29 de des. 2014

LA MICROELECTRONICA INFILTRADA EN LES JOGUINES... ENS ATACA EL SMART JOC?

El joc pot ser l’activitat més sana i creativa, o be, encara que potser llavors no se la pugui anomenar joc, l’activitat més alienant i danyina que es pugui realitzar.
Tots sabem que, tan grans com petits, no necessitem productes elaborats per jugar, en tenim prou amb unes caixes de cartó d’embalatge, amb unes pedres, un tros de guix, una corda, unes monedes i una paret... per això és molt significatiu com son els objectes (en principi inútils) dedicats al joc com funció exclusiva.
De fet la joguina especialitzada neix amb la civilització i com un objecte de les elits, la canalla normalment es fabricava els instruments per jugar, amb l’ajut, o no, d’un adult. De mica en mica es va anar especialitzant la seva producció, primer com objecte artesanal, desprès com producte industrial i ara mateix com “objecte” virtual d’entreteniment (amb la seva corresponent plataforma electrónica).
No vull encetar un lament nostàlgic de quan jugàvem a la xarranca o al “churro, mediamanga o mangotero”. El mon te un camí i, els que no som primitivistes però estem contra la civilització, no tenim un vell mon on tornar, però si un nou mon que descobrir i explorar i això, el descobriment i la exploració és bàsicament joc... per tant volem jugar al joc definitiu, al joc de la revolució...
Per la perpetuació del sistema no interessa que aprenguem a jugar, per això ens col·loquen succedanis de joc, succedanis de diversió, succedanis de felicitat, succedanis d’exploració, succedanis de coneixement...
Estem, ara mateix, en unes dates de mercantilisme i d’aprenentatge. Aprenentatge de submissió, de consumisme, d’atordiment, d’acceptació de tot el que ens és nociu... d’aprenentatge a NO JUGAR. És força interessant donar una ullada a tot el que el sistema ens ofereix com succedani del joc (del joc autèntic al que no ens deixen practicar).

18 de des. 2014

Desembre de 2014, pena i ràbia!!

Pena i ràbia és el que hem sentit aquests dies, i que seguirem sentint durant força temps. Pena i ràbia que ja ens ve d’abans. Pena i ràbia que es va alimentant i acumulant vegada rere vegada. PENA I RÀBIA...

PENA I RÀBIA que no ens ha d’impedir veure més enllà dels fets concrets, de les detencions, de la comissaria i la presó, de l’abús de poder, del dolor que han infringit, infringeixen i infringiran durant molt de temps... anys.

No ens ha d’impedir veure més enllà. Un cop ja han arreplegat tots els hostatges que han volgut, un cop han danyat tot el que han pogut abastar... quin ha estat el botí dels sicaris del capital i de l’estat?.

Sens dubte el més danyí, l’exponent màxim de la seva maldat és el segrest del les nostres companyes, el seu engarjolament, el seu allunyament, la incomunicació... però quin ha estat el seu botí desprès de la calidesa de les persones ?, després del fred que ens han deixat en el lloc que ocupaven?, deprès del fred monstruòs de la cel·la que elles ara ocupen?...

El boti secundari dels sicaris de l’estat i del capital han estat objectes, freds objectes, tan freds com el vuit que deixen les nostres companyes, tan fred com la submissió que ens volen transmetre...

Els sicaris de l’estat han recollit amb cobdícia, gairebé amb luxúria, tota la parafernàlia d’artefactes tecnològics que ens rodegen i que ens venen cada dia com el súmmum de la llibertat, el discs durs dels ordinadors, les memòries de les càmeres de fotos, els llapis de memòria USB, el telèfons mòbils... els han recollit amb tanta ànsia, la premsa n’ha fet tan de ressò que forçosament han de tenir un gran valor per ells... Obriran nous camins per arravatar-nos més companyes??

Som pocs, ens necessitem els uns als altres per donar-nos calor, per fugir de la megamàquina de la dissort que és el mon actual...  i per enderrocar-la!!...

Encara no ha arribat l’hora de redefinir la nostra relació amb tots aquests artefactes??.

Maleïts sigueu!!... i maleïdes les vostres màquines, màquines mecàniques, electròniques o socials !!


PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!

7 de des. 2014

SMART-MACARRES… VERS UN PATRIARCAT SMART.

