Tenim clara la
feina de la seguretat privada: el seu paper legal de controladors socials, de
piquets de la patronal trencavagues. I, en els cassos tèrbols que voregen o es posen
fora de les lleis de l’estat, d’agressors brutals xenòfobs, masclistes... i
fins i tot de torturadors. També tenim clar que els milers de treballadors de
la seguretat privada es queden en la primera part: controladors socials, l’altra
queda per un selecte grup de nazis (segurament fomentat des de el poder).
Hi ha però una
sèrie de trets en el conflicte del Prat, que malgrat les teories de
conspiracions espanyolistes i opinions cunyades s’han de tenir en conte:
1.-No és
sostenible que entre treballadors del mateix sector, sotmesos teòricament a un
mateix conveni, hi hagi diferències de, casi, el 40%, si per guanyar un concurs
es fan baixes brutals això no ha de ser a costa dels treballadors. De fet, un
cas semblant, va passar a la neteja de Madrid, on l’esquirolatge el van fer
treballadors d’una empresa pública, vista la dinàmica dels contractes públics
dels darrers temps la cosa es pot anar repetint.
2.-La unanimitat
mediàtica contra la vaga (premsa, radio i TV) és un símptoma i sols cal
comparar-la amb la dels treballadors del metro (que ens perdonin els del metro
la comparació) o amb d’altres vagues de serveis púbics, com per exemple les del
taxi, és molt significatiu, el posicionament dels mitjans de comunicació (clau
en la deformació de l’opino pública), és un posicionament clar i seguirà sent
el mateix davant de qualsevol vaga del sector dels serveis públics.
3.-L’esquirolatge
per part de la Guardia Civil suposa una militarització del servei, militarització
que no és estranya ni innovadora, sols cal recordar la vaga de benzineres, la
militarització del metro de Barcelona els anys 70 (per combatre un conflicte
laboral), o el cas aeronàutic dels pilots i el controladors... darrerament
s’han sentit alcaldes que demanen que l’exercit retiri els residus davant d’una
vaga de recollida... que passaria si la vaga d’ambulàncies de Girona tires
endavant??.
4.-Aquesta tarda
els portantveus del govern han anunciat un laude d’obligat acompliment per el
Prat, feia temps que l’arma empresarial del laude no s’utilitzava, però és un
precedent seriós a tenir en conte en futurs conflictes on la patronal es veu
prou forta.
5.-L’us de
l’argument de que son uns “privilegiats”, quan es parla dels treballadors de la
EMT, dels funcionaris, dels taxistes, dels treballadors
de l’aeroport (incloent els que recullen els carrets d’equipatge), se’ls
considera privilegiats... tenir un treball ja es considera un privilegi...VIGILEM!
No sigui que s’acabi considerant els contractes precaris com els “normals” (els
no privilegiats)... i pitjor encara que ens creiem que és així.
No es tracta
d’acollir a tots els segurates com a
companys, no cal recollir diners per un fons de resistència, ni fer pintades,
ni actes, ni manifestacions... però si als seus “policies privats” els
militaritzen la feina amb esquirols de la Guardia Civil quan els convé, els fan
laudes obligats, els ataquen amb tot l’arsenal mediàtic... val més estar alerta
del que se’ns prepara....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada