Vigilats per terra mar i aire. Els drons de la Guardia Civil

El darrer temps ha estat molt fructífer per els venedors de drons, al sector públic ha fet nombroses compres, algunes d’elles per valor de molts milers d’euros. Instituts públics relacionats amb diverses matèries (cartografia, agricultura, gestió de xarxes...), sistemes de protecció civil i bombers i els diferents òrgans que composen les forces de seguretat de l’estat i les de “defensa”.

Han adquirit aquest tipus de ginys: les policies locals de municipis petits i grans, els Mossos, la Ertzaintza, el CNP, els diferents exercits... i la Guàrdia Civil.

La Guardia Civil.

 

En el darrer any (de juny de 2022 a juny de 2023) aquest cos ha adquirit un total de 117 RPAS mitjançant 11 concursos (els RPAS venen a ser el que es coneix popularment com a drons, els militars prefereixen el nom RPAS a d’altres com els UAS, els UAV... https://umilesgroup.com/rpas-uas-uav-diferencias/ ). El destí d’aquests 117 drons és molt variable: el  SEPRONA, a la vigilància del Campo de Gibraltar, per les Unitats Territorials, les especialitzades en narcotràfic i delinqüència organitzada, les unitats fiscals...

 

L’import de les adjudicacions és de 463.936€ i els pendents d’adjudicació 524.000€ (en els concursos anteriors hi han hagut baixes notables de fins un 50%), veiem doncs que es tracte d’un equipament econòmic, el que és realment car és la connexió satèl·lit en banda Ku (sobre 1.400.000 anual) i el xifrat (9.000.000 el darrer concurs), encara que aquests serveis van dirigits al conjunt de RPAS del Ministeri de Defensa.

 

L’empresa STOCKRC FPV AEROMODELISMO SL (https://www.stockrc.com/ ) amb seu a Madrid és la que obté més adjudicacions 5 per 72 RPAS, per valor de 313.157€, la segona seria Acre Soluciones (https://grupoacre.es/) de Toledo, amb 3 adjudicacions i 25R PAS, per un import de 150.779€.

 

El 9/6/22 es va fer un concurs per contractar una pòlissa d’assegurança per 185 drons de la Guardia Civil (44.899€), així que el nombre total de drons en mans de la Guardia Civil seria aproximadament de 302, tenint en conta de que hi han uns 75.000 guàrdies dona una ràtio de 1 dron per cada 248 agents.

 

A més d’aquests drons, la Guardia Civil també ha comprat (1) o licitat (10) ROV’s, son com drons però subaquàtics (https://es.wikipedia.org/wiki/ROV_Sumergible ), el valor total és de 109.140€, sembla que el principal us serà la inspecció fronterera dels Serveis Fiscals de la Guardia Civil.

 

Alerta, estem vigilats per terra, mar i aire!!

La contaminació per plom i la nocivitat de la Generalitat

 

A principis de juny a Bonmatí (una entitat local del municipi Sant Julià del Llor i Bonmatí al Gironès de menys de 900 habitants), desprès de peticions repetides de la població s’ha procedit a fer una analítica de contingut en plom a la sang (voluntària) als nens i dones prenyades (col·lectius vulnerables a la contaminació amb plom).

La preocupació popular ve del fet de tenir una planta de reciclatge de bateries de plom al costat del casc urbà, fins el 2009 van tenir una estació de mesura de metalls pesats a l’aire, l’excusa per retirar-la va ser el no superar els nivells legals, però els nivells legals contades vegades es superen i hi ha lobies poderosos vigilant que no baixin i per superar-los cal un ambient quasi letal.

Medi Ambient de la Generalitat te la pràctica comuna de contemporitzar amb les empreses i menystenir les sospites veïnals, hi ha diverses objeccions a aquest deixar passar, la més important la manca de coneixement dels efectes crònics a llarg termini (https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/lead-poisoning-and-health ) i desprès de decennis d’emissió la preocupació està més que justificada.

La premsa i els comunicats de la Generalitat amaguen quina és l’empresa “sospitosa”, no esmenten el seu nom, una idiotesa, tots els habitants de la comarca (i segurament més enllà) saben quina és, una mostra més del servilisme dels poders (el primer, el segon, el tercer i el quart) davant dels interessos del capital. Agafant els mapes de google.maps podem veure que a Bonmatí hi ha 9 grans empreses:

Antex (Anglès Tèxtil), COVECAT d’abrasius, Edilkamin Ibèrica de caldereria, Horno San Juan (panificadora), Casademon 1956 Meat (càrnia), Protocol import i export, Bastons Finna de bastons, Configirona de confiteria, i.... Exide Technologies Recycling, una empresa de reciclatge de bateries de la matriu transnacional EXIDE puntera en la fabricació de bateries de plom. Quina deu ser la empresa emissora?

La renuclearización de la sociedad y la rebeldia de Alfredo Cóspito

 

Sería estúpido y contraproducente buscar "soluciones", paliativos para hacer la tecnología más aceptable, más "ecológica". Estamos tanto en contra de los depósitos nucleares como de los aerogeneradores, no hay medias tintas en este campo.

Alfredo Cóspito

La nuclearización es solo un aspecto más de la sociedad capitalista, la energía nuclear se promueve según soplan los vientos de los intereses de los estados y el capital, la construcción de centrales nucleares y su mantenimiento es en sí mismo un gran negocio que va más allá de la producción de energía.
El modelo de la sociedad nuclearizada es básicamente (aparte de riesgos graves por la salud de humanos y ecosistemas):

-Una sociedad centralizada, las centrales, incluso las más pequeñas, son núcleos de alta densidad energética (centrales), al igual que las hidroeléctricas y térmicas.
-Una sociedad jerarquizada, una central nuclear es “per se” un engendro imposible de gestionar de una forma que sea “asamblearia”.

-Una sociedad policial, la "seguridad" de las instalaciones nucleares sólo puede ser encomendada a estructuras policiales, militares o de seguridad privada homologas.
–Una sociedad militarizada, puesto que las centrales son imprescindibles para el desarrollo de las armas nucleares.

-Una sociedad que proyecta el modelo centralizado/jerárquico y militarizado en el tiempo, en los milenios que dura la actividad de sus residuos, que también deben ser gestionados de una forma centralizada, jerárquica, con control policial y/o militar.....

El sector nuclear resume en él todo lo que nos hace esclavos, todo lo que nos toma la libertad, todo lo que devasta la tierra, es el espejo en el que se miran el capitalismo y los estados.

No es por tanto extraño que la lucha contra las centrales nucleares tuviera el peso que tuvo hasta finales de los años 80, lo extraño es que después de los “accidentes” de Three Mile Island (1979), Chernobyl (1986) y

Fukushima (2011) el activismo antinuclear haya dejado de ser popular y haya terminado en manos de organizaciones de expertos profesionalizados (como Greenpeace).