El tema de la prostitució és un tema complex i per tant difícil d’encarar des de una sola visió. No podem oblidar que al voltant i dins de la prostitució hi ha explotació laboral extrema, tràfic d’essers humans, violència i esclavatge.
Actualment, el debat es redueix al que hi ha entre els partidaris de la legalització i els partidaris de l’abolicionisme... Uns parlen d’un 20% de dones obligades i els altres quasi a l’inrevés, més o menys un 80% forçades, com que no hi ha estadístiques serioses és impossible saber qui s’aproxima més al fet real.
De tota manera, la realitat exacta no es rellevant, suposant que les dades que donen els partidaris de la legalització siguin les real, un 20% de dones forçades és encara una xifra molt alta...
A més a més, fins i  tot les dones que no estan captives d’una xarxa, es troben, en molts casos, en unes condicions laborals duríssimes, plena de falses autònomes, en condicions precàries i on no hi ha llibertat real d’elecció de clients i de pràctiques. Situació no diferents de les de bona part dels treballadors, però agreujades per la discriminació social, la estigmatització i una posició de debilitat front els explotadors difícils de trobar en altres situacions..

19 de nov. 2014

VEHIPOL, els policies volen un cotxe Smart

VEHIPOL, la fira dels smart-cotxes de la policia.

Al mateix temps que a Barcelona es celebra el Smart City Congres, a Madrid, un opac loby militarista, el grup Atenea de seguretat i Defensa (www.grupoateneasd.es ), organitza una fira i un congres de vehicles policials (els dies 19 I 20 de novembre), el VEHIPOL (www.vehipol.es) sota el patrocini de la Direcció general de la Guardia Civil i en els seus locals.
El vehicle policial és un gran negoci, sols hem de pensar que els vehicles de la policia local constitueixen la major part dels parcs mòbils municipals. Fonts del mateix VEHIPOL xifren el nombre de vehicles policials de la Policia Local, Guardia Civil, Policia Nacional, Ertzaina i Mossos en 120.000 vehicles i la despesa anual en 760 milions de volum de negoci... no son solament les reposicions, sinó peces de recanvi, manteniment...
Recentment els Mossos d’esquadra han posat en marxa un contracte per renovar el parc de vehicles en 2.000 unitats en tres fases al llarg de 2 anys, per un total de 83 milions d’euros (substituiran 7 vehicles de cada 10).
El tema que centra l’activitat de fira i congrés és la del vehicle policial connectat, un vehicle dotat de tota mena d’accessoris TIC, gravació de vídeo, reconeixement facial i de matrícules, lector d’empremtes digitals, hardware i software avançats, comunicacions digital securitzades, interconnexió amb bases de dades, geoposicionament, radar... de fet un 40% dels costos de cada vehicle policial (300 dels 760 milions anuals en vehicles) es destinat a equipaments d’aquest tipus.

PASSEJADA D'OBSERVACIÓ DEL CONTROL SOCIAL AL CLOT

El dissabte dia 22 de novembre, al CLOT, farem una passejada d’observació del control social, dins del programa de les Festes Antiautoritàries de l’Assemblea de la Oca. Sortirem a les 11h del matí de l’explanada davant del Centre Cívic “La Farinera” a la Plaça de les Glòries (veure mapa adjunt). El recorregut durarà unes dues hores (o menys) i acabarà a la REVOLTOSA, al Carrer Rogent. 

13 de nov. 2014

DEBAT: VIURE, TREBALLAR I SOBREVIURE EN UNA SMART CITY

El dijous dia 20 de novembre, al local de l'Ateneu Anarquista de Poble Sec a les 20 hores, al C/Creu dels Molers (Metro Poble Sec, L3), debat "viure, treballar i sobreviure en una smart city".
Mapa de Com anar a l'Ateneu

Pretenem que sigui un debat obert que integri el control social al carrer i el control social al treball, i, perquè no el control social a casa teva.

Per promoure el debat a continuació hem posat un text... sols és una proposta, el debat resta obert!!!
Enllaç per baixar el text en format open oficeen format RTF
Altres infos a nocivitat difusaSmart city smart merdatecnologies mòbilsl'objectiu i l'ullsmart parcssmart ferrocarrilssuper3 i la smart cityla mirada de l'estat

4 de nov. 2014

Brutalitat TIC (tecnologies de la Informació i la Comunicació) a les fronteres.



