ALGUNS PUNTS PER REBUTJAR LES TECNOLOGIES MÒBILS

Quan parlem de tecnologies mòbils, en breu, ens estarem referint a la totalitat de les TIC, i no a la mare dels ous, el telèfon mòbil. En breu, el que eren els PC fixes quedaran arraconats, potser conservaran alguns trets de la seva forma, però seran bàsicament artefractes connectats, sense importar on i com es fa la connexió.

Parlem de rebutjar en un sentit no-penitencial, no som pecadors amb un aparell electrònic blasfem a la butxaca, som habitants d'un mon infernal on el paper de treballadors, consumidors, súbdits... ens fa portar un artilugi a la butxaca, igual que als nostres pares els feien portar la cèdula d'identitat, el DNI, la fe de baptisme o d'altres documents,  no tenim cap culpa per portar-lo, però hem de tenir clar que aquests aparells, que farien tremolar d'enveja a Fernando VII l'introductor dels documents d'identitat, no son facilitadors de la vida, ni eines de comunicació, son eficients recol·lectors de dades (per això son tan valuosos, per això WhatsApp val la burrada d'euros que val, per les dades dels seus milions d'usuaris), el DNI es limitava al lloc de naixement, el nom dels pares, l'edat, l’ofici, el domicili i l'estat civil, qualsevol servei de xarxa te moltes més dades que aquestes (fins i tot si  fas trampa i no et registres amb el teu nom).

Els nostres pares i avis, que sols portaven un DNI a la butxaca tenien moltes coses molt clares, i en el moment que podien cremaven els registres civils i eclesiàstics, nosaltres, amb els nostres artefactes connectats que cremarem?.

1.-ELS MÒBILS SON NOCIUS PER LES NOSTRES RELACIONS SOCIAL.

Un organisme tan servil davant les corporacions declara, en un informe recent, que una de cada quatre persones (un 25%) te problemes amb les tecnologies de la informació i les comunicacions, son els “addictes”. Ens volen fer creure que ells no fomenten aquesta “addició” quan el que els preocupa no és la “addicció” sinó la baixa de productivitat dels addictes.

A l'estat espanyol casi un 90% de la població fa servir mitjans mòbils cada dia, i consumeix unes tres hores en aquestes activitats... Si es sumen altres artilugis s'arriba a l’al·lucinant període de més de 4 hores davant de pantalles i pantalletes (més del 25% de la vida de vigília!!).

És cert que estem infoxicats, que mai havíem tingut tanta informació ni n’havíem emès tanta, potser el que no copsem prou és la rellevància (o la irrellevància) que te tot això que rebem i emetem, i quina és la part a la que no tenim accés.

En aquest tema, en la qualitat i quantitat de la informació és interessant, considerar la fractura digital inversa que s'ha detectat entre els joves dels EUA, hi ha una correlació inversa entre els ingressos i el nivell d'estudis d'una llar per una part i el número d'hores que els joves passen davant de medis digitals (TV, telèfon, videojoc on line, Internet...) per l'altra. Els nens i nenes de les llars amb menys recursos, passen diàriament una mitjana de 90 minuts més front les pantalles que els de les llars més benestants, i això és independent de l’ample de banda, o la modernitat dels equips, aquest aspecte de la fractura digital es dona en termes de temps esmerçat (o malgastat). Una cosa anàloga a la obesitat, que ha passat de malaltia de rics a malaltia de pobres, estem doncs davant d’una nova “obesitat digital”.

Així, igual que la obesitat física està creixent a una velocitat vertiginosa als països no desenvolupats, especialment els emergents, la obesitat digital sembla començar també a expandir-se d’una manera semblant. A un estudi de CISCO, realitzat entre joves formats (bàsicament universitaris), de entre 18 i 30 anys, (Cisco Connected World Technology Report) es pot veure com els joves dels països emergents, es relacionen més amb els amics mitjançant TIC’s (Xina 69%, Mèxic 64%, India 56%, Brasil 48%...) que molts dels països més rics (Japó 30%, Holanda 29, Alemanya 18...). Malgrat que la relació directa és majoritària en molts països (a Rússia el 64%, Polònia 56%, Alemanya 53%, França 50%...).

2.-ELS MÒBILS SÓN NOCIUS PER ALS TREBALLADORS.

S'ha forjat un mite al voltant de la indústria de les TIC, el mite d'unes empreses amigables, “postcapitalistes”, on els treballadors frueixen de guarderies, menjadors tipus gourmet, i on poden tenir els nadons al costat de la taula de treball i on tenen un futbolin per treure la pressió durant la jornada laboral...

