1.-Català
2.-Castellano
Más info en https://t.me/Terraillibertat
La societat del risc, reflexions post-Dana sobre l’urbanisme, la inundabilitat i la societat tecnoindustrial. El cas de Mollet del Vallès.
Desprès de la
massacre capitalista del 29/10/24 hi ha una necessitat de revisar moltes coses,
si més no en com administrar (des de l’estat) els desastres.
Diem massacre
capitalista perquè no ha estat sols el fenomen meteorològic. Les causes estan
en la especulació urbanística que construeix on no es podria, en l’avarícia
dels empresaris que envien als seus treballadors a sortir al carrer en moments
de perill, en la desídia dels polítics (centrals, autonòmics i locals) que han
cedit submisament als interessos del capital, en la cultura de l’automòbil que
ha propiciat moltes de les morts i bona part dels danys econòmics... i
finalment al capitalisme fòssil que fa que els fenòmens extrems siguin més
freqüents mantenint i augmentant les emissions de CO2, el que per els
valencians ha estat un desastre serà un gran negoci per les empreses
capitalistes que s’estan disputant els contractes per les obres de
reconstrucció, per les asseguradores, per els bancs que han de donar crèdits,
per la industria automobilística (ens han imposat una societat on el vehicle és
en molts cassos imprescindible), per els mateixos especuladors que van
construir on no es podia... etc...
A partir d’aquí
l’actitud de les Conselleries, del departaments, dels Serveis... de Protecció
Civil ha canviat (al menys momentàniament) i així davant la segona Dana es van
donar alarmes per donar i per vendre, es van tancar escoles i d’altres serveis
i es van tallar carreteres... això durarà bastant, s’han “sensibilitzat”... i
si hi han conseqüències judicials del desastre Valencià la “sensibilitat”
durarà una mica més.
Tot això ha generat
un debat sobre les construccions en zona inundable, arribant a nivells
ridículs, posant com amenaçades les escoles del Delta de l’Ebre (el Delta de
l’Ebre és tot ell inundable)...
Baixant a nivell
municipal (on es decideixen bona part de les operacions urbanístiques crítiques)
ha generat alguns moviments locals, reforçant algunes plataformes “ciutadanes”
per revisar els espais “construïbles” segons la inundabilitat.
EL CAS DE MOLLET, UN EXEMPLE.
Com exemple (n’hi
ha molts més) volem mirar el municipi de Mollet del Vallès (hi ha d’altres,
sobretot al litoral, igual de crítics o més crítics, l’Eixample del Prat, el
Pla Ponent, el projecte de les Tres Xemeneies a St. Adrià...). A Mollet ja fa
temps que hi ha una plataforma contra la urbanització d’una zona, del Calderí,
que consta com inundable als mapes de Protecció Civil de Catalunya (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html#41.52776,2.2128,9z ) com es pot veure al Mapa 1.
La
plataforma fa la feina d’aquest tipus d’organització (concentracions, peticions
i potser recursos administratius...), i ara te arguments reforçats per
oposar-se.
Els riscos
lligats a les inundacions fluvials o per l’acció del mar (Tres Xemeneies, https://narcisprat50.blogspot.com/2024/11/ formacions deltaiques...), igual que el
risc de nevada o d’esllavissades, d’incendis forestals... els podríem anomenar
més o menys “naturals”, si no fos per la intervenció capitalista que els
agreuja, especialment per l’especulació urbanística i la construcció
d’infraestructures i habitatges que fraccionen els espais, destrueixen la
natura i ens proporcionen una vida de merda, l’artificialització capitalista
converteix els riscos naturals en riscos artificials.
La societat tecnoindustrial
afegeix nous riscos: els riscos alimentaris (tant de manca d’aliments com
d’excés i d’aliments nocius per si mateixos), riscos lligats a la mobilitat... però
molt especialment els riscos químics, un dels riscos més “tecnoindustrials”. El
risc químic està escampat de forma difusa per tota la superfície terrestre mitjançant
molècules procedents del transit, l’activitat de les industries, la gestió dels
residus...