Aquests darrers dies ha estat molt comentada una fotografia colpidora, en ella es veu per una part el green d’un camp de golf (construït amb fons de desenvolupament sostenible de la UE!!). I, per l’altre, el mur que separa el Marroc de la “ciutat autònoma” de Melilla, com a teló de fons d’una imatge contrastada.

Per un cantó els ricatxos locals, de fora no en venen, no deu ser massa agradable jugar a la vista dels de l’altra cantó del mur. I per l’altre els paries de la terra a l’espera de poder ingressar al paradís de la ma d’obra barata.

El mur, com tants d’altres, l’Israelià a Palestina, el que separa es dues Corees... i especialment el més gran de tots, el de la frontera entre els EUA i Mèxic són bàsicament pura brutalitat física: murs, reixes i tela metàl·lica cada cop més alta, filat de punxes i/o ganivetes, cilindres de gir lliure, alguns fossars.. i patrulles, moltes patrulles... torres de vigilància amb instruments òptics i termogràfics, drons, helicòpters, avions... satèl·lits...

A més del mur físic tenim el mur “social”, rebuig als “altres”, xivatos i acusadors, burocràcies demencials, CIE’s i d’altres presons diverses. Agressions, pallisses, marginació tolerades per el poder (una eina més de divisió i diversió pels dominats i oprimits de la terra).



A tot això cal afegir la brutalitat-TIC...

27 d’oct. 2014

SUPER3 o com difondre la “ideologia” smart entre la canalla.

Fa unes setmanes la Vanguardia del diumenge portava encartat un conte sobre la girafa Ona i la Barcelona Smart City, un conte a tot color de 12 pàgines, ben enquadernats, de paper gruixut i de bona qualitat. La producció és de l’Ajuntament de Barcelona, però a la contraportada surten els “pagans”, que són totes les empreses concessionàries dels serveis ambientals de la ciutat, FCC, Urbaser, CESPA i CLD. No és que siguem malpensats, però aquestes empreses és de suposar que han dedicat a això els fons que tenen dedicats, per contracte, a difusió sobre la recollida selectiva i, dona la casualitat, que en el pastis econòmic de la Smart City, els majors beneficiaris, darrera de les grans empreses TIC i de Telecomunicacions són precisament aquestes empreses. Els estem fent publicitat a costa del pressupost de recollida d’escombraries, de la neteja, del verd urbà?...
Estavem jugant a modificar aquest infame conte, sense massa pressa, quan hem sabut que se’n repartiran molts milers entre la canalla que assisteixi a la “Festa dels Supers” de l’espai de televisió infantil “Super3”, l’hem acabat d’una manera una mica matusera, el podeu baixar a El conte de la Smart Ona.
No és ja el dubtós contingut de molts dels espais del Super3, especialment els dibuixos animats (per exemple les masclistes “espies de veritat” i Doraemon) i la publicitat que els acompanya, que es dedica a perpetuar els papers del patriarcat (malgrat totes les autoregulacions del sector), és ja la difusió de tot el que suposa la smart city: control social, precarietat, aïllament i destrucció de la individualitat.
Això deixant a part els estands muntats a la “festa dels Supers” per part de la Guardia Urbana de Barcelona i dels Mossos d’Esquadra.
L’Ajuntament de Barcelona no en te prou amb el Smart Parc de la Palmera a Sant Martí (http://www.negreverd.blogspot.com.es/2014/07/els-smart-parcs-amenacen-als-nens-i.html )que va ser anunciat a bombo i plateret, però que encara no ha estat construït, no en te prou amb ser la “capital mundial del mòbil” i ser la seu del Congrés Internacional Smart Cityque sinó que ara es pretén alliçonar als nens a partir del lleure, i de la sinistre “caixa tonta” (tonta??). Hi ha també tenebrosos projectes sobre la Smart City per la ESO i el batxillerat.
Vistes les coses ens hem afanyat i hem fet una paròdia del conte, potser algú el podrà passar al veïnet, germà, nebot o fill... es una mica pobre, però l’original tampoc és massa brillant...
Podeu obtenir més informació sobre les smart city a:

23 d’oct. 2014

INSURRECTES CONTRA LA LLEI DE LA GRAVETAT!!, INSURRECTES CONTRA EL SISTEMA MÈTRIC DECIMAL!!



Un dels trets distintius de la civilització és la mesura de les coses, mesura de superfícies, de volums, de pesos, del temps… L’aparició de la “necessitat” de mesurar està lligada amb l’aparició de la propietat privada, dels impostos i de les rendes dels grans propietaris (i més endavant dels salaris).

S’havien de fer censos de terra, avaluar produccions i calcular-ne la part del poder (del rei, del sacerdot o de l’amo). Establir un calendari més enllà de la vivència dels canvis de la natura, un calendari que finalment era un calendari fiscal, o un calendari de llevas de soldats, un calendari de dominació a través de la religió...

Els primers interessats en la regulació van ser els detentadors del poder polític, econòmic, militar i religiós, ells donaven una explicació mitològica interessada a l’origen de la mesura i eren els qui guardaven els “patrons”, així l’estat d’Israel guardava els patrons al temple de Jerusalem (en mans dels sacerdots) i el romans al Capitoli (en mans dels senadors).

17 d’oct. 2014

Carta des de Grècia de Lukánikos a Excalibur d’Alcorcón. Missatge trobat a sota de l’estora on dormia Lukánikos.




Hola Excalibur, no se si encara ets viu, jo ja estic donant el darrer alè... i em costa molt respirar, diu el veterinari que tinc els pulmons malmesos per els gasos lacrimògens i els esprais de “gas-pebre”... 

Mes info a:
http://www.negreverd.blogspot.com.es/2014/06/si-fossim-salvatges.html
http://www.negreverd.blogspot.com.es/2013/12/lliures-i-salvatges.html

9 d’oct. 2014

EL PLA PARAL·LEL, LA BULLIMAFIA I LA DOMINACIÓ

La màfia del sector empresarial de “l’espectacle del consum” i del “consum de l’espectacle” a tancat files al voltant del projecte del Bullilasvegas a Roses. El més selecte de l’empresariat del sector, junt amb ecologistes de cambra i lacais orgànic-naturals del sistema com en Sargatal, han fet una intrèpida defensa del projecte dels “genis” empresaris Adrià (i de molts d’altres, associats o en l’ombra).

Han recolzat el projecte de la Bulli Fundation els principals hotelers de la zona i els ajuntaments (especialment el de Roses), la Diputació de Girona, el Patronat de Turisme, l’Associació de Campings, i, com podien faltar, els altres promotors del gastroelitisme, el histriònics germans Roca, creadors de la primera (i suposo que única) gastro-opera, multiestrellats michelins...

Mentre la Bulli Fundation ens la està colant a la Costa Brava, no ens donem conte de que també a Barcelona, i segurament a molts d’altres llocs, estan establint (ells o altres empresaris de la bullimafia) els seu negoci elitista i exclusiu.

17 de set. 2014

Fronteres, civilització i tecno-murs...

Les fronteres no solen ser límits geogràfics o naturals, tampoc són únicament un límit jurídic administratiu, les fronteres son eines que el poder utilitza per produir més poder o per regular l’exercici d’aquest.
El control fronterer ha anat evolucionant segons les necessitats d’aquest poder, els antics i enutjosos peatges per regular el pas de mercaderies s’han anat optimitzant per permetre el pas ràpid de tot allò que genera valor, així el nombre de contenidors que mou un port, per exemple el de Barcelona, seria impensable sense tota la capa de tecnologia d’identificació, d’inventari i de moviment del que es disposa actualment, seria impensable que els antics burots o duaners poguessin dur a terme aquesta tasca, no tan sols per manca de medis materials, sinó també d’organització i de mentalitat.

Contractes del ministerio de Hacienda
Contractes del Ministerio del Interior

5 de set. 2014

RICS, VIRTUOSOS I CARNÍVORS.

L’elitisme de la sostenibilitat, des de la verdura orgànica a la carn ecològica.

Des de fa ja molts anys la “moda” mana sobre les dietes de les persones, no ja d’aprimament, sinó dietes “saludables”... Proximitat, slow food... complements alimentaris diversos (i carísims), des de productes exòtics fins extractes i concentrats diversos.

Durant un temps la moda va ser el vegetarianisme (abans la macrobiòtica) de diferents estils, fins i tot veganisme, de fet als EUA origen de la majoria de modes alimentàries el consum de carn ha anat disminuint els darrers anys...

Ara, els gurus de la moda alimentària, s’han canviat d’ona i els rics es volen tornar compulsivament carnívors ja que els pobres o s’han acostat al vegetarinisme o no l’havien abandonat mai, o consumeixen les carns industrials.

Així reapareixen carniceries “tradicionals”, Gourmet Shops i carnices ye-yes, són els neobutchers (els pobres compren als supermercats), es fan cursets de tallar carn i tasts per provar-les, la carn es deixa madurar durant setmanes a llocs especials i controlats, es promouen restaurants on menjar peces monstruoses de carn a preus monstruosos i es comencen a recuperar races autòctones.... Apareixen teoritzacions sobre la dieta carnívora o la paleodieta, on es fa la recreació històrica d’un passat ple de mascles caçadors de mamuts, en lloc d’una societat més intersexual, de carronyaires oportunistes, caçadors ocasionals i recol·lectors.

26 d’ag. 2014

de la corrupció a la regeneració o com perpetuar l'estat de coses actual.

Vivim en una “boragine” de noticies de corrupció?, n'hi ha més ara que 20 anys enrera?, i que 40 anys enrera?... en Matas, en Camps, en Griñan, en Chavez ... en Pujol, els sobres en negre del PP, que afecten a Rajoy, la Xarxa Gurtel, el cas Palau, els ERE d'Andalusia, la formació dels aturats arreu.... CDC, PP, PSOE, CCOO, UGT, UDC...
Sincerament no crec que ara mateix hi hagi més corrupció que fa una anys, el fet de que una simple rotonda d'una carretera local valgui centenars de milers d'euros i la proliferació d'aquestes fa pensar que la cosa ja porta anys... i si no recordem MATESA, Rendondela, Filesa... etc, etc...

20 d’ag. 2014

De Ferguson a Barcelona, les armes “no letals” en el pastoreig d’animals humans.

La revolta de Ferguson, als EUA, a tornat a posar sobre la taula el tema de les suposades “armes no letals” (millor seria dir “armes a vegades no letals”), a les fotografies dels enfrontaments em pogut veure els canons sònics dalt de les tanquetes, els Tasers a les mans dels agents i els gasos asfixiants en núbols ... en canvi no em vist cap llançador de bales de goma...
El mateix Premi Nobel de la Pau, el Sr. Obama, es queixa de la “militarització” dels policies locals, proveïts de material de guerra de baix cost (saldos de l’exercit), i s’esclama a favor d’una altra mena d’equipament.
La cosa sembla que està bastant equilibrada si comparem els “nostres” mossos amb els “seus” robocops. Els robocops porten més aparellatge de guerra, però els robomossos tenen uns trajos/armadura de seguretat més impactants. Els robocops porten pistoles de descàrrega elèctrics Tasers que els mossos (i els seus comandaments) voldrien tenir, però que de moment no tenen. Tots dos tenen gasos i canons de so (els catalans canons lowcost) i els mossos tenen els portentosos projectils viscoelastics, amb els que ens amenacen des de fa poc.
DOCUMENTS:

8 d’ag. 2014

Els FGC desplegaran noves mesures de videovigilància intel·ligent als accessos a les andanes de Provença i Catalunya. SMART VIDEOVIGILÀNCIA

És un pas més en superar la necessitat de personal humà en la vídeo vigilància.
Es tracta d’un concurs per instal·lar cameres i software per detectar el “frau” del “trenet”, o sia entrar dos o mes persones, una darrera l’altra, marcant un sol viatge.
Es tracta d’instal·lar cameres i software capaces de detectar automàticament aquesta pràctica amb una baixa taxa de “falsos positius” i d’avisar als interventors de l’estació, enviant-lis una imatge dels practicants del “trenet”. En resum, es tracta de videovigilància intel·ligent, capaç d'interpretar allò que capta amb un grau de fiabilitat alta, distigeix entre determinades accions dels captats, poden distingir entre un nen petit que passa acompnyat per un adult i dos adults que passen un darrera l'altre.

Malgrat reconèixer que el nivell de “infractors” és molt baix (i per tant que la instal·lació no serà rendible en termes “econòmics”), tiren endavant un projecte de 100.000€... més despeses de manteniment... més despeses de personal... amb quina finalitat?, segurament amb la perspectiva provant aquest sistema per implantar-lo a d’altres estacions dels FGC i de Rodalies i també per mesurar el grau de rebuig i de resposta que puguin generar (entre elles nous trucs per escapar al control).

