18 de set. 2017

Han arribat els humans a la carta?, cada cop més domesticats!



Fa unes setmanes parlàvem de la edició genètica i més concretament de la tècnica CRISPR/CAS9 (d’ara en endavant CRISPR) i de les repercussions en la domesticació dels humans, dels altres animals, dels vegetals, microorganismes... domesticació extrema de la terra  LA EDICIO GENÈTICA DOMESTICACIO EXTREMA

El més de juliol s’ha fet públic un experiment desenvolupat per la Universitat d’Oregó (article publicat el 2 d’agost a Nature), en que diuen haver corregit en embrions humans una malaltia hereditària del cor lligada a un sol gen, i aquests embrions (procedents “d’excedents” de fecundació in vitro), es tractava d’embrions viables que es van desenvolupar normalment (sense modificacions no desitjades ni mosaicisme) i que van ser destruïts en acabar l’experiment.

12 de set. 2017

PRODERAI: el control policial s'esten a les escoles

Darrerament el gihadisme ha estat al darrera de casi totes les fites en control social que s’han desenvolupat a Europa, fos quin fos el país on s’han produït els fets, naturalment sempre és mes útil que sigui en el propi, però sempre se’n pot treure alguna cosa.
El cas de les Rambles i Cambrils no ha estat diferent, tots han pogut dir la seva, el govern de l’estat i el bisbe enaltir la Unidad, el Mundo parlar de l’independentisme català en connivència amb l’islamisme, a ForoCoches de terroristes amb subvencions públiques i beques de menjador i, des de la Generalitat de Catalunya, enaltir al (fins aquell moment) desprestigiat cos dels Mossos i penjar-se medalles diverses.
Hi ha però un nou aspecte del control social, que ja ve de fa temps, però que pren volada i justificació a rel dels darrers atemptats. Es tracta del Protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista, el PRODERAI (http://educacio.gencat.cat/documents/PC/ProjectesEducatius/PRODERAI-CE.pdf ).

7 de set. 2017

Control social a la UAB



Els Ferrocarrils de la generalitat de Catalunya disposen d’una complexa trama de videovigilància, han mantingut una intel·ligent campanya d’imatge emprant la detecció d’agressions xenòfobes i d’altres fets que generen rebuig, i, al mateix temps mantenen  una actualització tecnològica constant, per exemple introduint la videovigilància intel·ligent per detectar quan més d’una persona passa amb una solo cancel·lació de targeta http://negreverd.blogspot.com.es/2014/08/els-fgc-desplegaran-noves-mesures-de.html.
A les protestes dels estudiants de la UAB sovint la estació dels FGC del campus ha estat objecte d’accions diverses, de propaganda i per promocionar vagues. Aquestes accions, prèvi manipulació de la informació, també s’han utilitzat per donar mala imatge dels estudiants i bona imatge d’ells.

4 de set. 2017

El control social s'estén, l'Hospitalet i Begur



Com s’informava abans de l’estiu(http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/vigilancia-i-control-social-les-terres.html, http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/la-videovigilancia-terres-de-girona-els.html ) la videovigilància es va estenen com taca d’oli pels municipis catalans, sembla que la policia local (i els polítics que la manen) han decidit dipositar la seva confiança en aquest mètode de control social. En alguns cassos el que es vol controlar son unes “minories marginals” (gitanos i immigrants) i en altres l’activitat d’ocupes i l’ordre públic a zones turístiques i comercials.

31 d’ag. 2017

Casals, extraescolars, segregació, elitisme i "medio pelos"



A mesura que els nens i nenes van essent més rars (cada cop mes) i més tardans les expectatives de pares i mares van en augment, en la descendència es projecten desitjos, frustracions i ambicions cada cop més altes. Hores d’ara l’horari “laboral” dels nens de 3 a 16 anys són realment propis dels temps de la revolució industrial, hi ha nens que entren a les 8 (una hora abans del regulat) i no acaben de tenir les hores regulades i les activitats mediatitzades per adults fins les 19h (si tenen sort, sinó més tard), més les hores dedicades a activitats escolars fora de l’escola... en total 12 o 14 hores de feina, especialment sagnant és el cas del temps del migdia.
Evidentment hi ha molta gent que no te altra remei, com molts treballadors del comerç i de l’hoteleria, però fins i tot entre persones que podrien atendre els seus nens hi ha la necessitat d’omplir “profitosament” les hores dels nois i noies, per “assegurar-lis” el futur... anglès, xinès, música, informàtica, mecanografia (els més antiquats, que encara hi ha)... i, ara més recentment robòtica.

16 d’ag. 2017

Sobre vagues, esquirols i segurates… el cas del Prat, o el que se’ns ve a sobre.

Tenim clara la feina de la seguretat privada: el seu paper legal de controladors socials, de piquets de la patronal trencavagues. I, en els cassos tèrbols que voregen o es posen fora de les lleis de l’estat, d’agressors brutals xenòfobs, masclistes... i fins i tot de torturadors. També tenim clar que els milers de treballadors de la seguretat privada es queden en la primera part: controladors socials, l’altra queda per un selecte grup de nazis (segurament fomentat des de el poder).
Hi ha però una sèrie de trets en el conflicte del Prat, que malgrat les teories de conspiracions espanyolistes i opinions cunyades s’han de tenir en conte:

1 d’ag. 2017

El bebè Charlie i el repugnant canibalisme de la tecnomedicina corporativa.

Fa un dies va morir Charlie, un nadó de 11 mesos a punt d’acomplir els 12, a punt de complir l’any. Des de les 8 setmanes de vida estava ingressat a un hospital, sotmès necessàriament a mètodes tecnològics per respirar, alimentar-se... patia dany cerebral sever, no podia veure ni escoltar, no es podia moure ni deglutir per el seu compte...

25 de jul. 2017

Els GARI, la Mare de Deu de Lourdes i el turisme religiós.

Els mesos de juny i juliol són mesos de peregrinació mariana (de Maria, mare de Deu... diuen), les germandats Hospitalàries de la Mare de Deu de Lourdes (des de fa decennis) inicien els seus viatges, acompanyant malalts, en molts casos terminals, vers les supersticioses “curacions” miraculoses. Aquestes Hospitalitats despleguen uns 15.000 voluntaris en l’operatiu de Lourdes, centenars d’ells catalans.
La Catalunya cristiana fa temps que practica aquest pelegrinatge, la Hospitalitat de Barcelona te ja 107 anys i algunes altres són encara més antigues, de fet les rutes “marianes” del sud d’Europa passen totes per Catalunya: Fàtima, a vegades Garabandal (segons el grau d’integrisme), Zaragoza, Montserrat i Lourdes.

9 de jul. 2017

Turistes i pixapins. Gentrificació?... Confusió!.

Sembla que hi ha un acord general, el turisme és el que preocupa més als barcelonins (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2017/06/r17009_Bar%C3%B2metre_Juny_Resum.pdf)... i, és de suposar, que també als pobladors d’altres ciutats i pobles. Del turisme es passa directament als turistes... els turistes son el pitjor!, el turisme a vingut a trencar la relaxada harmonia de les nostres viles i barris, plens de bonhomia, uns barris que eren una arcàdia, sense conflictes ni explotacions... el turisme és la causa de la nostra dissort...
Sembla com si els turistes caiguessin del cel, per degradar la nostra qualitat de vida, fer pujar preus i... gentrificar...

2 de jul. 2017

La edició genètica un nou pas en la dominació i la domesticació



La civilització i domesticació són pràcticament sinònims. Domesticació de persones, d’altres animals no humans, de vegetals i de tota la vida, dels ecosistemes i la terra.
La tecnologia de la domesticació és molt anterior a la majoria de les altres tecnologies i, malgrat que moltes vegades es menysté, és més determinats, a nivell de control, que la resta de tècniques de control social, ja que la domesticació abasta (o pretén abastar) la totalitat del mon viu.
La domesticació ve d’antic i el seu avanç fou lent en les primeres etapes (milers d’anys), es va accelerar amb l’aparició de l’agricultura, especialment quan l’agricultura es va començar a “especialitzar-se” i iniciava la tendència al monocultiu, amb productes emmagatzemables. En l’acumulació d’aliments tenim un dels possibles factors coercitius que va facilitar l’aparició de l’estat.
La domesticació d’animals i vegetals va ser, en origen, un procés difús, relativament fora de control dels poders dominadors (però no totalment independent), els xamans, els sacerdots-reis i les sacerdotesses, els caps militars...
Hi ha una elecció “política” més enllà del conreador: la elecció de determinats cultius com estratègics, la seva extensió i la extensió (imposada) de la propietat privada de la terra, o també mitjançant les necessàries “autoritzacions” (i prohibicions) per conrear, el poder pre-estatal ja ens dirigia en un camí vers el mon que actualment estem patint.