Si el recent ball de milions al voltant de les empreses de la “nova economia”  o la seva col·laboració amb el control global de la NSA no fossin suficients, les empreses TIC aquí i allà mostren, a qui vol mirar, el mateix rostre inhumà i depredador del capitalisme de tots els temps.  Subcontractes en cascada que acaben a les grans factories dels països emergents. Així a Apple, entre els seus contractistes són habituals jornades de més de 60 hores setmanals, sovint més de 6 dies consecutius, les hores extres no es paguen com a tals... res inusual dins l'explotació capitalista, però tampoc res millor o diferent.

El sector de la tecnologia de la informació i la comunicació sembla no ser tan sensible a la crisi com altres, es suposa que el 2012 van vendre productes i serveis per valor de 2,8 bilions d'euros en tot el mon, un 3% més que els 2,7 bilions de l'any anterior.

El l'Estat Espanyol la situació no és tan bona, però resisteixen, així entre el 2010 i el 21011 el sector va perdre un 5% del seu valor en borsa, passant de 89.000 milions d'euros a 85.000 milions, però entre les 10 primeres empreses del ranking de facturació va haver un creixement de les vendes de més d'un 4%.

El sector de les TIC és, per se, un sector basat en la explotació d'una ma d'obra altament qualificada sovint autònoms, subcontractats o contractats temporals, en total a Espanya treballen 386.000 persones, per tant a cada persona correspon un valor de 220.000€ (treballadors super rendibles).

La major part de les grans empreses TIC instal·lades a Espanya son multinacionals amb seu central a un altra país: Hi ha però una excepció notable: INDRA, que és la quarta empresa del sector per facturació i la primera si excloem les grans operadores telefòniques (Telefónica-Movistar, Vodafone, Orange).

Com indicador del “bon ambient” laboral regnant a aquestes empreses, a rel de una denúncia de CGT, recentment han estat condemnades HP i 13 empreses subcontractistes a 290.000€ de multa per activitats de prestamisme laboral, HP com receptora i les altres com ETT's mafioses al servei de la primera.

3.-ELS MÒBILS SON NOCIUS PER A LA NOSTRA SALUT.

No ens referim aquí a tots els desgavells que es produeixen durant la fabricació de mòbil a al llarg de la seva etapa com residu, sinó als efectes directes sobre la salut física de les persones obligades a utilitzar-los.

L’impacte més gran, sobre la salut, dels aparells mòbils són les emissions d’ones electromagnètiques, hi ha molta controvèrsia al respecte, per una part poques institucions dediquen fons a investigar els riscos i per l’altra tot el loby de la poderosa indústria de les TIC esmerça tota mena de recursos per tapar i evitar qualsevol dada contrària.

Malgrat els esforços per evitar quasevol sospita, l’Agència Internacional d’Investigació sobre el càncer (IARC), un organisme depenent de la OMS ha classificat els camps electromagnètics de la radiofreqüència com possible carcinògen per els éssers humans (grup 2B link IARC) basant-se en un major risc d’aparició del glioma (un tipus de càncer cerebral maligne).

Així doncs els aparells mòbils tenen, si més no, un risc de ser nocius per la salut. Aquesta nocivitat es mesura mitjançant la “taxa d’absorció específica” (SAR en les sigles angleses) és una mesura de la potència màxima amb que un camp electromagnètic de radiofreqüència es absorbit per un teixit viu. Es defineix com la potència absorbida per la massa dels teixits i es mesura en wats per quilogram (w/kg), és molt emprada en la telefonia. El SAR és específic de cada model de mòbil (la seva forma, us, potència, construcció...), com que indica el potencial nociu de les emissions molts governs han regulat el SAR, als EUA el SAR màxim d’un mòbil és de 1,6w/kg i a la UE de 2.

Vosaltres heu vist alguna vegada aquesta dada en la publicitat i els manuals dels telèfons mòbils?...

A la taula que segueix hi ha els SAR d’alguns models usuals, si voleu la Oficina Federal per la Radiació d’Alemanya te un llistat dels SAR de més de 2.000 models, la podeu consultar link dades SAR.

MODEL DE TELÈFON	SAR w/kg
Sony Xperia U	1.62
Nokia Lumia 820	1.28
Nokia Lumia 920	0.93
Apple iPhone 5	0.90
BlackBerry Z10	0.87
HTC One	0.86
Google Nexus 4	0.55
Sony Xperia Z	0.55
LG Optimus G	0.43
Samsung Galaxy S3	0.34
Samsung Galaxy Note 2	0.18

Malgrat haver sols un model que supera els límits de la legislació dels EUA i cap del de la UE, val a dir que aquests límits són molt discutits i que moltes veus consideren que són massa alts.