Mollet és sols un
exemple, al mapa de protecció civil en podem trobar molts més, és una eina molt
útil. A Mollet hi han 4 empreses afectades per la directiva Seveso (https://eur-lex.europa.eu/ES/legal-content/summary/major-accidents-involving-dangerous-chemicals.html ) son ARKEMA QUÍMICA (al polígon de Can
Magarola), MERCK SLU (Polígon Merck), KAO CORPORATION (al sud del Calderí) i
INDUSTRIAS QUÍMICAS DEL VELLES (polígon de la Farinera, per la zona de Santa
Rosa), als municipis adjacents (la contaminació no reconeix termes municipals)
hi han 13 activitats Seveso, cal dir que moltes instal·lacions industrials no
incloses a aquesta directiva poden ser puntualment més perilloses que les que
estan incloses.
KAO CORPORATION
és el focus més proper al Calderí (Mapa 2), aquest espai queda dins del límit
de la seva zona d’alerta, aquest risc va lligat sobretot al sulfat de dimetil,
que és un compost carcinogen i teratogen (https://nj.gov/health/eoh/rtkweb/documents/fs/0768sp.pdf
). La major part del terme de Mollet està dins de les zones d’alerta de
empreses situades més al nord (a Montmeló, Parets…) https://interior.gencat.cat/es/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/riscos_tecnologics/risc_quimic/faqs-risc-quimic/index.html#faq--que-es-la-zona-de-alerta
.
RESUMINT
La societat
tecnoindustrial capitalista viu immersa en el risc, un risc esbiaixat per la
classe (les classes altes tenen més recursos, viuen en llocs més segurs i es
poden pagar protecció extra més enllà de l’escassa que proporciona l’estat).
La societat
tecnoindustrial capitalista artificialitza els riscos naturals (aigua, neu,
foc...) convertint-los en riscos “artificials”.
La societat
tecnoindustrial capitalista ens fa viure immersos en la nocivitat química
(contaminació de l’aire i l’aigua, adulteració dels aliments, riscos
radiològics, contaminació acústica...).
Per sortir de tot
això i viure nomes amb els riscos naturals cal abolir els estats, el
capitalisme i la societat tecnoindustrial.
2.-Castellano.
La sociedad del riesgo, reflexiones
post-Dana sobre el urbanismo, la inundabilidad y la sociedad tecnoindustrial.
El caso de Mollet del Vallès.
Después de la masacre capitalista del
29/10/24 hay una necesidad de revisar muchas cosas, al menos en cómo administrar
(desde el estado) los desastres.
Decimos masacre capitalista porque no ha
sido sólo el fenómeno meteorológico. Las causas están en la especulación
urbanística que construye donde no se podría, en la avaricia de los empresarios
que envían a sus trabajadores a salir a la calle en momentos de peligro, en la
desidia de los políticos (centrales, autonómicos y locales) que han cedido
sumiso a los intereses del capital, en la cultura del automóvil que ha
propiciado muchas de las muertes y buena parte de los daños económicos... y
finalmente al capitalismo fósil que hace que los fenómenos extremos sean más
frecuentes manteniendo y aumentando las emisiones de CO2, lo que para los
valencianos ha sido un desastre será un gran negocio para las empresas capitalistas
que se están disputando los contratos de las obras de reconstrucción, para las
aseguradoras, para los bancos que daran créditos, para la industria
automovilística (nos han impuesto una sociedad donde el vehículo es en muchos
casos imprescindible), para los mismos especuladores que construyeron donde no
se podía... etc...
A partir de ahí la actitud de las
Consejerías, de los departamentos, de los Servicios... de Protección Civil ha
cambiado (al menos momentáneamente) y así ante la segunda Dana se dieron alarmas
para dar y vender, se cerraron escuelas y otros servicios y se cortaron
carreteras... esto durará bastante, se han "sensibilizado"... y si
hay consecuencias judiciales del desastre Valenciano la
"sensibilidad" durará bastante más.
Todo esto ha generado un debate sobre las
construcciones en zona inundable, llegando a niveles ridículos, poniendo como
amenazadas las escuelas del Delta del Ebro (el Delta del Ebro es todo él
inundable)...
Bajando a nivel municipal (donde se
deciden buena parte de las operaciones urbanísticas críticas) ha generado
algunos movimientos locales, reforzando algunas plataformas
"ciudadanas" para revisar los espacios "construibles" según
la inundabilidad.