28 de juny 2017

El negoci de les fronteres: empreses abominables, ominoses, funestes, execrables, odioses, repulsives, indesitjables, nocives, malvades, malignes... PART I: la seguretat passiva.


Totes las organitzacions del capitalisme son bàsicament malvades, però n’hi ha que sembla que s’esforcin per ser-o especialment, son les que es dediquen a una de les tasques més importants per el manteniment del sistema (n’hi ha d’altres) que és la de mantenir-nos en el nostre lloc, les que no et deixen entrar i les que no et deixen sortir... Comprenen tecnologies diverses, tecnologies tan diferents com els sistemes d’accés als llocs de treball o al transport (torns, rellotges de fitxar...), fins a satèl·lits espia de vigilància, passant per humils tanques de fusta.
Però ara i aquí ens volem centrar en les empreses que produeixen sistemes de control perimetral, ja siguin d’infraestructures, presons o fronteres, recintes esportius o habitatges de ricatxos.
Són unes empreses que ens semblen especialment repulsives, com que n’hi ha moltes les hem dividir en dos blocs, el primer destinat a les de contenció física, la seguretat passiva (tanques, murs, filats....) i la segona a les que es dediquen més a la sensòrica, el softwre i al harware més sofisticat. Encara que en el primer grup, evidentment també intervenen sensors, sovint integrats en la tanca.
La seguretat passiva no sols aïlla recintes, i fronteres, també esquartera el territori suposadament unitari. Les infraestructures longitudinals, els ferrocarrils (sobretot l’alta velocitat), les autopistes i autovies, els gasoductes i oleoductes, estan dotades, al llarg de milers de kilòmetres, de tanques que aïllen i controlen l’espai fora de les zones urbanes.

20 de juny 2017

Robots autònoms, policies, militars, fronteres, mossos d’esquadra... i resistència humana.


Fa unes setmanes, el 19 d’abril de 2017, es va produir la primera confrontació d’una persona amb un robot dels de darrera generació, va ser a Palo Alto (no el mercadillu de progres del Poble Nou, sinó a la ciutat de Califòrnia). Allà en Jason Sylvain, de 41 anys, va atacar al robot K5, també conegut com Knightscope (el nom de la companyia fabricant), que estava “patrullant” l’aparcament de la mateixa Knightscope (http://www.knightscope.com/ ). El K5 te una certa semblança amb els cotxes autònoms, de fet els promotors de la empresa son ex-treballadors de Google, del seu projecte de vehicle autònom.

14 de juny 2017

LA HIPOCRESIA DELS BONISTES I EL “VOLEM ACOLLIR” I “REFUGIATS BENVINGUTS” A LES PORTE DE LES ESCOLES


Caminant per el carrer Industria de Barcelona passo per una escola de construcció recent i de moderna factura, el CEIP “Fructuós Gelabert”. És una de les escoles prestigioses del barri, de les que tenen una llista de preinscripcions més llarga que el nombre de places, és una d’aquelles escoles somniada per un determinat tipus de gent del barri (cults, titulats, joves progressistes...) i te com annex una escola de música pública vinculada a la escola, que no és poc.

A cada barri hi ha escoles com aquesta, el CEIP Costa i Llobera de la falda del Tibidabo i l’IES Montserrat en seria uns cassos “extrems” (són només alguns exemples). Son escoles on hi va el millor de cada barri... i entre aquests “millors” no es conten masses nens immigrants o fills d’immigrants, especialment els que no son “cristians”.

6 de juny 2017

Energia, llum i dominació. L’enllumenat públic als inicis de la societat tecnoindustrial


Tots considerem normal el fet de que al girar la clau d’una aixeta brolli aigua, que si deixem els nostres residus al carrer algú els reculli (o desapareixin dins la boca d’un contenidor), que si sortim de nit el carrer estigui il·luminat, i tantes altres coses que conformen la “xarxa urbana” (o les xarxes) que cada cop son més complexes i esteses (wifi, fibra...) i abasten nous espais de la nostra vida, per dominar-los i controlar-nos.
Tot això ho considerem normal i sembla formar part inevitable en ciutats i pobles... i també en habitatges aïllats, lluny del casc urbà cada cop més integrats en les xarxes urbanes. Però no sempre ha estat així, aquestes xarxes de serveis formen part d’un model social que es va desenvolupar a partir de la industrialització i va estretament lligat al desenvolupament de la societat tecno-industrial.

1 de juny 2017

Un paseo por la nocividad difusa y la resistencia de lo salvaje en Carabanchel y Zaragoza


El cap de setmana anterior es van celebrar a Madrid, al CSO “la Gatonera” unes jornades molt interessants contra el sistema tecnoindustrial i el seu mon. Han estat 3 dies de debats intensos i força interessants, el temes tractats els trobarem al seu web (https://contratodanocividad.noblogs.org/ )

Durant les jornades es va efectuar una passejada amb el títol de “UN PASEO POR LA NOCIVIDAD DIFUSA Y LA RESISTENCIA DE LO SALVAJE EN LA ZONA DE CARABANCHEL”, durant l’itinerari es van anar senyalant algunes de les diferents nocivitats que es poden viure en una zona urbana (presencia d’amiant, soroll, antenes de telefonia, el sistema tecno-sanitari…) es tracta d’una eina fàcil d’implementar a qualsevol lloc i que no precisa d’experts per ser portada a terme, podeu descarregar el fulletó de l’itinerari a PASEO POR CARABANCHEL .
La setmana anterior es va fer una passejada semblant a Zaragoza, podeu descarregar el fulletó a PASEO POR ZARAGOZA

25 de maig 2017

La fira SECURITY FORUM a Barcelona, mercat del control social

El dies 17 i 18 de maig d’enguany s’ha celebrat a Centre de Convencions Internacional de Conferències de Barcelona a la zona del Forum la cinquena edició del SECURITY FORUM, una fira del sector de la seguretat, especialment de la seguretat privada, encara que també participen alguns organismes públics, per exemple els 4 principals cossos policials de l’estat, els Mossos d’Esquadra, la Ertzaintza, El Cos Nacional de policia i la Guardia Civil... els mossos van donar la nota... “pintoresca” amb una parella uniformada i armada “històricament” passejant-se per un recinte farcit de tecnologia.
Per accedir a la fira sols era necessari registrar-se, per entrar al congres calia pagar un bon grapat d’euros, però visitar la fira ha estat força profitós.

18 de maig 2017

Vigilància i control social a les terres de Tarragona

Amb pocs dies de diferència han sortit dues licitacions per instal·lar càmeres de videovigilància amb un finalitat semblant, una a Figueres per 15 càmeres al barri de Sant Joan, de la que ja hem parlar fa uns dies (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/la-videovigilancia-terres-de-girona-els.html)i  l’altra a Reus amb 10 càmeres al barri de San Josep Obrer.
Els dos barris, el de Sant Joan i el de Sant Josep, tenen una característica en comú, els dos son barris de gent pobra, amb un alt percentatge de gitanos i immigrants i amb problemes socials que no han fet més que créixer els darrers anys, el control tecnològic deles càmeres és el més econòmic i eficient que tenen a l’arsenal els poderosos.

14 de maig 2017

Els Mossos d'Esquadra i la seva Open Data.



El cos de policies del Govern de Catalunya, seguint la moda i una mica la legislació (transparència) a obert un apartat de “open dates” al seu web (http://mossos.gencat.cat), evidentment són les dades que ens volen facilitar i que creuen convenient (inofensiu) facilitar-nos, però no deixen de ser interessants i no està de més donar-lis un cop d’ull.
Les dades estan disponibles en tres formats: xls, csv i json (les xls serien les més accessibles per el personal amb coneixements normalets, s’obren amb un full de càlcul), estan disponibles per diversos anys (segons la dada), entre el 2011 i el 2017 (no totes per tots els anys). El procediment de descarrega és una mica empipador, doncs s’ha d’anar fent any a any, dins dels fitxers les dades estan per cada més i per organismes policials territorials (segons el fitxer...).
La informació està dividida en  7 grans blocs: dades organitzatives; activitat institucional; activitat policial, dades delinqüencials; suggeriments, agraïments i queixes; activitats de prevenció; i violència masclista i domèstica.

6 de maig 2017

La videovigilància a terres de Girona, els gitanos de Figueres, els alumnes conflictius de la Seu d’Urgell i la multiplicació de càmeres a la costa.