31 de jul. 2014

La primera destrucció de màquines, la crema del taller Ubach de Terrassa l’any 1802.

Aquest va estar, segurament, el primer acte ludita de Catalunya i un dels primers de la península. Curiosament, coetani de la insurrecció a lAnglaterra. No es va dirigir contra una manufactura mecanitzada, sinó contra una fusteria emprenedora que havia desenvolupat maquinària tèxtil per el perxat, el cardat i lemborronat.
Els Ubach, els propietaris de la fusteria, eren una pròspera família Terrassenca, que, a més de la fusteria, tenien una fàbrica daiguardent i també eren fabricants de draps (teixits de llana). La casa dels Ubach era prou prospera com per ser una de les poques que tenien criada (només 24 de la vila pagaven impostos per aquest concepte).
Les màquines dels Ubach varen ser provades sobretot per ells mateixos i pel fabricant Joan Baptista Galí, en total solament 8 empresaris van implantar la nova maquinària, no tots de Terrassa, també alguns empresaris de Sabadell en van encarregar.
Segons deia en Joan Baptista Galí, amb dos minyons (nens) i una cavalleria es feia la feina de dotze homes, essent el cost duna sisena part. No es van arribar a estendre per el seu alt cost inicial i sobretot per el sabotatge que van patir.
Les activitats dels Ubach i dels empresaris maquinistes no van generar molta simpatia entre els terrassencs, i, com es va veure durant el procés per lincendi, la hostilitat era general, arribant més enllà dels treballadors afectats. S’ha de tenir en conte que la zona de Terrassa sortia d’uns anys molt dolents en el que molts assalariats de la draperia de llana van ser acomiadats i reduïts a la misèria.
La matinada del 30 de juliol de 1802 es va declarar un incendi al taller on es fabricaven les màquines, lincendi va ser provocat i va destruir totalment les dependències ja que hi havia una gran quantitat de fusta de pi, noguera i alber emmagatzemada. En lincendi es van perdre també dues màquines en construcció i peces diverses.

Descarrega en format de fulletó imprimible luddites a Terrassa

29 de jul. 2014

La obscena civilització tecnomilitar

DE LES BIBLIOTEQUES
Surten els assassins.
Estrenyent contra si els seus nens,
les mares vigilen el cel amb terror
esperant que apareguin en ell els darrers descobriments dels savis.

Bertold Brecht (1936/1939...)

Hi ha una guerra entre dominadors i aquells que no volen ser dominats, des dels inicis de la civilització, segurament la primera batalla es va lliurar a cops de roc, segurament va ser la darrera en que els contendents podien estar igualats en forces i en mitjans, desprès tot ha estat una carrera on uns posaven tot l’esforç en les seves ànsies dominadores.
Les armes per matar a distància, el domini del cavall, el carro de guerra, els cavallers cuirassats amb armadures, la ballesta, les primeres armes de foc, l’artilleria, la metralladora, el napalm, els míssils....
I malgrat la força de les noves tecnologies militars (noves en cada moment) sempre hi han hagut moments enlluernadors en que els dominats s’imposaven sobre els dominadors, emprant armes de fortuna, les recuperades dels exercits i les eines de treball... i la voluntat de no sotmetre’s.
Els miserables, els pagesos, els pobres de les ciutats, els artesans... la xusma, en tingut fins ben fa poc una collita de victòries gens menyspreables, però això cada cop es dona menys. La majoria de victòries anticolonialistes i antiimperialistes s’han aconseguit clonant la organització dels dominadors, assumint les seves armes, esdevenint una cosa semblant a ells... establint nous règims de dominació. Segurament la revolució de 1936 va ser una de les darreres vegades en que els dominadors van ser momentàniament derrotats... la darrera de moment!!.

23 de jul. 2014

Un estiu de foc. Les fogueres de la revolució de juliol de 1936.

