La vaga del sector del taxi ha tornat a posar
d’actualitat el tema de la “economia col·laborativa” (a partir d’aquí economia
de la servitud), la principal empresa del sector UBER ha estat implicada així
com, la més petita CABIFY i altres en menor grau, es tracta d’una pugna entre
un transport públic (el taxi) i unes empreses del neoliberalisme més extrem que
tracten de menjar-se tot el pastis de la logística urbana (https://taxi.cnt.cat/seccio/article/8198
).
Com van fer amb l’anterior desembarcament d’UBER (en
condicions laborals encara pitjor que les actuals) el sector del taxi ha fet
front a l’economia de la servitud i, sembla, que aconseguirà com va fer abans,
aturar de nou la victòria total d’UBER i companyia. Que el sector del taxi
aturi, o esmorteeixi, la expansió de la economia de la servitud és molt
important i útil per el sector i per fora d’ell, més enllà del taxi és útil
perquè dona armes i ànims a les víctimes d’altres sectors, especialment els
diferents riders i transportistes de proximitat (http://negreverd.blogspot.com/2014/06/els-taxistes-uber-les-smart-cities-i.html
).
Son empreses amb uns centenars d’empleats directes i desenes
de milers d’explotats “indirectament”. De fet es tracta d’obtenir els mateixos
resultats que amb el CETA o el TTPI: estossinar cada cop més als treballadors
expulsant-los cap a l’àrea dels falsos autònoms i reduir costos sobre la baula
més dèbil de la cadena.
La tendència d’aquestes grans empreses és establir
monopolis, apoderant-se del mercat mitjançant dumping, un exemple pot se Nova
York on front els 13.000 taxis convencionals hi ha 60.000 vehicles d’UBER (als
que cal sumar els de LYFT i altres operadors petits) segurament sobrepassant en
conjunt els 100.000 vehicles (https://cnnespanol.cnn.com/video/uber-destruye-mercado-taxis-nueva-york-pkg-jon-sarlin/ ).
La uberització suposa una privatització de la ciutat i
dels serveis públics i va lligada al model de la smart city, la ciutat
governada per algoritmes informàtics, va lligada amb la gentrificació que
suposen empreses com AIRBNB que exploten un model uberista de negoci.
Les empreses de
la servitud amassadores de capital.
Les empreses de “l’economia de la servitud” han crescut
sobre la explotació més despietada. Companyies que no arriben als 10 anys de
existències i que no han generat beneficis de cap mena als inversors, poden ser
valorades amb xifres astronòmiques, UBER està valorada en 70.200 milions, DIDI
(“UBER” xines) en 56.000, LYFT en 15.000 milions, TAXIFY 1.000, GLOVO 2.000
milions, DELIVEROO 2.000 milions...
A les empreses de la servitud tampoc els falten
inversions sucoses, aquest és per exemple el cas de GLOVO, que recentment ha
rebut un finançament de 30 milions de dòlars, poca cosa, son menuts, DELIVEROO,
que és el cosinet gran, en va captar 385
i està valorada en 2.000 milions... per cert DELIVEROO desprès d’aquest
finançament va repartir 13,5 milions de dòlars en forma d’accions entre els
treballadors... Alerta!, ni una miserable acció entre els repartidors, els
repatidors per DELIVEROO no son treballadors, son “clients” de la plataforma,
els treballadors son l’estaf directiu, administratiu i els informàtics.
Els tentacles de
la economia de la servitud.
El model UBER, que ha generat la paraula uberització, ha
estat des seguida entomat per explotadors de tota mena: la neteja domiciliaria,
la cura de vells i de nens, serveis de reparació de la llar, de manteniment
d’habitatges i edificis...
Potser un dels més preocupants sigui la uberització de la
sanitat (un pas més en la privatització), serveis de telemedicina com els
oferts, als EUA, per la xarxa de farmàcies Walgreens o MDLIVE, que a més de la
deshumanització (força més) lliguen un diagnòstic amb la venda del remei.
Hi ha un negoci uberificat emergent, el de la recàrrega
de vehicles elèctrics de “car-sharing”, patinets, scuters, bicis elèctriques,
son recollits durant la nit per “col·laboradors” que a canvi d’una remuneració
els recarreguen als seus domicilis i els porten allà on l’aplicatiu els
mana!!!.
La teranyina de
les empreses de la servitud, teranyina que envolta el mon.
El sector del transport de persones i mercaderies sembla
ser el més atractiu per aquest, UBER, LYFT, DIDI... son els taurons d’aquest
mercat i ja s’han anat diversificant, transporten de tot. Un nouvingut com
AMAZON FLEX, amb una oferta tramposa “per autònoms” s’està expandint per tot el
planeta, AMAZON que s’ha anat engreixant sobre la base d’un treball en
condicions pre-industrials amenaça amb menjar-se bona part del pastis del
e-comerce.
Les empreses del sector de ”l’economia de la servitud”
intercanvien “amistosament” capital i posicions de mercat. Així per exemple
UBER va vendre la seva filial xinesa a DIDI a canvi d’un intercanvi d’accions,
la mateixa DIDI te una importants participació a TAXIFY, LYFT i OLA CABS, també
va adquirir per més de 1.000 milions el 100% de la brasilera 99. LYFT diuen que
està interessada en adquirir CABIFY (que diuen que és massa petita per competir
en un mercat global), sobre la taula hi ha 3.000 milions.
Les empreses tradicionals automobilístiques no s’estan
queden al marge d’aquest joc, participen en major o menor grau. Sobretot
DAIMLER que a través de plataformes com MyTaxi, Choufer Privée o finançant
TAXIFY, que està participada també per DIDI, d’aparcaments, o en empreses de
lloguer i de car-sharing i car-pooling com CAR2GO.
Les empreses automobilístiques no renuncien a seguir
venen vehicles a “persones”, però tenen posats els ulls en transformar les
seves empreses des de la venda de maquines l “vehicle com a servei”, somien en
flotes de taxis autònoms per poder seguir essent els reis del capitalisme.
El vehicle
autònom un instrument clau per uberitzar el transport.
Tots els implicats en el negoci de la “mobilitat” tenen
els ulls, les urpes i les inversions posades en la conducció autònoma, grans
flotes de taxis monopolitzant el transport de passatgers, combois de camions
autònoms monopolitzant el de mercaderies... la extinció del transport públic.
Allò que fa uns anys semblava un conte de SF, ara està
cada dia més aprop de ser una realitat... Hores d’ara a diverses ciutats dels
EUA operen ja alguns taxis autònoms, concretament WAYMO a Phoenix, Mountain View, San
Francisco, Austin, Detroit, Atlanta y Kirkland, una altra empresa la petita
DRIVE.AI (https://www.enriquedans.com/2018/08/drive-ai-una-aproximacion-diferente.html ) te taxis autònoms circulant
per Boston i Texas, LYFT a les Vegas, també se sap de DAIMLER fa proves a la
Xina i que la rusa YANDEX en te circulant per Moscou i la versió INTEL per
Jerusalem...
En pocs anys ha d’haver un canvi molt important, acompanyat amb la
destrucció de les fonts d’ingressos de milers de persones.
Un canvi que comportarà més dominació, més opressió i més destrucció de la
terra.
Més info sobre
les empreses de l’economia de la servitud
Walgreens https://en.wikipedia.org/wiki/Walgreens
DELIVEROO https://en.wikipedia.org/wiki/Deliveroo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada