añadiendo la termografía o el reconocimiento facial.
A modo de ejemplo, sin considerar nada más que los sensores contemplados en Mimurcia, la combinación e la detección de teléfonos por parte de las balizas, con las imágenes de las cámaras da unas oportunidades de control insospechadas hace unos años.


UNA CUDAD DIVIDIDA TERRITORIALEMNTE EN CLASES

Murcia, como todas las ciudades, esta dividida territorialmente según la clase social. Hasta un cierto momento por el rio Segura, a su norte los barrios más ricos alrededor del Centro, exceptuando los del Este, la Paz (construido el 1965) y Vistabella (1950) y al sur del Segura los más pobres. La vía del AVE, y el correspondiente aislamiento que provoca, traza una nueva línea, dejando desconectados parte del barrio de la Purísima- Barriomar y los barrios de San Pio X y Santiago el Mayor, todos ellos más desfavorecidos que los de más hacia el Norte.
Cuando hablamos de más pobres o más desfavorecidos hemos usado los datos de paro, de población inmigrante y de titulados superiores del portal municipal de estadística (http://www.murcia.es/web/portal/barrios-memoria-estadistica ).
La videovigilancia siempre ha tenido un sesgo clasista, las cámaras se instalan en barrios con población excluida, en barios de frontera entre poblaciones de diferentes estatus y en zonas sensibles. En el caso de la videovigilancia del barrio del Carmen nos encontramos en una zona de frontera entre los barrios pobres al sur del AVE y los ricos del norte del Segura, actua como una zona tampón y, finalmente, es el barrio donde está la estación actual y la futura del AVE, donde desenvarcaran los pasajeros del futuro tren AVE para ir (o venir) del norte de la ciudad.

SMART ES TODO!!

Aquí hemos hablado de las Smart cities, pero el mundo Smart (sensorización, uso de tecnologías digitales de control, captura y almacenamiento masivo de datos, sistemas de inteligencia artificial…) alcanzan la totalidad de nuestras vidas. Desde los ambientes rurales donde la agricultura es cada vez más Smart, más controlada, más artificial… hasta el ocio o la vida cotidiana cada vez más dependiente del mundo digital, cada vez más impersonal y cada vez más controlada.
La explotación laboral (una parte importante de nuestras vidas, incluso cuando no es laboral, cuando es paro) está cada vez más un espacio tecnologizado, un espacio de automatismos, de IoT, de explotación a través de dispositivos móviles (la mal llamada economía colaborativa), un mundo donde el capataz y el jefe de personal son algoritmos de inteligencia artificial.
Evidentemente el sistema militar y policial tampoco es ajeno a la smartización: Smart son las fronteras, Smart son los sistemas de armas y de contrainteligencia, smarts son los drones y los robots asesinos… Smart son también las prisiones, cada vez más difuminadas en un panóptico universal,


RESISTIR AL MUNDO SMART.

Parece que el mundo Smart es invulnerable, pero no hay que caer en el pesimismo absoluto, la red de dominación no es invulnerable y es posible golpearla.

1.-La fuerza el mundo Smart esta en el aislamiento entre personas y la conexión exclusiva con, o a través, de los dispositivos Smart, sobretodo móviles, cualquier iniciativa que estimule el contacto directo es resistencia.
2.-El mundo Smart nos aísla, pero nos trata a todos igual (con los mismos medios) podemos encontrar situaciones comunes que hagan más “productiva la resistencia”, por ejemplo resistiendo a las tarjetas de transporte.
3.-La resistencia es deslocalizable, atacando cualquier nodo de la red de dominación los atacas todos, puedes elegir el objetivo más fácil o con menos riesgos.
4.-Necesitamos un esfuerzo de imaginación, porque se necesitan cosas nuevas, basadas quizás en las viejas, pero nuevas.

Ni queremos ni podemos retroceder en el tiempo y no queremos seguir adelante en el camino que nos marca el capitalismo corporativo y los estados. Es posible que realmente estemos ante la cuarta revolución industrial… entonces, igual que en la primera revolución, igual que hicieron los trabajadores de escocia e Inglaterra, los canuts de Lion i los ncediarios de Alcoy y del vapor Bonaplata de Barcelona…. tendremos que romper las nuevas máquinas de dominación.
En el siglo XIX era el trabajo en las fábricas, en el XXI puede ser la vida en las smart cities.

24 d’abr. 2018

1 de maig de 1891, la primera organització autònoma de dones. La Societat Autònoma de Treballadores


Avui fa 126 anys, el 1891, es va celebrar per segona vegada a Barcelona la lluita del primer de maig… quan el primer de maig era dia laborable i no estava manipulat ni per l’Església Catòlica (Sant Josep Artesà) ni per els estats. Rarament el moviment obrer podia sortir de la clandestinitat, les persecucions, acomiadaments, empresonaments, deportacions... i morts eren el pa de cada dia.
El primer 1 de maig va ser la convocatòria d’una vaga general, indefinida, fins la consecució de les 8 hores, el seguiment va ser quasi total els primers dies, per anar baixant progressivament, de fet no es va recobrar la “normalitat” fins la segona setmana de maig.
Per el primer de maig de 1891 es va convocar també una vaga general (fins aconseguir les 8 hores), la ciutat va ser envaïda per milers de Guàrdies Civils i soldats, el resultat final va ser morts, ferits, empresonats i clandestinitat.
Els capitalistes, els capellans, els burgesos, bona part de la menestralia i la intel·lectualitat de la renaixença contemplaven indiferents aquests fets, quan no aplaudien als repressors... i hi ha encara qui es sorprèn de l’odi de classe que va esclatar 45 anys desprès, 45 anys de repressió, de morts, d’empresonament i de misèria.

14 d’abr. 2018

Els ajuntaments del canvi abracen el control social i promouen la videovigilància. Barcelona i Madrid campions en control social.


Les diferències entre la nova política i la vella política son cada cop més petites (si és que n’hi havien), ja en el cas del macroprojecte de vigilància i control intensiu a la Sagrada Família, el regidor Agustí Colom de Barcelona en Comú va dir que eren com “un gran germà, però un gran germà bo”... la visió jacobina i estalinista de vetllar per el poble ignorant. Doncs be, el “grans germans bons” es reprodueixen, es multipliquen, i cada cop apareixen més càmeres i més vigilància. Sembla que el tecnocontrol és la única solució que troben els governants a les tensions socials derivades de la explotació capitalista.

8 d’abr. 2018

"especies invasores" i ideologia

L’estiu passat anava seguint el GR de la bora del Llobregat, a l’alçada de l’encreuament entre la riera de Merles i el Llobregat, una zona amb uns boscos de ribera com, actualment, se’n veuen poques per les nostres terres. Com que era entre setmana i el més d’agost la zona estava molt solitària, de fet no hem vaig creuar amb ningú, era de bon matí però la llum ja es filtrava entre les capçanes dels arbres. Llavors vaig veure plantat, al cantó del camí a uns 10 o 15 metres un mustèlid, un visó tot ell negrós que em mirava amb prevenció, sols uns pocs segons de durada i va travessar el corriol i es va perdre entre la vegetació de la bora del riu (arbres joves, bogues i joncs), amb una agilitat silenciosa que em va deixar parat.

3 d’abr. 2018

“Smart Setmana Santa” a Sevilla. Control social, dominació i privatització capitalista de la vida quotidiana.


Poc a poc la paraula comodí “smart city” va deixant de ser una “paraula per a no dir res” i va prenent cos com a sistema tecnològic de control i dominació. Van quedant enrere les pintoresques experiències de sensors d’aparcament, de sensors als contenidors, del control de la contaminació mitjançant simulacres participatius amb la etiqueta de “ciència ciutadana”... Poc a poc, en un començament amb sensors de “baixa intel·ligència” com els lectors de matrícules ja molt estesos (http://negreverd.blogspot.com.es/2018/03/el-sistema-de-videovigilancia-comarcal.html ), desprès amb software de reconeixement d’objectes i accions...

28 de març 2018

El sistema de videovigilancia comarcal de la Garrotxa

A Catalunya els darrers mesos s’ha anat estenen el control per videocàmeres, especialment càmeres dotades de soft per el reconeixement de matrícules (OCR), ha estat un degoteig continuat i una invasió persistent de pobles petits, molts d’ells rurals.
Així tenim les 5 càmeres de Sarrià de Ter, les 11 de Figueres, les 12 de Begur i els 100.000€ que es pensa gastar l’ajuntament de la Jonquera. El concurs per 5 càmeres a instal·lar a Torelló (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=30569764)... Càmeres i més càmeres i si poden llegir matrícules millor!.
Especialment preocupant és la iniciativa de control per videocàmera liderada per el Consell Comarcal de la Garrotxa per abastar 8 petits municipis, Maià de Montcal (409), Les Planes d’Hostoles (1.629), Les Preses (1.764), Sant Feliu de Pallerols (1.342), la Vall de Bianya (1.265), Sant Jaume de Llierca (852), Besalú (2.443) i Sant Joan les Fonts (2.931), en total 12.365 habitants, més del 20% de la població de la comarca. (http://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/01/18/vuit-municipis-garrotxa-suneixen-posar/890664.html).