Fins fa poc temps, al nostre país, i suposo que en tots els altres, abans de que l'acumulació de dades fos mesellament acceptada d'una manera general, tota insurrecció contra el sistema (l’església, els propietaris, les autoritats municipals i estatals)  començava amb la crema dels registres i arxius, era la gran festa solsticial dels oprimits... I, si amb els registres, cremaven també els sants i les mares de deu (ninots que condemnaven el sexe, la desobediència, el fugir de la norma...), cremava millor i la festa era doble!!.
Era un tema molt clar, si estaves contra l’església, la propietat i l'estat, el primer que s'havia de fer (desprès de neutralitzar a la Guardia Civil i d'altres instruments repressius) era cremar el registre de la propietat, el notarial, el registre civil i els parroquials, per suposat els arxius judicials i ja posats, tota mena de arxius dels poderosos, que per alguna motiu registraven les coses (encara ara, els historiadors de l’acadèmia, ploren la pèrdua!!... segur que també també alguns capitalistes i molts polis).
Paral·lelament a la “arxiuclastia” dels oprimits es desenvolupava la “arxiufilia” dels poderosos, la Generalitat republicana va esmerçar esforços i recursos en recollir i posar en lloc segur els diferents arxius del país... posteriorment les victorioses forces del general Franco van posar molta cura en recollir tot arxiu que se’ls posava a l'abast. Aquesta recollida i protecció tenia objectius molt clars, per una part  castigar a tots aquells que per activa, per passiva o per indiferència, eren refractaris al nou règim i per l'altra retornar i recuperar els bens dels “legítims” propietaris. D'aquí van néixer els arxius de Salamanca, arxius constituïts sobre una lògica de poder, per preservar la propietat, l’estat i el capital i perseguir als que se'ls hi oposaven. Lògica semblant a la de la actuació empresa per al Generalitat de Catalunya per constituir els magatzems d'arxius (salvadors de la barbàrie revolucionària) a Pedralbes, Poblet, Viladrau...
És un capítol especialment vergonyós de la història esquerranosa i progressista, que ha col·laborat en titllar de bàrbars a aquells que feien el necessari per aconseguir capgirar la situació social... o potser no, potser, potser és una bona defiició, és bo ser bàrbar, front als defensors de la propietat, el capitalisme i l'estat... front la civilització i els seus escolanets d'esquerres (ERC, PSUC, PSOE...) i sectors importants de l’escena revolucionària...
El que és ben cert és que tot el que no va ser destruït en el seu moment va ser emprat per condemnar a mort, a empresonament i a misèria a uns... i per retornar bens als seus “legítims” propietaris.

8 de jul. 2014

Els "smart parcs" amenacen als nens i nenes de Barcelona

Fa alguns mesos,  a finals d'abril, l'Ajuntament de Barcelona va presentar el pla de “racons infantils”, els racons infantils son els les cledes ballades amb jocs per nens petits d'entre 3 i 6 anys. El pla en si, donat que és per tot Barcelona, es força gran, volen intervenir, ampliant i millorant les 220 àrees de jocs, amb un pressupost dels voltants de 20 milions d'euros.
No deixaria de ser una més de les moltes activitats de manteniment del monstre administratiu que és   la ciutat de Barcelona.
El que és més novedòs és la implantació, de moment limitada, d'un “smart parc infantil” desenvolupat per la multinacional danesa KOMPAN, líder en aques tipus d'instal·lacions.


7 de jul. 2014

De l'objectiu de la camera a l'ull que tot ho veu. Rodejats de capturadors d'imatges digitals.

El dissabte vaig anar a la mani del 28 de juny, potser van ser les dates, potser va ser el recorregut (per les rambles), potser va ser la temàtica de la mani... però mai m'havia sentit tan agobiat per el “públic”, especialment per el públic dotat de màquina fotogràfica, alguns amb teleobjectius de dos pams de llarg, smartphones diversos i tablets... tots gravant la mani amb un somriure estúpid a la cara. Amb una tranquil·litat i una xuleria impune que els permetia burlar-se quan algú els retreia les preses d'imatges.

30 de juny 2014

ELS TAXISTES, UBER, LES SMART CITIES I NED LUDD

Que tenen que veure aquestes 4 coses?, els taxistes, la “ciberempresa” Uber, la “smart city” i en Nedd Ludd?... pot semblar que no, però a la llum del conflicte del dia 11 de juny penso que queda clar que els lligams ens agafaran abans del que ens pensem.

