Casals, extraescolars, segregació, elitisme i "medio pelos"

A mesura que els nens i nenes van essent més rars (cada cop mes) i més tardans les expectatives de pares i mares van en augment, en la descendència es projecten desitjos, frustracions i ambicions cada cop més altes. Hores d’ara l’horari “laboral” dels nens de 3 a 16 anys són realment propis dels temps de la revolució industrial, hi ha nens que entren a les 8 (una hora abans del regulat) i no acaben de tenir les hores regulades i les activitats mediatitzades per adults fins les 19h (si tenen sort, sinó més tard), més les hores dedicades a activitats escolars fora de l’escola... en total 12 o 14 hores de feina, especialment sagnant és el cas del temps del migdia.

Evidentment hi ha molta gent que no te altra remei, com molts treballadors del comerç i de l’hoteleria, però fins i tot entre persones que podrien atendre els seus nens hi ha la necessitat d’omplir “profitosament” les hores dels nois i noies, per “assegurar-lis” el futur... anglès, xinès, música, informàtica, mecanografia (els més antiquats, que encara hi ha)... i, ara més recentment robòtica.

Els qui han treballat en el camp de l’esport infantil coneixen be el tema dels pares amb expectatives sobredimensionades, curiosament (o no) on hi ha més pressió paterna és en els esports en que hi ha possibilitats, llunyanes però possiblitats, de guanys econòmics (sobretot futbol i basquet...)

A rebuf de l’ansietat dels pares per criar fills “triomfadors” una bona colla de desaprensius fan negoci, cal dir que és un negoci doble, paguen els pares un bon preu, i com que solen ser franquícies paguen també els franquiciats (creuen ser emprenedors... ja!!).

Recentment als carrers de Barcelona i de Girona hem pogut observar els cartells de dues d’aquestes organitzacions, NENOOS i EDUKATIVE.

NENOOS neix a Galicia i actualment te 35 centres franquiciats 5 d’ells a Catalunya, diuen que te uns 10.000 nens en els seus programes. A Catalunya te centres a Reus, Sant Sadurni d’Anoia, Sant Andreu de la Barca, Badalona i Girona.

Disposa d’una sèrie de “programes” escalonats per edats de “mini de 3 a 5 anys”, “junior de 5 a 8 anys” i “master per els de més de 8 anys”, els preus també són escalonats entre 30 i 49€ l’hora, també segons l’edat. També BabyNenoos per nadons (i famílies) de 0 a 3 anys, on afirmen preparar-los per l’escola (BabyReady).

Fan servir tota una xerrameca de neurologia (hemisferiscerebrals,cos callós, connexions...), BrainGym, Brain&Move, sigles en anglès MBE (Mind+Body+Emotion), intel·ligència emocional...

Potser el més cridaner dels seus programes és el “SomosEmprendedores”, que és un “programa d’educació financera que fomenta l’esperit emprenedor en nens dels 3 als 13 anys”, tot això amb promeses de descobrir el “talent” dels nois i noies. Respecte a això ens diuen “a través del joc potenciem les competències que te un emprenedor d’èxit (...) a més treballaran conceptes sobre economia i finances que els ajudarà a descobrir conceptes de la vida quotidiana: despeses, ingressos, préstecs, comte bancari, consum responsable i sostenible, estalvi...” )https://www.youtube.com/watch?v=M1-4yZMVdqY).

EDUKATIVE, és també una franquícia, malgrat que es limita a robòtica juvenil i programació (cosa no massa original), els seus continguts giren molt a l voltant de LEGO... de fet LEGORobotics  i Minstorm permet als nens descobrir i manipular tot sols, amb l’ajut de companys, amics i familiars: el mediador empresarial sobra!. Una de les ofertes és participar al “FirstLegoLeague”, concurs de LEGO en que, per participar, cal comprar un costós kit d’uns milers d’euros.

EDUKATIVE te sols 6 franquiciats a Espanya (3 d’ells a Barcelona), la seva publicitat es subtitula com “inspirando a los lideres del futuro”, encara que no argumenten res en aquest sentit, sembla que fer un taller de LEGORobotics farà dels teus fills uns Bill Gates o un Jobs (suposat que ells vulguin ser això).

La robòtica “educativa” no és res excepcional, aquest any els casals d’estiu n’han anat plens, al web https://bitbot.cat, lligat a la Generalitat, hi ha una relació de més de 150 activitats d’aquest tipus.

Sempre han aparegut mètodes miraculosos per fer que el teu fill “tingui talent”, sempre franquiciats, sempre apareixent i desapareixent, el mètode Kumon de mates, el Suzukiper la musica, diversos amb àbacs orientals (xines o japonès segons el gust del promotor)... tots furguen en les ambicions i frustracions de pares, les víctimes (a part de la cartera dels progenitors) son els nois i noies, obligats a allargar l’horari lectiu amb activitats de resultats molt dubtosos.

Alliberem als nois i noies de franquícies i pares possessius i amb espectatives!!