4.-ELS MÒBILS DESTRUEIXEN LA TERRA.

La major part de l’impacte d’un aparell mòbil està en la seva fabricació i, sobretot, en la obtenció de les matèries primeres necessàries, aquest impacte és dels voltants del 70% en la petjada de carboni.

Els artilugis mòbils son objectes complexos, en els que participen una gran varietat de materials, molts d’ells en quantitats molt petites. Estan molt organitzats, de fet un xip processador conté avui en dia 1.400 milions de transistors (Intel Core Ivy Bridge), aquestes arquitectures de 22 nanometres suposen unions molt íntimes entre materials i grans quantitats d’energia per organitzar-les.

Sense entrar en l’impacte de la microelectrònica que ja s’ha tractat anteriorment a negreverd (link a nocivitat difusa), donarem un cop d’ull a la obtenció dels materials.

En la composició d’un mòbil entra una gran diversitat de materials i les proporcions varien molt segons les fonts d’informació, el model i l’antiguitat. Així els mòbils d’un estil més antic tenien fins un 70 de plàstic (en pes), mentre que els smartphones de línia més moderna en tenen sols un 3%, per conta la quantitat de vidre ha passat de 15% al 30%, el coure es manté estable als voltants del 15% i tota la rècula de components minoritaris (estany, zenc, plata, crom, tàntal, cadmi, plom....) no se sap molt be (depenen de circuits i connexions) però estan a nivells baixos generalment per sota del 1%.

Per extreure tots aquest materials cal una activitat minera cada cop més intensa, la mineria moderna, sobretot quan es practica als països perifèrics és extraordinàriament destructiva. Tenim el cas de la mina sevillana a cel obert de “Cobre las Cruces”, i que ha contaminat amb arsènic els aqüífers i pous de la zona. El coure, per cert, és un component important en els telèfons mòbils.

A tall d’exemple, els mòbils contenen una quantitat variable d’or, en alguns informes diu que sobre els 0.5 grams, però el més freqüent son nivells més baixos, posem que 25 mil·ligrams.

Per els opositors a la mineria de l’or a Xile sabem que per extreure un gram d’or cal moure 4 tones de roca, consumir 380 litres d’aigua, 3,6 kwh d’electricitat, 2 litres de gas-oil, 1,1 kg d’explosius i 850 grams de cianur de sodi. O el que és el mateix, per obtenir els 25 mil·ligrams d’un mòbil es necessari moure 100 kg de roca, consumir 10 litres d’aigua, 90 wh d’electricitat, 5 centilitres de gas-oil, 28 g d’explosius i 21 grams de cianur de sodi.

El mateix o pitjor podem repetir-ho per els altres metalls si tinguéssim  la informació necessària, el resultat serien tones i tones de materials secundaris esmerçats, tones de roques triturades formant runams erms, metres cúbics d’aigua contaminada, Mwh d’electricitat consumits.... esvorancs gegantins de la mineria a cel obert...

Malgrat ser un tema molt tractat és necessari parlar del tàntal, l’element estratègic per excel·lència del segle XXI, el tàntal permet treballar als circuits electrònics a altes temperatures i és imprescindible per qualsevol artefacte que utilitzi elements microelectrònics, des de el mòbil més senzill fins el drone més sofisticat.

El tàntal és un element escàs, que s’extreu d’un mineral anomenat coltan, n’hi ha poc, la major part de les reserves conegudes (i és possible que n’hi hagi de secretes) es troben al RD del Congo, també a Brasil i Sierra Leone. Els estats dominants acumulen reserves estratègiques d’aquest mineral cara a futures escasseses.

El mercat del coltant (el legal i el “negre”, l’africà i el dels altres països) ha deixat en els malaurades persones que habiten les seves zones, explotació brutal, contaminació del medi, destrucció de la terra, violència i guerres. Encara que en tot això el mercat del coltan no es diferencia de cap altre mercat, sols potser en la intensitat.

Al voltant del tàntal i d’altres matèries primeres es van bastir les dues guerres del Congo, sobretot la segona guerra, anomenada també Guerra Mundial Africana, en la que van participar 9 estats i que va provocar 3.800.000 morts (la tercera guerra més letal de la història).

5.-ELS MÒBILS ATAQUEN EL CLIMA:

Els trastos electrònics mòbils tenen un impacte important sobre el balanç del carboni del planeta, segons el seu tipus i us. L’ús d’un telèfon ve a suposar un 14% de la seva petjada de carboni, encara que els nous models (amb més pantalla, més consum i més tràfic de dades consumeixen més energia), venen a ser uns 18kg de CO₂ al llarg del seu us. Les tablets son més consumidores i pot arribar a ser el 25% de la seva petjada, uns 180kg de CO₂.

