31 de jul. 2014

La primera destrucció de màquines, la crema del taller Ubach de Terrassa l’any 1802.

Aquest va estar, segurament, el primer acte ludita de Catalunya i un dels primers de la península. Curiosament, coetani de la insurrecció a lAnglaterra. No es va dirigir contra una manufactura mecanitzada, sinó contra una fusteria emprenedora que havia desenvolupat maquinària tèxtil per el perxat, el cardat i lemborronat.
Els Ubach, els propietaris de la fusteria, eren una pròspera família Terrassenca, que, a més de la fusteria, tenien una fàbrica daiguardent i també eren fabricants de draps (teixits de llana). La casa dels Ubach era prou prospera com per ser una de les poques que tenien criada (només 24 de la vila pagaven impostos per aquest concepte).
Les màquines dels Ubach varen ser provades sobretot per ells mateixos i pel fabricant Joan Baptista Galí, en total solament 8 empresaris van implantar la nova maquinària, no tots de Terrassa, també alguns empresaris de Sabadell en van encarregar.
Segons deia en Joan Baptista Galí, amb dos minyons (nens) i una cavalleria es feia la feina de dotze homes, essent el cost duna sisena part. No es van arribar a estendre per el seu alt cost inicial i sobretot per el sabotatge que van patir.
Les activitats dels Ubach i dels empresaris maquinistes no van generar molta simpatia entre els terrassencs, i, com es va veure durant el procés per lincendi, la hostilitat era general, arribant més enllà dels treballadors afectats. S’ha de tenir en conte que la zona de Terrassa sortia d’uns anys molt dolents en el que molts assalariats de la draperia de llana van ser acomiadats i reduïts a la misèria.
La matinada del 30 de juliol de 1802 es va declarar un incendi al taller on es fabricaven les màquines, lincendi va ser provocat i va destruir totalment les dependències ja que hi havia una gran quantitat de fusta de pi, noguera i alber emmagatzemada. En lincendi es van perdre també dues màquines en construcció i peces diverses.

Descarrega en format de fulletó imprimible luddites a Terrassa

29 de jul. 2014

La obscena civilització tecnomilitar

DE LES BIBLIOTEQUES
Surten els assassins.
Estrenyent contra si els seus nens,
les mares vigilen el cel amb terror
esperant que apareguin en ell els darrers descobriments dels savis.

Bertold Brecht (1936/1939...)

Hi ha una guerra entre dominadors i aquells que no volen ser dominats, des dels inicis de la civilització, segurament la primera batalla es va lliurar a cops de roc, segurament va ser la darrera en que els contendents podien estar igualats en forces i en mitjans, desprès tot ha estat una carrera on uns posaven tot l’esforç en les seves ànsies dominadores.
Les armes per matar a distància, el domini del cavall, el carro de guerra, els cavallers cuirassats amb armadures, la ballesta, les primeres armes de foc, l’artilleria, la metralladora, el napalm, els míssils....
I malgrat la força de les noves tecnologies militars (noves en cada moment) sempre hi han hagut moments enlluernadors en que els dominats s’imposaven sobre els dominadors, emprant armes de fortuna, les recuperades dels exercits i les eines de treball... i la voluntat de no sotmetre’s.
Els miserables, els pagesos, els pobres de les ciutats, els artesans... la xusma, en tingut fins ben fa poc una collita de victòries gens menyspreables, però això cada cop es dona menys. La majoria de victòries anticolonialistes i antiimperialistes s’han aconseguit clonant la organització dels dominadors, assumint les seves armes, esdevenint una cosa semblant a ells... establint nous règims de dominació. Segurament la revolució de 1936 va ser una de les darreres vegades en que els dominadors van ser momentàniament derrotats... la darrera de moment!!.

23 de jul. 2014

Un estiu de foc. Les fogueres de la revolució de juliol de 1936.

