Quan parlem de
tecnologies mòbils, en breu, ens estarem referint a la totalitat de les TIC, i
no a la mare dels ous, el telèfon mòbil. En breu, el que eren els PC fixes
quedaran arraconats, potser conservaran alguns trets de la seva forma, però
seran bàsicament artefractes connectats, sense importar on i com es fa la
connexió.
Parlem de rebutjar en
un sentit no-penitencial, no som pecadors amb un aparell electrònic blasfem a
la butxaca, som habitants d'un mon infernal on el paper de treballadors,
consumidors, súbdits... ens fa portar un artilugi a la butxaca, igual que als
nostres pares els feien portar la cèdula d'identitat, el DNI, la fe de baptisme
o d'altres documents, no tenim cap culpa
per portar-lo, però hem de tenir clar que aquests aparells, que farien tremolar
d'enveja a Fernando VII l'introductor dels documents d'identitat, no son
facilitadors de la vida, ni eines de comunicació, son eficients recol·lectors
de dades (per això son tan valuosos, per això WhatsApp val la burrada d'euros
que val, per les dades dels seus milions d'usuaris), el DNI es limitava al lloc
de naixement, el nom dels pares, l'edat, l’ofici, el domicili i l'estat civil,
qualsevol servei de xarxa te moltes més dades que aquestes (fins i tot si fas trampa i no et registres amb el teu nom).
Els nostres pares i
avis, que sols portaven un DNI a la butxaca tenien moltes coses molt clares, i
en el moment que podien cremaven els registres civils i eclesiàstics,
nosaltres, amb els nostres artefactes connectats que cremarem?.
