1 de maig de 1891, la primera organització autònoma de dones. La Societat Autònoma de Treballadores

Avui fa 126 anys, el 1891, es va celebrar per segona vegada a Barcelona la lluita del primer de maig… quan el primer de maig era dia laborable i no estava manipulat ni per l’Església Catòlica (Sant Josep Artesà) ni per els estats. Rarament el moviment obrer podia sortir de la clandestinitat, les persecucions, acomiadaments, empresonaments, deportacions... i morts eren el pa de cada dia.

El primer 1 de maig va ser la convocatòria d’una vaga general, indefinida, fins la consecució de les 8 hores, el seguiment va ser quasi total els primers dies, per anar baixant progressivament, de fet no es va recobrar la “normalitat” fins la segona setmana de maig.

Per el primer de maig de 1891 es va convocar també una vaga general (fins aconseguir les 8 hores), la ciutat va ser envaïda per milers de Guàrdies Civils i soldats, el resultat final va ser morts, ferits, empresonats i clandestinitat.

Els capitalistes, els capellans, els burgesos, bona part de la menestralia i la intel·lectualitat de la renaixença contemplaven indiferents aquests fets, quan no aplaudien als repressors... i hi ha encara qui es sorprèn de l’odi de classe que va esclatar 45 anys desprès, 45 anys de repressió, de morts, d’empresonament i de misèria.

Els ajuntaments del canvi abracen el control social i promouen la videovigilància. Barcelona i Madrid campions en control social.

Les diferències entre la nova política i la vella política son cada cop més petites (si és que n’hi havien), ja en el cas del macroprojecte de vigilància i control intensiu a la Sagrada Família, el regidor Agustí Colom de Barcelona en Comú va dir que eren com “un gran germà, però un gran germà bo”... la visió jacobina i estalinista de vetllar per el poble ignorant. Doncs be, el “grans germans bons” es reprodueixen, es multipliquen, i cada cop apareixen més càmeres i més vigilància. Sembla que el tecnocontrol és la única solució que troben els governants a les tensions socials derivades de la explotació capitalista.

"especies invasores" i ideologia

L’estiu passat anava seguint el GR de la bora del Llobregat, a l’alçada de l’encreuament entre la riera de Merles i el Llobregat, una zona amb uns boscos de ribera com, actualment, se’n veuen poques per les nostres terres. Com que era entre setmana i el més d’agost la zona estava molt solitària, de fet no hem vaig creuar amb ningú, era de bon matí però la llum ja es filtrava entre les capçanes dels arbres. Llavors vaig veure plantat, al cantó del camí a uns 10 o 15 metres un mustèlid, un visó tot ell negrós que em mirava amb prevenció, sols uns pocs segons de durada i va travessar el corriol i es va perdre entre la vegetació de la bora del riu (arbres joves, bogues i joncs), amb una agilitat silenciosa que em va deixar parat.

“Smart Setmana Santa” a Sevilla. Control social, dominació i privatització capitalista de la vida quotidiana.

Poc a poc la paraula comodí “smart city” va deixant de ser una “paraula per a no dir res” i va prenent cos com a sistema tecnològic de control i dominació. Van quedant enrere les pintoresques experiències de sensors d’aparcament, de sensors als contenidors, del control de la contaminació mitjançant simulacres participatius amb la etiqueta de “ciència ciutadana”... Poc a poc, en un començament amb sensors de “baixa intel·ligència” com els lectors de matrícules ja molt estesos (http://negreverd.blogspot.com.es/2018/03/el-sistema-de-videovigilancia-comarcal.html ), desprès amb software de reconeixement d’objectes i accions...