ELS TAXISTES, són, majoritàriament, treballadors per compte propi, autònoms... hores d'ara son aproximadament uns 8.000 autònoms a l’àrea de Barcelona, front uns 3.000 assalariats. Encara que els autònoms tenen un lent, però constant descens, mentre que els assalariats (les empreses) van creixent. Les empreses es van fent fortes, mentre que els autònoms s’arruïnen aclaparats per costos, taxes i impostos (algunes dades del sector).
Ningú coneix un taxista autònom (ni assalariat) que s'hagi fet ric treballant, en canvi si que sabem de les seves esgotadores jornades laborals (la jornada legal per un taxi autònom amb un conductor és de 12 hores!!!), calendaris laborals saturats, despeses corrents elevades i abusos  diversos al voltant de la homologació del vehicle i dels diferents instruments necessaris, un comptador (no més complex que un smartphone) sovint supera els 3.000€, o la impressora de rebuts, que costa més de 500€ i que hauria de costar menys de 100. Els taxistes necessiten una llicència (amb un cost aproximat del d'un pis petit), un permís de conduir especial, no tenir antecedents penals, aprovar un examen, un vehicle homologat...
En resum molts requisits, moltes despeses, molta feina i uns ingressos molt magres... i una amenaça permanent de canvi en les condicions de treball d'una manera indeterminada.
D'una manera més o menys real, més o menys imaginària hi ha un sentiment, entre els autònoms, de controlar el propi treball (encara que sigui mitjançant la auto explotació), això els dona un sentiment de pertinència, d'ofici que és difícil de trobar en altres sectors.
Sentiment profundament qüestionat per molts factors, per exemple per els super-controladors taxímetres que actualment vigilen les aturades (han de ser al menys d'una hora), de les aturades accidentals (com a màxim 1 minut, sinó computen com una hora)... aquests taxímetres poden afinar més, i s'ens dubte s'afinaran, sols cal connectar-los a la xarxa per poder vigilar en temps real l'activitat del taxista (des de l'IMT els autònoms i des de cada empresa els assalariats), per no parlar del geoposicionament.

16 de juny 2014

GRÀCIA LUDDITA, destructors de màquines a la Gràcia del segle XIX.

La introducció de la fàbrica, aquest monstre devorador de vides i de somnis, ha estat la culminació del procés civilitzatori de dominació i de domesticació, iniciat fa mil·lenis i camí a culminar amb el control global.
El model de treball fabril, vida i treball (no vida) disciplinat, sotmès a horaris i calendaris rigorosos, en un lloc tancat... desvinculat dels cicles naturals de les estacions, del dia i de la nit... model on el control escapa cada cop més de les mans dels treballadors/presidiaris (el control s’escapava el segle XIX i en el segle XXI ja està a anys llum de qualsevol sotmès), no va triomfar sense una resistència important, resistència que enyorem davant del conformisme i de l'acceptació mesella de les “bondats” del progrés.
Aquest model econòmic i social aterra i arrela a la Barcelona del XIX.
És la Barcelona emprenedora i cobdiciosa dels primers prohoms de la indústria, liberals depredadors, defensors del treball infantil per sota dels 6 anys, de la setmana de 6 dies i mig laborables, dels sous de gana i dels abusos il·limitats. Partidaris de la llibertat d’expressió i d’associació per a la seva classe, i de la prohibició per les altres. Contraris a la escolarització dels nens obrers “El tiempo destinado a las clases que sea lo más corto posible, el proletariado no puede perder el tiempo, su cosecha son los sudores que brotan de la frente juvenil” (Manuel de Ferrer de la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del Pais, 1854).
La Barcelona bressol de la ideologia catalanista, burgesa, moderada, culta i envernissada dun cert progressisme caritatiu, en fraternal conxorxa (dissimulada) amb els carronyaires del primer industrialisme i directament connectada amb els socilitzants intel·lectuals progressistes denguany.
La Barcelona impulsora de la cultura, de la renaixença, dAribau, de Milà i Fontanals, de Rubió i Ors, de Lorenzale... (sembla una llista de carrers de Barcelona!!), la Barcelona que va acabar desembocant en el modernisme, un modernisme, on amb l’excepció d’en Brossa, no hi han figures com les d’en Morris i els seus companys d’Anglaterra, un modernisme d’art per a la burgesia i l’església, no és d'estranyar que ara, en un moment complicat, l’església cerqui la canonització (o al menys beatificació) de la rata de sagristia d'en Gaudí.
Veure també luddites gràcia