La nocivitat de la civilització industrial capitalista. Part I, el residus i la economia circular.

La civilització industrial/capitalista és una màquina de dissort que ens danya la ment i el cos, que danya la terra i la naturalesa. La destrucció de la terra s’aprofundeix amb les noves versions de la transgènia (transgènia 2.0), amb la biologia sintètica i les nanotecnologies, de moment sobretot pels nanomaterials.

Els noticiaris científics ens venen un futur brillant sense malalties ni gana, amb una pràctica immortalitat, malgrat la capa de pintura rosa s’entreveuen els tenebrosos tons que te realment aquest futur.

Però al marge d’un futur que és cada vegada més provable, malgrat no ser segur, tenim una actualitat que també es summament nociva, actualitat que representa la acumulació històrica de les activitats de la civilització capitalista industrial, la contaminació de totes menes social, química, física...

ELS RESIDUS INDUSTRIALS.

A rel vergonyós cas de l’incendi de Seseña s’ha posat d’actualitat la realitat dels residus industrials, encara que només ens haguem fixat en les 300.000 tones de pneumàtics acumulades a abocadors (100.000 d’elles a Seseña) i haguem deixat en la foscor els centenars d’instal·lacions legals i il·legals on s’acumulen verins perillosos per les persones, per la natura i per el planeta.

Al voltant del mon dels residus industrials hi ha tota una trama de silenci i de foscor tramada per màfies empresarials i institucionals que van des de la disposició en llocs no autoritzats fins la exportació a tercers països. És molt difícil calcular l’abast de totes aquestes xarxes, caldria fer un seguiment cas per cas.

A Catalunya, segons les estadístiques oficials de l’any 2014, es van generar 412.342 tones de residus industrials perillosos, la major part d’elles (un 52%) son residus perillosos procedents de processos químics orgànics. Naturalment hi ha una bona part d’aquests residus que s’escapen de les estadístiques.

Les comarques amb la major generació, per ordre de més a menys, son el Vallès Oriental, amb 114.032 tones (27,65% del total), el Vallès Occidental amb 95,895 (23,26%), el Tarragonès amb 42.404 /10,28%), el Baix Llobregat amb 31.593 (7,66%)...

A Catalunya hi ha uns 800 centres lligats als residus, 702 en el calaix de sastre  dels “valoritzadors”, però també els 20 abocadors, les 11 incineradores o les 7 valoritzadores energètiques (la majoria cimenteres que cremen residus). Cal destacar entre tots l’abocador “d’Atlas Gestión Medio Ambiental” a Castellolí (Anoia), on entre d’altres s’emmagatzemen els perillosíssims residus d’amiant i fibrociment i la incineradora de Constantí (Tarragonès) de la empresa SARPI on s’incineren residus industrials halogenats i no halogenats.

Els incidents relacionats amb els residus industrials, des de residus abandonats en diverses zones dels espais periurbans, fins dipòsits (abocadors) clandestins, abandonaments en edificis i carrers de les zones urbanes i ves a saber que més.... no hi ha cap mena de registre sobre aquests incidents i no es coneixen cap amb efectes greus (no es coneix, però segur que n’hi ha hagut).

L’ENGANYIFA DELS ZERO RESIDUS, LA FALSEDAD DE L’ECONOMIA CIRCULAR.

El paradigma de moda entre el capitalisme “verd” és la “economia circular”, del “bressol al bressol” i no el paradigma tradicional “del bressol a la tomba”. A grans trets el que ens volen vendre és una cosa com ara “el moviment perpetu” una impossibilitat física.

Prendrem l’exemple de la microelectrònica que cada cop està més present a la nostra vida i que cada cop és més complexa i per tant podem considerar que és representativa.

La microelectrònica, és molt lluny de la propaganda que la situa com una industria “neta”, les anàlisis del cicle de vida demostren que son altament contaminadores y que generen una gran quantitat de residus i aigües residuals.

Fabricar un gram de microxip requereix 800 grams de combustibles fòssils, 36 grams de productes químics i 16.000 grams d’aigua; en total 17.186 grams de materials. En quant a la generació de materials secundaris ens trobem amb un escenari semblant, doncs per elaborar un gram de xip de 32Mb se’n generen 630 de materials secundaris, aquesta relació de 1 a 630 és molt alta, si ho comparem, per exemple, amb els cotxes on és de 1 a 2. La “ecoeficiència” és doncs molt baixa. Els resultats de destrucció de la terra són força alts, per exemple les aigües freàtiques del Silicon Valley (paradigma de la “netedat” de la indústria electrònica estan contaminades per metalls i compostos orgànics).

Els circuits microelectronics, al ser artefactes altament organitzats (d’entropia molt baixa) requereixen una gran quantitat d’energia i de matèria per fabricar-se. L’estudi sobre el cicle de vida dels xips es va efectuar quan els processadors es movien als voltants dels 125 milions de transistors i en una escala per sobre dels 90 nanòmetres (nm), enguany els processadors han seguit evolucionant i recentment la serieKabylake d’Intel treballa a 14 nanometres i te 1.750 milions de transistors i ja s’anuncia per el 2017 el Cannonlake que treballarà a 10 nm.

El mercat de dispositius mòbils creix a gran velocitat, diverses projeccions prediuen que cap el 2017 superarà el 1.000 milions d’unitats (1 miliard, un bilió americà). A això cal afegir els sensors i dispositius per fer “intel·ligents” els objectes, es considera que una persona te relació amb entre 1.000 i 5.000 objectes (suposem que una persona del mon desenvolupat), podem doncs aventurar que el seu nombre superarà, segurament de llarg, els 1.000 miliard (bilions americans). De fet entre 2011 i 2013 s'han venut 5.774 milions d'unitats de tablets i telèfons mòbils.

Els residus generats per la microelectrònica creixeran, no sols en proporció amb el seu consum, sinó també per la major complexitat i entropia baixa dels seus productes, cada cop serà més difícil i més car “desconstruir” un microxip. La generació de residus no depèn dels seus sistemes de gestió, sinó de la seva naturalesa i de la intensitat del seu consum.

El discurs de la economia circular, que realment és un discurs productivista, que es recolza fortament en les “noves” tecnologies (les TIC), ens continuarà portant per un pendent industrialista, on el consum de matèria, energia i generació d’aigües residuals i residus augmenta exponencialment, així com la destrucció de la terra.

La economia circular portarà a la terra a la tomba, mentre (imaginàriament) porta la producció del “bressol al bressol”. Per un mon lliure i salvatge!!.