A més hem de tenir en conte que l’ús porta aparellat tota una gran xarxa de servidors i de centres de processament de dades que son grans consumidors d’energia i que amb la generalització del núvol la cosa va a més. El núvol ha optimitzat un aspecte del consum energètic, així no es te una màquina subutiilitzada, però per altra part, al traslladar la computació a un altra lloc i augmentar les necessitats de processament, es pot dir que el consum energètic de la xarxa no para de créixer.

Els grans monstres corporatius son molt gelosos de la informació de les seves activitats, de fet, malgrat que la activitat de les xarxes ha crescut exponencialment, el percentatge d'emissions corresponents a les TIc es manté més o menys estable estable als voltants del 2-2,5% del total.

De fet ningú sap de cert el nombre de servidors que te Google (es diu que ha superat el 2 milions, però hi ha qui diu que en te més de 3), Microsoft sembla que ha superat de llarg el milió i és possible que en breu arribi als dos, el mateix es pot dir d'altres “grans” com Amazon, Yahoo, Faceboock...

Malgrat el secretisme de les corporacions hi ha algunes estimacions que curiosament es basen sobretot en les superfícies dels “Data Centers”, a la taula que segueix podem veure la evolució en el nombre de servidors en diferents països i el factor d'augment.

País	2001	2010/2011	Creixement (multiplicat per...)
EUA	106.193.000	498.000.000	4,7
Japó	7.118.333	63.446.000	8,9
Alemanya	2.426.202	20.416.000	8,4
Regne Únid	2.230.976	8.409.000	3,8
Brasil	1.644.575	23.790.000	14,5
Xina	<150.000	19.772.000	131,8
Russia	<400.000	13.758.000	34,4
Índia	<150.000	6.738.000	44,92
TOTAL	<150.000.000	881.305.012	5,9

Malgrat que les dades de 2010/2011 semblen una mica sobreestimades veiem l'abast de la xarxa i el brutal creixement dels països emergents.

El creixement de la xarxa ha estat exponencial, així més de 10 anys després, el 2014, les magnituds en el nombre de servidors segur que han pujat en un bon percentatge. Per exemple Microsoft que el 2001 tenia menys de 10.000 servidors, el 2008 en tenia ja 218.000 i als voltants de 2010 va construir el major centre de processament de dades (en aquell moment) amb capacitat per 300.000 servidors, quants en te ara?.

Es calcula que el consum energètic del núvol era el 2007 de 623 bilions de kWh (bilions americans 1.000 milions) i que el 2020 serà de 1.934 bilions de Kwh, això implica un creixement en el consum (i per tant en les emissions de gasos d'efecte hivernacle) del 200% i unes emissions el 2020 de 1.034.000 de tones de CO2.

6.-I MOLTES ALTRES COSES QUE TAMBÉ HAURIEM DE TRACTAR:

La generació de residus, estretament vinculada a la vida útil del aparell. En els telèfons mòbils ara mateix s'avalua en un temps mitjà de 8 mesos per el Japó, 15 mesos per Europa i 18 mesos per els EUA, aquesta obsolescència no està programada tècnicament, sinó, sobretot, socialment, en menys d'un any cada empresa treu un model nou que no és significativament diferent en l'aspecte tècnic, però que dona un prestigi social superior als models anteriors.

El 2013 es van vendre 1.800 milions de mòbils nous, això vol dir que entre finals del 2014 i mitjans del 2015  un nombre semblant passarà a ser ferralla electrònica. En el període 2009/2013 es van vendre en el mon 398 milions de tablets i 8.206 de mòbils, en total 8.601 milions d'aparells connectats. Aquest 8.601 milions d'aparells (més d’un per habitant del planeta), podem considerar que han generat hores d'ara un nombre semblant, o proper, de aparells “obsolets” i rebutjats... i evidentment tots els impactes associats: residus generats, contaminació i fabricació d’almenys un nombre semblant de substituts.

L'impacte d'aquesta ràpida conversió en ferralla no és solament important en l'aspecte dels residus, sinó també en el dels 5 punts anteriors. Tota aquesta ferralla tan al final de la seva vida, com en els diferents períodes ha estat nociva per les relacions humanes, pels treballadors, per la salut, per la terra, per el clima...

ELS APARELLS MOBILS CONTRA LA TERRA?... LA TERRA CONTRA ELS APARELLS MÒBILS!!