Nosaltres, incendiaris de Sixena

El títol és una mica pretensiós, nosaltres, de fet, aspirem a descendents d’aquelles columnes que van sortir de Barcelona vers l’Aragó i d’aquells jornalers del camp que van bastir les col·lectivitats i els comitès revolucionaris (aspirants, ja que encara ens queda molt camí).

El monestir de Sixena va ser fundat per la reina “Sancha de Castilla” esposa de rei d’Aragó i Comte de Barcelona “Alfons el Cast”, cap el 1188, el monestir (de les monges de l’Ordre Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem) va rebre un important patrimoni directament en la seva fundació, per herència de na Sancha i per donacions posteriors.

Els bens del monestir comprenien poblacions senceres (habitants inclosos), de fet per constituir “Villanueva de Sijena” es van despoblar els pobles de Sixena i Urgellet que van ser traslladats a la bora del monestir per constituir una reserva de serfs. Pobles vassalls del monestir van ser incorporats durant diferents regants Candasnos, Ontiñena, Alcubierre, Ballobar, Lanaja, Peñalba i Bujaraloz... i d’altres, també eren vassalls del monestir de Sixena les aljames jueves d’Osca, Calatayud, Saragossa i Alagon.

El monestir de Sixena es va bastir mitjançant l’espoli, la dominació i la explotació dels habitants de la zona.

A rel de la pugna entre dos organismes paraestatals veïns, la Generalitat i la Diputación General de Aragón, recolzades en els ses respectiu parlaments, sobre la titularitat d’una sèrie de bens “culturals” procedents del Reial monestir de Santa Maria de Sixena i veient que com a arma contundent al debat s’ha utilitzat la participació de les columnes anarquistes a l’incendi.

Nosaltres, vinculats afectivament a aquelles columnes volem dir que:

1.-Que com enemics de la propietat, de la herència i de les institucions estatals ens importa un rave la titularitat i la custòdia d’aquests suposats bens culturals.

2.-Que donat que els veritables titulars, el poble que va veure expropiat el seu treball per donar un ambient agradable a les mongetes, fa temps que és mort (casi 1.000 anys), ningú pot reclamar seriosament aquests bens.

3.-Pensem que haurien d’estar proper al lloc on es van crear, encara que ja que molts dels descendents dels creadors van ser expulsats i/o assassinats en acabar la guerra i la revolució, caldria un acord entre pobles per veure si val la pena conservar-los a on estan, traslladar-los o acabar la obra de 1936 i cremar-los d’una manera definitiva.

4.-Defensem i celebrem l’actuació dels anarquistes de 1936, l’església, malgrat les excuses beatífiques que sempre donen, va ser còmplice actiu, i moltes vegades actor directa, de l’opressió. Durant segles va esprémer econòmica i moralment al poble,  va justificar i propiciar afusellaments (Ferrer Guardia per exemple), assassinats (el Lliure va ser un sindicat catòlic), tortures i empresonaments.

5.-Ara mateix la letalitat eclesial es, relativament, baixa perquè no disposa dels mitjans que desitjaria tenir (t’imagines en Cañizares amb una brigada de la legió sota el seu comanament?), però encara es dedica a enfonsar a la misèria i omplir de culpa a les dones (oposant-se al lliure avortament i a l’anticoncepció... i fa uns anys al divorci), als qui no tenen una sexualitat segons la seva norma (norma que massacra l’autoestima de milers de persones) i als nens i nenes victimitzats (acollint la depredació sexual, recordem el cas recent d’agressions dels Maristes que no han estat assumides com a tals per la capellania). Els efectes generats per les esglésies (no sols la catòlica, totes!!) és misèria, dolor, marginació i mort.

6.-No ens importa de qui és el mèrit de la destrucció de Santa Maria de Sixena, de la columna del Aguiluchos que venia de Barcelona o del Comitè Revolucionari Local, és més, pensem que es pot compartir l’èxit entre els de Barcelona, els de Vilanova de Sixena i els dels pobles de les rodalies.

7.-Rebutgem totalment la possibilitat de que el mèrit sigui de la columna Karl Marx del PSUC, que corria per les contrades en aquells moments. És una acció massa bella per ser obra dels buròcrates estalinistes, per ells deixem les txeques i els camps de concentració.

8.-Neguem que siguin certes les paraules atribuïdes a Durruti “Cerrad este recinto y poned una guardia porque una fotografía de esto nos hará más mal que todos los cañones de los fascistas juntos” i preferim pensar que va dir es que “La única iglesia que ilumina es la que arde”. I si va dir això, tan se’ns en dona!.

9.-Preferim alinear-nos (amb la distància del temps) amb aquells que van plasmar a l’Aragó el que portaven al seu cor. Els qui van abolir per assemblea la explotació de l’home per l’home (al poble de Fonz a alguns km de Sixena), o aquells que no tenint cap veí que sàpigues llegir o escriure van fer una escola de dibuix per els nens i nenes ja que si que tenien un veí que sabia dibuixar, aquells que van instaurar la “unió lliure” permeten la separació plena de persones que no volien restar juntes per mandat de capellans i funcionaris estatals.... preferim aquests esbossos, potser imperfectes, que tota la merda que van implantar els republicans, els estalinistes, els franquistes, alguns “anarcosindicalistes” i , a partir de la transició, els constitucionals.

10.-Finalment, com ja hem dit, aspirem a ser els descendents d’aquella revolució, i aspirem a ser capaços d’enfrontar-nos no sols als poders clericals, sinó a aquells que han ocupat bona part del seu espai. No sols a les esglésies, sinó també als psicoterapeutes, ambulatoris, comissions de valoració, botigues de mòbils, clubs de futbol comercial, medis de comunicació i tota la constel·lació de simulacres de vida d’internet.

FOC A SIXENA!!, FOC A LA DOMINACIÓ!!