16 d’ag. 2017

Sobre vagues, esquirols i segurates… el cas del Prat, o el que se’ns ve a sobre.

Tenim clara la feina de la seguretat privada: el seu paper legal de controladors socials, de piquets de la patronal trencavagues. I, en els cassos tèrbols que voregen o es posen fora de les lleis de l’estat, d’agressors brutals xenòfobs, masclistes... i fins i tot de torturadors. També tenim clar que els milers de treballadors de la seguretat privada es queden en la primera part: controladors socials, l’altra queda per un selecte grup de nazis (segurament fomentat des de el poder).
Hi ha però una sèrie de trets en el conflicte del Prat, que malgrat les teories de conspiracions espanyolistes i opinions cunyades s’han de tenir en conte:

1 d’ag. 2017

El bebè Charlie i el repugnant canibalisme de la tecnomedicina corporativa.

Fa un dies va morir Charlie, un nadó de 11 mesos a punt d’acomplir els 12, a punt de complir l’any. Des de les 8 setmanes de vida estava ingressat a un hospital, sotmès necessàriament a mètodes tecnològics per respirar, alimentar-se... patia dany cerebral sever, no podia veure ni escoltar, no es podia moure ni deglutir per el seu compte...