La setmana passada ha sortit als diaris la noticia de que en el barri de Sant Joan de Figueres, l’ajuntament pensa instal·lar 15 càmeres de videovigilància per “prevenir la delinqüència”: Amb un pressupost de 250.000 euros s’intal·laran11 dispositius abans de l’octubre d’aquest any i te la aquiescència del Departament d’Interior (faltaria més)  i de la Comissió de Vídeo Vigilància... els altres 4 dispositius que faran pujar el pressupost fins els 333.000 euros s’instal·laran l’any vinent.
El ple municipal ha aprovat el Projecte executiu de la videovigilància, segurament és una mesura cosmètica davant la impotència municipal, ja que el calendari per fer efectiu un concurs per la instal·lació és pràcticament impossible, amb celeritat s’instal·laran a finals d’any o a principis del que ve.
Val a dir que el barri de Sant Joan és el barri gitano de Figueres, però cap regidor estableix connexió amb el fet, sembla que fora d’aquest barri, a Figueres no deu haver “delinqüència”.
De fet sempre la videovigilància es dedica o be a controlar directament als mes pobres, o be a controlar l’accés als bens i serveis dels més rics.

3 de maig 2017

EXCLUSION, material sobre la identificació amb ADN



Excel·lent material sobre l'us de l'ADN com eina de control, podeu descarregar el fanzine a EXCLUSION, identificación por el ADN

Al blog de solidaritat rebel (https://solidaritatrebel.noblogs.org) podreu consultar altres materials i notícies recents.

28 d’abr. 2017

Els “nous” explotadors de la economia digital: DELIVEROO, CABIFY, GLOVO, STUART, WALLOC....


Poc a poc la “nova economia digital col·laborativa” (economia de la servitud) es va estenent per Catalunya, sobretot a l’àrea de Barcelona, però també per altres llocs, ja siguin capitals provincials o comarcals o zones turístiques de costa. Les bicis de DELIVEROO , GLOVO i STUART son cada cop més abundants als nostres carrers, transportant tota mena de productes, els vehicles de CABIFY no son massa visibles donat que utilitzen cotxes sense identificació amb llicència VTC (vehicle amb conductor). UBER està desapareguda des de el colp judicial i ha demostrat poca capacitat d’adaptació per fer el mateix que ha fet CABIFY. Però els vehicles VTC comencen a notar-se, sobretot des de que el seu nombre es va incrementant a rel d’una cadena de sentències.

18 d’abr. 2017

NO ÉS GENTRIFICACIÓ!!, ÈS ABURGESAMENT!!



Si hi ha una paraula de moda als “moviments socials” actuals és la de gentrificació, és una paraula grossa, gairebé una paraulota.
Com totes les grans paraules va carregada amb bala, amb bala de gros calibre per els dominats... no per els dominadors, per ells va carregada amb perdigó fi, del que no fa mal a mamífers grossos.
Segurament és una d’aquestes paraules que acaben servint per usos molt diferents i diversos, com ha sigut el cas d’interculturalitat, el desenvolupament sostenible, o, ara mateix la “economia circular”. Tot plegat paranys, paranys on han caiguts tots aquells que no han sabut... o no han pogut esquivar-los.
Gentrificació ve del terme anglès gentry (com no podia ser d’altra manera, tenint en conte el sistema de dominació lingüística actual), que vol dir més o menys aristòcrata menut (quiero y no puedo) i, per extensió burgesos i funcionaris benestants. El terme equivalent en català seria més aviat aburgesament, però com que ara ningú vol ser burgès (ni acusar a ningú de burgés), i la situació urbana és més complicada del que ens expliquen, doncs agafem noms especialitzats de significat dubtós i que no formen part del vocabulari de la major part del personal.

26 de març 2017

El congres dels mòbils, UBER, CABIFY i la rapinya de les corporacions de la "economia de la servitud".


Ja fa algunes setmanes que es va clausurar el Mobile WorldCongress (MWC) i encara no hem acabat de pair tota la parafernalia tecnològica que ens va oferir: realitat virtual (hi ha una altra realitat que no sigui la realitat real?), la realitat augmentada (realitat amb publicitat), 5G (la banda més ampla i més ràpida), gadgets de tota mena, alguns d’ells “retro” com les resurreccions de models de telèfon que creiem putrefactes de Blackberry i Nokia, la presentació de Aura, la empresa de Telefònica que comerciarà amb les nostres dades...
Tot plegat un gran espectacle per els babaus (periodistes inclosos) que mirem des de la barrera, i cortina de fum per amagar els negocis i els pactes de les corporacions de les comunicacions i de les TIC fan darrera dels decorats.

23 de febr. 2017

Del temps en que els indis dominaven el software i els invasors europeus el hardware. Els indis de les praderies i la tecnologia europea.


Els indis de les praderies americanes formen part (ja abans de la eclosió del cinema) de l’imaginari romàntic occidental. Se’ls veu com herois ecologistes, com guerrers intrèpids, com víctimes de la malvada (que ho és) civilització occidental...

Deixant apart estereotips diversos, la seva història és fascinant, malgrat que les “batalles” que marquen aquesta història siguin en sa majoria matances despietades (matances exercides per els invasors europeus).

12 de febr. 2017

DEBAT SOBRE LA DOMINACIÓ LABORAL EN EL CAPITALISME DIGITAL, dissabte 18 de febrer a les 19 a la Cinetika


Un conjunt de persones i grups estem preparant (igual que l'any passat) unes jornades Anti Mobile Congress. En breu seran publicitades, es celebraran el 24 i 25 de febrer (divendres i dissabte) a Can Batlló. Per el dia 18 hi ha una jornada prèvia a la Cinètika (el Cine Okupat) per tracta el tema de la DOMINACIÓ LABORAL EN EL CAPITALISME DIGITAL Dissabte dia 18 de febrer a les 18:30 a la CINETICA (C/ Rambla Fabra i Puig 32, cantonada carrer de les Monges). Intervindran:

-Missatgeres de Deliveroo, participants en l’Assemblea de missatgers dels anys 80 (els qui guanyaren la relació laboral), treballadors de Movistar, treballadors de HP, treballadores d’INDRA, participants en el conflicte del telemàrqueting, treballadors de subcontracta d’Informàtica del Corte Ingès, sector del taxi, especialista en jurídica.
Consistirà en intervencions curtes de cada un (no més de 10 minuts, si pot ser menys) i desprès un debat.
 
Més informació del conjunt de la campanya, 18-II i 24 i 25-II, manifestació el 1-III al web www.antimwc.alscarrers.org i antimwc@riseup.net
Es prega difondre les convocatòries.

11 de febr. 2017

DEIXANT RASTRES. Els perfils de ADN i les bases de dades policials


Des de sempre els dominadors han volgut tenir identificats els seus súbdits (seria una part fonamental del control social, situar-te en un lloc, posar-te una etiqueta, donar-te un nom), en les  societats agrícoles, sense grans masses de població aquest controles podia portar a terme directament, mitjançant agents humans, el agutzils, capatassos, capellans, alcaldes, propietaris, gremis d’ofici... podien conèixer fàcilment la filiació de cada persona (o podien obtenir fàcilment les dades necessàries).

Amb l’augment de la complexitat social, amb l’aparició de grans concentracions de persones als enclavaments comercials, sobretot fires i mercats,  i molt especialment amb el naixement de les ciutats, aquest control directa es va anar fent cada cop més problemàtic.

Aquest tipus de control va esdevenir impossible amb el desenvolupament de la revolució industrial, la necessitat de ma d’obra concentrada al voltant dels nuclis industrials, així com el qüestionament de les relacions socials tradicionals per part dels dominats, va fer aflorar la necessitat de desenvolupar alguna mena de control que permetés detectar als proscrits (vaguistes, els primers “sindicalistes”, refractaris l’ordre i al treball, revolucionaris, criminals diversos...) i aplicar els càstigs corresponents.

4 de febr. 2017

El creuament de bases de dades públiques i privades una eina de control social.



Per alguns sols era una possibilitat, per altres una sospita i per altres és una certesa: els estats poden anar creuant les bases de dades i obtenir resultats de control socials més enllà de les “garanties” de les lleis de protecció de dades. En principi com diuen els liberals “tot el que es pot fer s’acabarà fent”, sobretot si tens els mitjans... i els estats els tenen.

Arrel de les conferències de l’exjutge Santi Vidal, el que ens importa menys és l’histrionisme del personatge, o el fet de que la Generalitat de Catalunya (que no deixa de ser estructura estatal) hagi encruat 130 bases de dades (la d’hisenda no és la que més ens preocupa, encara que també), el que veiem més important és les rialles que acompanyaven a la frase del Sr. Vidal “esteu tots fitxats”, sembla que era una cosa que feia gràcia als assistents... s’ha de ser mesell!!!

24 de gen. 2017

No és inevitable la dominació, la salvatgia és possible


Sovint hi ha qui pregona que no queda res fora de l’artificial, que no existeix res natural, que els paisatges, els relleus, el mon que ens envolta està totalment artificialitzat o en vies d’artificialització.
Si be és cert que la dominació tracta compulsivament d’estendre’s en tots els àmbits, i que el que ara es considera salvatge ha de ser gestionat, i que de fet se’ns diu que “lo salvatge” ha de ser protegit, que és com una mena d’estructura fràgil que si no està ben “gestionada” desapareixer
Per la visió “naturalista” (visió de l’especialista en dominació ligth) el que és salvatge, és una excepció en la metodologia de la dominació, es tracta d’establir “reductes” on es reclou quelcom que s’anomena salvatge, però fortament intervingut (tancament, vacunes, alimentació, balises...).
En la imaginació dels alienats subjectes de la moderna societat tecnoindustrial hi ha una arcàdia, perduda: el mon natural. Aquest mon sols el podem entreveure en visites guiades per educadors especialistes i itineraris senyalitzats, activitats de turisme sostenible i/o rural... etc.
I malgrat tot la salvatgia ens envolta!.

18 de gen. 2017

EUROPOL, FRONTEX, EDA... la "seguretat" d'Europa


La “seguretat” dels estats i de la UE es basa sobretot en tres agències: l’EUROPOL (la Interpol europea), FRONTEX (els ·guardians” de les fronteres exteriors) … i l’Agencia Europea de Defensa (EDA)… acompanyades per una constel·lació d’altres organismes com la EMCDDA, European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (drogues), la EUIPO, European Union Intellectual Property Office (Drets “intel·lectuals” i de marca), la European Union Agency for Network and Information Security, ENISA (seguretat de xarxes), la European Police College, CEPOL, de formació dels cossos policials...

11 de gen. 2017

Finalment els mossos aviat disposaran de les anhelades pistoles elèctriques, abans de finals d’any... .

Finalment la Policia Catalana podrà tenir, la que, actualment, que més desitjava (fins ara), desprès del relatiu “fiasco” dels canons sònics i la garrotada de les llançadores de pilotes, ara podran tenir finalment, de fet abans del 31-XII-2017, les anhelades “pistoles elèctriques”, les Tasers.. o en l’argot policial/administratiu els “dispositius conductors d’energia”. Recentment el Departament d’Interior havia ja gastat una bona quantitat d’euros en rearmar als Mossos, sembla que durant 2017 seguirem la mateixa tendència (http://negreverd.blogspot.com.es/2016/12/els-policies-catalans-sen-van-de.html )
 Amb signatura del 28 de desembre s’han publicat a la seu electrònica de la Generalitat, els plecs per l’adquisició de:
 -134 Dispositius Conductors d’Energia (DCE).
-Material de simulació de DCE per l’entrenament.
-7.500 cartutxos amb un abast mínim de 7 metres (3.000 de servei i 4.500 d’entrenament).
-134 sistemes d’enregistrament de vídeo i so per els DCE.

8 de gen. 2017

Josep Domènech i Avellanet, jove anarquista,de Santa Eulàlia i de la Torrassa, poeta i afusellat al Camp de la Bota.


Me da miedo la noche cansada
que venga sin ti,
oírla de muerte velada…

Per casualitat he adquirit el llibret de menys de 100 pàgines “Úniques” amb 26 poemes de Josep Domenech i Avellanet i escrits de Natàlia Sans (Editat per la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarco-Sindicalistes el 1996):
En Josep Domènech (en Domènech per la seva companya), era un noi nascut 13/9/1918, treballador de la construcció i en el ram de l’alimentació, militant de les Joventuts Llibertàries, fou detingut i engarjolat a la Preó Model el 1939 i afusellat al Camp de la Bota el 1942.
La seva poesia m’ha semblat fresca i complexa, per això els he transcrit i els ofereixo a qui els vulgui llegir, al final hi ha un resum dels seus darrers dies: