Fa 77 anys, per aquestes mateixes dates, l’abril de 1938
va haver a la Presó Model de Barcelona un motí dels presos antifeixistes (els
de CNT, FAI, POUM…), desprès de que la presó fos tocada en un bombardeig de
l’exercit franquista.
El motí el varen portar endavant els presos de les
galeries 1 i 2 (els de les organitzacions socials), però van estar molt
compromesos, els de la 4 (presos socials) que de fet van ser finalment els més
actius... En canvi van restar al marge, o fins i tot van col·laborar amb els
guàrdies d’assalt, facilitant informació i pas,
els fatxes de la 3 (los caballeros), els capellans de la 6 (el monestir)
i els especuladors de la 5.
La presó estava superpoblada, a rel dels fets de maig de
1937, a l’abril de 1938 (poc abans del motí) havien 2.053 presos. Despès de
l’enviament del primer grup al “camp de concentració”, segons la direcció,
aproximadament havia 500 feixistes, 500 socials i 500 antifeixistes... a les
penalitats derivades de la guerra al carrer s’afegien les d’una administració
penitenciària corrupte (el subdirector de la Model, d’Estat Català va arribar a
fugir a França amb un grup de presos, a canvi de diners naturalment) i la por
sobre el seu futur incert de la guerra.
Els presos eren conscients del cada cop més potent poder
del Servei d’Informació Militar, el SIM (organització repressiva en mans del
estalinistes emmirallada en el NKVD de la URSS) i del risc que això suposava
per ells. De fet els darrers dies, abans de l’entrada dels feixistes, el SIM es
va fer càrrec dels presos de totes les presons catalanes i va intentar
portar-los vers la frontera. També temien que els deixessin, tal com va passar
a diferents llocs, en mans de l’exercit vencedor que s’aproximava.
L’abril de 1938, el dia 22, els presos varen destruir
bona part de la model, en un motí sense precedents, amb incendis de matalassos,
llits i d’altres estris, arrasant les dependències, especialment l’arxiu amb
les dades antropomètriques dels presos. Es van anar obrint pas de reixa en
reixa fins acostar-se al carrer, el foc de fusell i metralladora dels guàrdies
d’assalt van frustrar la possible fuga en massa.
Aixafat el motí, amb nombrosos morts i ferits, el dia 23,
en represàlia i escarment, uns 500 presos van ser obligats a formar amb tots
els seus objectes i portats fins la estació del Nord on van ser embarcats en un
tren amuntegats de qualsevol manera vers el “Camp de Treball num. 3” a Omells
de Na Gaia a la comarca de l’Urgell.
Els 500 presos eren una barreja de reclusos de les
galeries primera i segona (anarquistes i poumistes), amb molts de la galeria
del monestir (catòlics i capellans), alguns de la dels feixistes declarats... desertors,
pròfugs, uns pocs comuns i alguns homosexuals (el patriarcat seguia vigent).
Els “camps de treball” es van idear, van néixer, al menys
com publicació en el BOE, el desembre de 1936, de la ma del ministre de
Justícia Joan Garcia Oliver. Encara que fins 1937,no es van desplegar d’una
manera generalitzada, de la ma del sinistre SIM amb l’assessorament dels
serveis secrets estalinistes.
El camp d’Omells estava governat per el membre del PC,
Manuel Astorga, tot un personatge, capaç de les majors atrocitats.
Per el camí cap el camp, en una discussió amb els
guàrdies, va ser assassinat un noi de 16 anys a l’estació de Sant Vicenç de
Castellet, es tractava d’un jove militant de les joventuts del POUM que no
participava a la discussió.
Just arribar al camp, els caps d’aquest van demanar que
es presentessin aquells que estiguessin malalts per ser hospitalitzats, se’n
presentaren una vintena que van ser apartats i després afusellats.
En els dies que seguiren va haver una fuga de dos joves
anarquistes. Els presos estaven organitzats en esquadres de 5 presos, doncs be,
el director del camp va procedir a fer afusellar els altres 3 membres de la
seva esquadra, els 5 de l’esquadra anterior i els 5 de la del davant, en total
13 homes. Les fugues i temptatives de fuga van continuar, sobretot entre els
presos anarquistes, per gran por i escàndol entre els presos procedents de la
galeria del “monestir”.
No es coneix el nombre exacte de morts al llarg dels
mesos que va durar el Camp num. 3. Afusellats, per mals tractes, de gana o de
malaltia... quan els fatxes van tractar de fer balanç per la seva “causa general”
l’ajuntament va desenterra un centenar de cossos, el més propers, encara que
segons testimonis eren molts més.
Tot aquest procés posa en evidència el desconcert de la
majoria dels militants anarquistes d’aquells moments i la ineptitud criminal de
molts dels dirigents:
-Garcia Oliver, com ministre fa la llei dels camps de
treball.
-Fins 1937 el director de la Model és un militant de CNT.
-Entre els guàrdies de la model i del camp d’Omells de Na
Gaia hi ha militants de CNT, també algun simpatitzant del POUM camuflat ....
-I les presons plenes d’anarquistes!! (més de 2.000 cap a
1.938)...
És un dels exemples més clar del fracàs d’un model
“anarquisme d’estat”, un anarquisme amb regidors i alcaldes, amb policies i
carcellers....
No es tracta de denunciar suposades traïcions, ni fer
penitències de suposades culpes, sinó d’assumir o criticar errors històrics.
Ara mateix també hi ha un anarquisme que pensa que és pot fer una substitució
de “gestors” i que la màquina social (ajuntaments, hospitals, estat...) depenen
de qui la gestioni.
Però malgrat els desitjos o els somnis, la màquina social
és autònoma, no depèn de qui la dirigeix i porta en el seu disseny la
jerarquia, l’autoritarisme i la dominació. Si volem unes noves relacions sense
dominació no podem reproduir ni heretar les estructures de la societat.
PER UN MON LLIURE I
SALVATGE!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada