No
és la “gran victòria” que pregonen la Confederació Camperola (la d’en Bové) o
els Amics de la Terra, ja que de fet deixa als OGM editats al mateix nivells
que els seus “parents anticuats”, els transgènics tradicionals, sotmesos a un
mosaic de lleis en molts cassos contradictòries que, de fet, fa que els
transgènics travessin fronteres segons dicten les polítiques de les
multinacionals, naturalment que no és el marc que elles desitgen, però de
moment es mouen bastant be per Europa...
Com era d’esperar
això a provocat cors de lamentació entre la bioindústria, les Universitats i
Centres d’Investigació, determinats estats (per exemple el francès contra qui
es dirigia la demanda), bona part de la burocràcia europea (l’Agència de
Seguretat Alimentària) i algunes organitzacions d’agricultors, com la
conservadora ASAJA. Per exemple la organització empresarial biotec espanyola
ASEBIO ( nota de
premsa d'ASEBIO ) o la carta de 60 organitzacions, bàsicament empreses
i centres d’investigació, entre elles el sindicat espanyol ASAJA ( carta de les 60 organitzacions ).
Com sempre les maniobres per assolir
una sentència favorable a la indústria biotecnològica han anat acompanyades de
crides a la competitivitat d’Europa (front Àsia i els EUA), l’avenç del
coneixement científic i els possibles “descobriments” (que fins ara no s’han
donat) de medicaments econòmics i miraculosos i de la eradicació de la gana al
mon.
Els
sistemes mutagènics d’editar el genoma estan molt per devant de les tècniques
anteriors, es basen sobretot en l’ús d’enzims, bàsicament nucleases. Hi ha
diverses metodologies i totes van més enllà de la simple mutagènesi
tradicionals, les ZFN (nucleasa dits de zenc), meganucleases, TALENS.... amb totes elles s’han obtinguts alguns organismes
genèticament modificats (OGM), especialment amb la metodologia TALENS, als EUA
i a alguns estats de Sud Amèrica es conreen varietats de soja resistent als
herbicides i de patates modificades... Però per els desitjos de la bioindustria
són mètodes encara massa lents (50 vegades més ràpids que els “tradicionals”) i
massa cars, però sobretot tenen el cost afegit dels requisits legals de la UE,
bàsicament autoritzacions i etiquetat ( la edició genètica domesticació extrema ).
Un
altra aspecte de la sentencia del TJUE és el seu possible efecte sobre les
tecnologies CRISPR (que també tenen en el seu centre les nucleases), en
aquestes tècniques d’edició la bioindústria ha posat totes les seves
expectatives de lucre, són ràpides i econòmiques.
Malgrat
tot ja estan preparen el contraatac mitjançant els seus quantiosos recursos,
polítics, d’influència lobbista i sobretot econòmics que els obren totes les
portes.
Un
exemple del seu poder ha estat la patent sobre el meló per part d’una empresa
holandesa, la ENZA, aquesta empresa te un historial de patens de vegetals i
imposa als agricultors unes condicions draconianes (patent del meló per la
EPO ). El meló patentat per ENZA no
és un derivat de manipulacions per enginyeria biològica, sinó simplement una
obtenció per mitjans més o menys tradicionals, la màniga ampla de l’Oficina de
Patents Europea (EPO a partir d’aquí) a tornat a donar els seus fruits en la
privatització de la biodiversitat natural.
A
l'anomenada Convenció Europea de Patents (EPC) de 1973, exclou les plantes i els
animals de la patentabilitat, com es llegeix l'article 53 (b) de l'EPC,
curiosament aquesta Convenció va crear també l’Oficina, la EPO que ara mateix a
permès la patent d’una varietat de meló. La EPO treballa harmoniosament del
bracet amb els seu homòleg dels EUA, fins el punt d’unificar tramitacions.
La
EPO ha concedit unes 3.000 patents sobre plantes de les que aproximadament la
meitat no deriven de la enginyeria genètica sinó de mètodes més tradicionals.
Treballadors
de la EPO denuncien l’ambient laboral de l’oficina (7.000 empleats) que ha
donat orígen al menys a 5 suicidis i nombrosos casos de depressió degut a les
pressions per donar tracte de favor a determinades multinacionals i a aprovar
patents sense garanties (abusos a la EPO, info en castellà ).
En un altra sentit,
aquest més d’agost el tribunal dels EUA ha sentenciat a la “extinta” MONSANTO
a pagar més de 290 (https://www.lavaca.org/notas/el-veredicto-que-condeno-a-monsanto/ ) a una victima de l'herbicida glisofat.
No
es poden superar las maquinacions de dominació de la bioindústria sense
destruir al mateix temps la societat que les necessita i que les fa possible:
els estats i el sistema tecnoindustrial capitalista.
Lliures
i salvatges!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada