19 de des. 2013

LLIURES I SALVATGES

Vinc d'una trobada de persones que ens hem passat el cap de setmana parlant de diferents temes al voltant de la defensa de la terra, be, així entenc jo la cosa, altres l'entenen amb altres noms però el mateix significat, som així de complicats!!.
Una cosa m'ha sobtat des de l'inici, diverses vegades s'ha parlat de que ja no existeix enlloc, sols a determinades selves llunyanes, la vida salvatge i, segur que no, a cap de les zones urbanes i/o urbanitzades, concretament Barcelona i les seves rodalies.
Escric això des de dins de Barcelona, i per la finestra veig volar les gavines i pardals... i una cuereta blanca despistada!!. A la teulada de la cas veïna, que no és massa vella, potser dels 70, i creixen plantes diverses, fins i tot crec que una figuera petita o algun vegetal molt semblant.

9 de des. 2013

LA BIOMETRIA, EL CONTROL PORTAT A LA SEVA MÀXIMA EFICIÈNCIA

La definició de biometria és senzilla i complicada al mateix temps i abasta una pluralitat de mètodes d'identificació molt extens, si ens ajustem al que és estrictament acadèmic tenim que la biometria son “els mètodes d'identificació i autentificació dels éssers humans a través de característiques fisiològiques i de comportament”, si ens anem a la vessant tècnica serien “les aplicacions tècniques, matemàtiques, estadístiques i sobretot informàtiques sobre trets físics i fisiològics o de conducta d'un individu per a la seva identificació”.

28 de nov. 2013

LUDDITAS DE LA TIERRA. RESISTENTES AL PRIMER FERROCARRIL

Traducció al castellà del fulleto "els luddites de la terra i l'inici de la xarxa de dominació".
===============


El año 1848, ahora hace 165, en el mes de octubre se inauguró la primera línea de ferrocarril de la Península Ibérica, en la América Caribeña ya hacia tiempo que circulaba un tren en Cuba.
El nacimiento del transporte ferroviario genero entusiasmos, tanto entre conservadores (los gobernantes) como entre progresistas e ilustrados. Era la llegada de la “locomotora del progreso”, “del tren de la modernidad”... del camino de hierro, superador del camino de tierra y fase de transición al camino de asfalto. De las humeantes chimeneas de fábricas y locomotoras nacería un nuevo mundo de abundancia, de progreso y de prosperidad…

En el enlace que sigue se puede  descargar un pdf de un folletillo que cuenta con detalle las luchas contra los primeros ferrocarriles del estado español luditas de la tierra resistentes al ferrocarril

23 de nov. 2013

SMART CITY?... SMART MERDA!!


Aquests dies s’ha celebrat una sinistre reunió de controladors a Barcelona, la Smart City Expo al recinte de la FIRA. En total han participat 160 empreses, 3.000 congressistes i 9.000 visitants, un 44% venien d’Europa, un 26% d’Àsia i un 21% de les Amèriques. Al link http://www.smartcityexpo.com/exhibitors es pot consultar la llista de totes corporacions.
A assistit tot el catàleg de cobdiciosos, saquejadors i esbirros del poder de costum. 

19 de nov. 2013

LA SAL DEL BAGES. LA DISORT DE LA TERRA




Als jaciments salins del Bages, malgrat ser coneguts d'antic, en el cas de la potassa no es van descobrir fins el 1912, els descobridors, dos joves, Emili Viader i Rene Macary, van obtenir el 1920 les primeres concessions mineres que es van vendre a Solvay, la qual sota el nom de Minas Potasicas de Suria (MPS) va començar la explotació el 1918.

NI A SÚRIA NI ENLLOC!! CONTRA LA MINERIA AL BAGES LA MINERIA ES DESTRUCCIÓ, DESTRUEIX LA TERRA I ENS DESTRUEIX.



Fa uns dies els miners del Bages van sortir en manifestació a favor de la empresa i en contra la retirada de la llicència ambiental (i per tant risc de tancament de les mines de Sallent i Súria) de l'abocador de residus miners d'IBERPOTASH a Sallent. Al comitè d'empresa (UGT, CCOO, USO i CGT) no els va importar coincidir en tot amb la patronal del Bages, amb la Generalitat i amb la majoria d’alcaldes convergents de la zona... no tenim notícies del bisbat més proper, però segurament monsenyor pensa el mateix que el comitè.

11 de nov. 2013

CRISI ECONÒMICA, CRISI DE CONSUM O REPARTIMENT DE LES RESTES DEL BANQUET DELS PODEOSOS?



Es quasi obligatori parlar de crisi, és un tema imposat, ja sigui per definir-la o per dir que no hi ha crisi. D’una manera o d’una altra ens han imposat el tema i no hi ha manera de sostreure’ns a ell... i jo, per no vull ser una excepció, entrar envestint el drap que ens ofereixen sol ser un error, però en fi...

El discurs de la crisi i les opinions dels “crisòlegs” va calant i ens va omplint la vida de pors i ansietats. Davant de la riuada d’acusacions i d’amenaces velades (o no tan velades) cadascú fa les seves interpretacions. Malauradament les explicacions que ens donem estan molt centrades en les mateixes que ens estan injectant en vena els mitjans de comunicació.

