20 de jul. 2024

LA NOCIVITAT INDUSTRIAL A POLINYÀ (VALLÈS ORIENTAL)

 

La matinada del 18 al 19 de Juliol s’ha produït un incendi (https://twitter.com/i/status/1814119611475935605) en una empresa logística especialitzada en productes quínics perillosos, BARNASTOCK (https://www.barnastock.com/es/) que és una empresa fundada el 1982, forma part de Grup Barcelonesa (que te altres instal·lacions perilloses), disposa de 28.000 m2 de magatzem i dipòsits per un volum de 1.600m3.

Està inclosa en la directiva Seveso de la UE (https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32012L0018&from=ES ).

El resultat de l’incendi va ser el confinament de la població a Polinyà i a Santa Perpétua, en total 30.000 persones de totes les edats ja que la zona d’alerta cobria bona part dels cascs urbans.

La directiva rep el nom del desastre de Seveso (https://guiar.unizar.es/1/Accident/Seveso.htm ), un poble italià on el 1976 la factoria de ICMESA del grup Givaudan (Givaudan Ibérica te fàbrica a Sant Celoni) va patir un incendi que va provocar una emissió de dioxines sobre la població dels voltants. A Barcelona (província) hi ha més de 150 fàbriques afectades per aquesta directiva en la categoria de risc alt (https://malclima.blackblogs.org/2023/11/14/seveso-a-casa-nostra-el-simulacre-demergencia-quimica-com-premonicio-i-simbol/ ).

A Polinyà hi han en total 2 establiments classificats com de risc alt, Barnastock (la fabrica incendiada) i la fàbrica de pintures Hempel, a la comarca hi ha una densitat alta d’aquest tipus d’instal·lacions, a Santa Perpètua 1, a Barberà del Vallès 2 i a Mollet 4, la comarca del Vallès Oriental padece una nocivitat, per una part difusa (ningú sap quina afectació  crònica poden tenir les emissions difuses de totes aquestes instal·lacions) i per altra un risc permanent d’accident, com demostra el confinament de dimarts/dimecres passat dels dies 18/19 (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html#41.71024,1.75816,3z ).

No és el primer accident industrial a Polinyà el 2008 va haver un incendi a una magatzem de plàstics i el 2013 a SM Peguform Automotive, una empresa de pintat de peces d’automoció.

A la fitxa de Barnastok del link que adjuntem hi ha una relació de les principals substàncies que emmagatzemen nitrat d’amoni, gasolina, nafta, hidrazina, metanol i formol, també els seus efectes entre ells càncer (hidrazina i la nafta) i defectes genètics (nafta). A part del risc d’incendi l’escenari més desfavorable seria la dispersió tòxica d’hidrazina, per la que s’estableix una zona d’alerta de2.900 metres.

Això és un exemple de la situació que patim i vivim, la societat industrial envenena l’aire, l’aigua i la terra i a nosaltres mateixos, ja sigui lentament o violentament a través d’un “accident”.

Link a la fitxa de Barnastock https://documents.dadesobertes.gencat.cat/proteccio-civil/docs/010_públic_a.pdf

8 de jul. 2024

VERD URBÀ, GENTRIFICACIÓ I APARTHEID DE CLASSE

El passat dijous, 4/7/24 a “el Periòdico” havia un article amb el títol “les ciutats més verdes redueixen la taxa de mortalitat de la població” (https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20240703/les-ciutats-mes-verdes-redueixen-104967480 ), l’article es basa en un altra de l’Institu  ISGlobal (https://www.thelancet.com/journals/lanplh/article/PIIS2542-5196(24)00120-7/fulltext ) que ja te estudis en el mateix sentit al seu web (https://www.isglobal.org/ ), tot es basa en una exposició academicista, on hi ha més verd hi ha més salut, o sia que “ves a viure a prop d’una zona verda (i paga)”, en la majoria dels cassos no es te en conta el tema de la renda, hi ha un biaix de classe, se’ns predica tenir cura de la nostra salut i tenir hàbits saludables (cuidar-se en diuen), una mena de esforç personal (o familiar), sense contar el que això suposa segons la situació econòmica i social.

Però el biaix  de classe existeix (de la classe econòmica, o sia els pobres, no el “subjecte històric” marxista), podem donar un cop d’ull a les dades disponibles sobre el tema, que no son moltes... podem trobar fàcilment concordàncies significatives.

Val a dir que les dades de renda disponibles son les menys fiables, sobretot com menys habitants te el municipi.