Fins fa poc temps, al nostre país, i suposo que en tots els altres, abans de que l'acumulació de dades fos mesellament acceptada d'una manera general, tota insurrecció contra el sistema (l’església, els propietaris, les autoritats municipals i estatals)  començava amb la crema dels registres i arxius, era la gran festa solsticial dels oprimits... I, si amb els registres, cremaven també els sants i les mares de deu (ninots que condemnaven el sexe, la desobediència, el fugir de la norma...), cremava millor i la festa era doble!!.
Era un tema molt clar, si estaves contra l’església, la propietat i l'estat, el primer que s'havia de fer (desprès de neutralitzar a la Guardia Civil i d'altres instruments repressius) era cremar el registre de la propietat, el notarial, el registre civil i els parroquials, per suposat els arxius judicials i ja posats, tota mena de arxius dels poderosos, que per alguna motiu registraven les coses (encara ara, els historiadors de l’acadèmia, ploren la pèrdua!!... segur que també també alguns capitalistes i molts polis).
Paral·lelament a la “arxiuclastia” dels oprimits es desenvolupava la “arxiufilia” dels poderosos, la Generalitat republicana va esmerçar esforços i recursos en recollir i posar en lloc segur els diferents arxius del país... posteriorment les victorioses forces del general Franco van posar molta cura en recollir tot arxiu que se’ls posava a l'abast. Aquesta recollida i protecció tenia objectius molt clars, per una part  castigar a tots aquells que per activa, per passiva o per indiferència, eren refractaris al nou règim i per l'altra retornar i recuperar els bens dels “legítims” propietaris. D'aquí van néixer els arxius de Salamanca, arxius constituïts sobre una lògica de poder, per preservar la propietat, l’estat i el capital i perseguir als que se'ls hi oposaven. Lògica semblant a la de la actuació empresa per al Generalitat de Catalunya per constituir els magatzems d'arxius (salvadors de la barbàrie revolucionària) a Pedralbes, Poblet, Viladrau...
És un capítol especialment vergonyós de la història esquerranosa i progressista, que ha col·laborat en titllar de bàrbars a aquells que feien el necessari per aconseguir capgirar la situació social... o potser no, potser, potser és una bona defiició, és bo ser bàrbar, front als defensors de la propietat, el capitalisme i l'estat... front la civilització i els seus escolanets d'esquerres (ERC, PSUC, PSOE...) i sectors importants de l’escena revolucionària...
El que és ben cert és que tot el que no va ser destruït en el seu moment va ser emprat per condemnar a mort, a empresonament i a misèria a uns... i per retornar bens als seus “legítims” propietaris.

8 de jul. 2014

Els "smart parcs" amenacen als nens i nenes de Barcelona

Fa alguns mesos,  a finals d'abril, l'Ajuntament de Barcelona va presentar el pla de “racons infantils”, els racons infantils son els les cledes ballades amb jocs per nens petits d'entre 3 i 6 anys. El pla en si, donat que és per tot Barcelona, es força gran, volen intervenir, ampliant i millorant les 220 àrees de jocs, amb un pressupost dels voltants de 20 milions d'euros.
No deixaria de ser una més de les moltes activitats de manteniment del monstre administratiu que és   la ciutat de Barcelona.
El que és més novedòs és la implantació, de moment limitada, d'un “smart parc infantil” desenvolupat per la multinacional danesa KOMPAN, líder en aques tipus d'instal·lacions.


7 de jul. 2014

De l'objectiu de la camera a l'ull que tot ho veu. Rodejats de capturadors d'imatges digitals.

El dissabte vaig anar a la mani del 28 de juny, potser van ser les dates, potser va ser el recorregut (per les rambles), potser va ser la temàtica de la mani... però mai m'havia sentit tan agobiat per el “públic”, especialment per el públic dotat de màquina fotogràfica, alguns amb teleobjectius de dos pams de llarg, smartphones diversos i tablets... tots gravant la mani amb un somriure estúpid a la cara. Amb una tranquil·litat i una xuleria impune que els permetia burlar-se quan algú els retreia les preses d'imatges.