30 d’oct. 2013

Els luddites de la terra i els inicis de la xarxa de dominació



Resistents al ferrocarril a Badalona, al Maresme i a l’Horta de València a mitjans del segle XIX.


Actualment la xarxa de dominació deixa uns foradets molt petits. Per la malla circula la matèria, la energia i la informació: carreteres, autopistes, línies de ferrocarril, línies telefòniques, fibra òptica, xarxes 3G, wifi, TDT, repetidors diversos, antenes de telefonia, alta tensió, gasoductes, oleoductes.... i cada cop més avancem cap una dominació ubiqua on la malla ja sols tindrà nanoforats on difícilment cabran espais alliberats.

Mitjançant aquesta malla de dominació la terra esdevé territori, esdevé espai dominat, espai domesticat.

La dominació i la domesticació, igual que les resistències a ella, han seguit un desenvolupament al llarg del temps. La “història”  que funciona com instrument acadèmic de dominació, no ens ha d’impedir conèixer el que van fer els nostres avis i besavis, enara que no ens impedeixi cometre els mateixos errors o repetir els encerts, encara que sols sigui com senyal d’identitat.



“Si, ved ese inmenso número de gigantes de blonda cabellera de humo, vomitando sin cesar sus bellas y bien formadas manufacturas industriales; y ese motor de veloz carrera que cruza los montuosos y agrestes campos de Cataluña; las fértiles y deliciosas llanuras del rico y perfumado jardín de España, la sin par Valencia; y tantas otras provincias que miran sobre sus tierras los conductos férreos que las tienen aprisionadas en una inmensa red; y todo ese conjunto de maravillas acortan las distancias; rompen las fronteras; centuplican el capital y perfeccionan al hombre; nada son en comparación del eléctrico, que transmite las palabras de una a otra zona y hace de la humanidad una sola familia universal...” (El Obrero, núm 1, 4/9/1864, era un diari dels sectors participatius en política i socialitzant, va acabar com portaveu del partit socialista i la UGT, sense deixar de banda sectors cooperativistes i cristians).

enllaç per baixar el text en format imprimible



EL TERRITORI CONTRA LA TERRA.


Darrerament el terme territori ha anat acupant un espai cada cop més gran en la parla comuna, dins la nebulosa del que generalment s'anomena “moviments socials”. El terme ha traspassant el seu us tecnocràtic urbanístic (els arquitectes dissenyadors de l'espai on ens veiem obligats a viure sempre han estat molt amants de “l’anàlisi territorial”, de la “ordenació del territori” ...) i ha passant a ser una cosa semblant, al menys formalment, als “subjectes revolucionaris” de l'esquerranisme.

20 d’oct. 2013

BALANÇ DE LA PASSEJADA D'OBSERVACIÓ DEL CONTROL SOCIAL A GRÀCIA


Una càmera cada 25 metres, 3.349 càmeres a Gràcia, una per cada 37 veïns.

Dijous dia 17 d'octubre vàrem fer el recorregut d'observació del control social a Gràcia, el recorregut tenia uns 1.600 metres i al llarg d'ell vàrem detectar 64 càmeres de vídeo vigilància. Val a dir que no es van comptabilitzar les dels videoporters i que estàvem més centrats en una de les voreres per la que circulàvem, la meitat del recorregut va transcórrer per zones de poc comerç, podem considerar doncs que es tracta d'una estimació a la baixa... els detalls del recorregut els podeu veure al pdf adjunt.
Fes clic a aquest enllaç: PASSEJADA CONTROL SOCIAL
64 càmeres en 1600 metres fa una càmera cada 25 metres, Barcelona te 1.361.761 metres de carrers, per tant mantenint la mateixa densitat de càmeres tindríem un total de 54.470 aparells de videovigilància, per tant com que BCN te 1.619.337 habitants vol dir que tenim un aparell d'enregistrament de vídeo vigilància cada 29 habitants...

11 d’oct. 2013

CARACREMADA, EL MAQUIS QUE DINAMITAVA LES TORRES D’ALTA TENSIÓ.

Caracremada ens permet traçar una línia entre la lluita durant el franquisme i les actuals contra el TAV, la MAT i tantes d’altres contra tot el que esta destruint la terra. Especialment impactant és la seva comprensió del paper de les línies de conducció elèctrica en la domesticació de la terra per esdevenir territori.

En Ramon Vila CapdevilaCaracremadava ser el darrer maquis de Catalunya, el va matar la Guardia Civil el 7 d'agost de 1963, a Castellnou del Bages, ara fa poc va fer 50 anys d'això. Tornava d'una acció contra les torres d'alta tensió a Rajadell.
Va morir en acció quan ja no quedaven guerrillers rurals a Catalunya (ni pràcticament a la resta de lestat), des de 1952/53 la seva lluita va ser sobretot solitària, comptant sols amb alguns col·laboradors, allunyat ja dels companys que havien sobreviscut a la repressió del franquisme i de direcció de la organització llibertaria instal·lada, jacòmodament, a lexili.