EL CASO DE MOLLET, UN EJEMPLO.
Como ejemplo (hay muchos más) nos
centraremos en el municipio de Mollet del Vallès (hay otros, sobre todo en el
litoral, igual críticos o más, el Eixample del Prat, el Pla Ponent, el proyecto
de las Tres Xemeneies en St . Adrià...). En Mollet ya hace tiempo que existe
una plataforma contra la urbanización de una zona, del Calderí, que consta como
inundable en los mapas de Protección Civil de Cataluña (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html)
- 41.52776,2.2128,9z ) como puede verse en el Mapa 1. La plataforma hace el
trabajo de este tipo de organización (concentraciones, peticiones y quizás
recursos administrativos...), y ahora tiene argumentos reforzados para
oponerse.
Los riesgos ligados a las inundaciones fluviales
o por la acción del mar (Tres Chimeneas, https://narcisprat50.blogspot.com/2024/11/
, formaciones deltaicas...), al igual que el riesgo de nevada o de corrimientos
de tierras, de incendios forestales... podríamos llamarlos más o menos
“naturales”, si no fuera por la intervención capitalista que los agrava,
especialmente por la especulación urbanística y la construcción de
infraestructuras y viviendas que fraccionan los espacios, destruyen la
naturaleza y proporcionandonos una vida de mierda, la artificialización
capitalista convierte los riesgos naturales en riesgos artificiales.
La sociedad tecnoindustrial añade nuevos
riesgos: los riesgos alimentarios (tanto de carencia de alimentos como de
exceso y de alimentos nocivos por sí mismos), riesgos ligados a la movilidad...
pero muy especialmente los riesgos químicos, uno de los riesgos más
"tecnoindustriales". El riesgo químico está esparcido de forma difusa
por toda la superficie terrestre mediante moléculas procedentes del tráfico, la
actividad de las industrias, la gestión de resíduos...
Mollet es sólo un ejemplo, en el mapa de
protección civil podemos encontrar muchos más, es una herramienta muy útil. En
Mollet hay 4 empresas afectadas por la directiva Seveso (https://eur-lex.europa.eu/ES/legal-content/summary/major-accidents-involving-dangerous-chemicals.html ) son ARKEMA QUÍMICA (en el polígono de Can
Magarola), MERCK SLU (Polígono Merck), KAO CORPORATION (al sur del Calderín) y
INDUSTRIAS QUÍMICAS DEL VELLES (polígono de la Farinera, por la zona de Santa
Rosa), en los municipios adyacentes (la contaminación no reconoce términos
municipales) hay 13 actividades Seveso, hay que decir que muchas instalaciones
industriales no incluidas en esta directiva pueden ser puntualmente más
peligrosas que las incluidas.
KAO CORPORATION es el foco más cercano al
Calderí (Mapa 2), este espacio queda dentro del límite de su zona de alerta,
este riesgo va ligado sobre todo al sulfato de dimetilo, que es un compuesto
carcinógeno y teratógeno (https://nj.gov/health/eoh/rtkweb/documents/fs/0768sp.pdf
). La mayor parte del término de Mollet está dentro de las zonas de alerta de
empresas situadas más al norte (en Montmeló, Parets…) https://interior.gencat.cat/es/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/riscos_tecnologics/risc_quimic/faqs-risc-quimic/index.html#faq--que-es-la-zona-de-alerta
.
RESUMIENDO
La sociedad tecnoindustrial capitalista
vive inmersa en el riesgo, un riesgo sesgado por la clase (las clases altas
tienen más recursos, viven en lugares más seguros y pueden pagarse protección
extra más allá de la escasa que proporciona el estado).
La sociedad tecnoindustrial capitalista
artificializa los riesgos naturales (agua, nieve, fuego...) convirtiéndolos en
riesgos “artificiales”.
La sociedad tecnoindustrial capitalista
nos hace vivir inmersos en la nocividad química (contaminación del aire y agua,
adulteración de los alimentos, riesgos radiológicos, contaminación
acústica...).
Para salir de todo esto y vivir solo con
los riesgos naturales es necesario abolir los estados, el capitalismo y la sociedad
tecnoindustrial.