La economia
col·laborativa (economia de la servitud,ES a partir d’ara), basada en
plataformes TIC, va sedimentant-se i fent-se un lloc (un lloc molt ampla) dins
del sistema tecnoindustrial, és la faceta d’explotació laboral del que se
suposen les smartcities en la gestió dels espais.
Una de les
aspiracions de les corporacions de laES (Economia de la submissió)és modificar
els marcs legals de les relacions laborals... naturalment al seu favor per tal
de maximitzar els beneficis derivats de les plataformes d’internet en que es
basen, reduint el cost humà que és el més “reduïble”. És una modificació
complexa i lenta, però, com era d’esperar, poc a poc va triomfant malgrat algunes
derrotes puntuals.
El lligam entre
laES i la tecnologia és tan fort que, sovint se’ls anomena “plataformes
tecnològiques”. La ES ésun dels primers engendres dels dispositiu mòbils en
irrompre en el mon de l’explotació laboral. Queda per veure el que ens portarà
la proliferació exponencial de connexions derivades de l’Internet de les coses.
El recurs alstribunals
laborals és un recurssovintinevitable per fer una mica menys miserable la vida,
però és un recurs clarament insuficient, sobretot en casos nous, com és el de
la ES. Ens troben davant d’un sector emergent amb expectatives de beneficis
milionaris (sols cal veure els finançaments, sense contraprestacions, esmerçats
en empreses com Glovo, Delibero o les clàssiques Uber i Cabyfi), el poder
legislatiu es mostra summament complaent
i dependent del poder financer i, mentre esperen un nou marc legal de la Unió
Europea i de l’Estat favorable totalment als seus projectes, van obrint camí
amb sentències contradictòries que van generant una “jurisprudència” insegura,
però favorable per les plataformes de la ES a mig, i segurament també a llarg,
termini.
Així, a principis
d’estiu d’aquest any un Jutjat de València sentenciava que la relació entre els
“riders” (recaders) i DELIVEROO era de caràcter laboral i que els treballadors
de DELIVEROO eren falsos autònoms, una victòria que va semblar, a alguns,
definitiva.
El sector de la
ES (Economia de la Submissió) està fortament organitzat, en forma
d’associacions i de lobbys influeixen sobre l’autoritat de la competència,
sobre els parlaments i ministeris... i sobre la justícia. Naturalment ha organitzat
una gran campanya de lamentacions sobre l’impacte en la ocupació (precària i
esclavista) i sobre l’efecte de frenar les iniciatives “innovadores” dels
“emprenedors” digitals... naturalment no parlen de l’amenaça als seus resultats
de beneficis .
Així, reaccionant
a la sentència de València, aquest setembre, un jutjat de Madrid ha considerat
que els treballadors de GLOVO (amb condicions semblants a les de DELIVEROO) son
autònoms reals i no falsos autònoms i reconeix la seva “independència”,
validant la relació mercantil en lloc de la laboral.
Però no és
únicament en aquests el sectors del repartiment, el dels riders o el dels
serveis de transport (UBER, CABIFY, AMAZON), on les condicions creades per les
tecnologies mòbils obren una escletxa per augmentar l’explotació, hi ha un gran
nombre de sectors on el fet de poder estar localitzable permanentment obreun
camí semblant al dels riders.
Aquest és el cas
de les guàrdies localitzades. Les guàrdies localitzades son períodes de temps
en que el treballador ha d’estar a disposició de l’empresa per presentar-se en
un curt termini de temps (generalment en no més de 30 minuts), el debat (debat
immediat, a més llarg termini el debat seria un altra) està en si aquest temps
s’ha de pagar com hora treballada i si no s’ha de considerar període de
descans.
Tot això és
possible a partir de que els dispositius mòbils faciliten la localització permanent
dels treballador. Les guàrdies localitzades afecten a sectors molt diversos,
queden ja lluny els busques de personal sanitari de fa uns anys, ara el smart-telèfon
fa que el control del temps lliure dels treballadors abasti, a més enllà del personal sanitari, bombers, serveis de manteniment...
i arribi a tot el que dicti la imaginació dels directors de “recursos humans”.
Fins i tot diversos sectors, com per exemple el del comerç, hi ha una mena de
“guàrdia localitzada” on la treballadora ha d’estar disposada a anar a
despatxar a la botiga per períodes curtíssims i d’immediat. Les crides al
treball per períodes curts (fins i tot d’hores) a discreció de l’empresari
s’estan estenent cada cop mes.
Aquests darrers
mesos s’han dictat diverses sentències sobre les guàrdies localitzades (les que
son guàrdies, no la disponibilitat de dependentes i reponedores...). Partint
d’una sentència favorable dels tribunals europeus sobre les guàrdies d’uns
bomber Belgues, s’han mogut algunes coses, així hi ha una sentència del
Tribunal Superior de Madrid, desfavorable als bombers forestals madrilenys, on
es diu que el temps de guardià localitzada NO és temps de treball (?), per
contra hi ha una sentència favorable a un metgegaleg on es reconeix que les
guàrdies localitzades SI és temps de treball.
La via de la
justícia laboral és evidentment insuficient, i esdevé un camí sense sortida si
es formula al marge de tot el procés de digitalització de la societat.
La digitalització
dela explotació en el treball avança, i és un recurs per incrementar la
precarització i la extensió de la dominació. Evidentment la cosa no acaba aquí
i caldrà veure quin impacte ha de tenir la irrupció de la Intel·ligència
Artificial en el mon de la producció i dels serveis.
El smart treball
és només una de les cares de la smart dominació, o per dir-o d’una altra manera
la dominació digitalitzada. Tan els projectes de la smartcity en tots els
àmbits (urbanisme, mobilitat, sanitat, seguretat...), com els intents de
tecnificació, de control i de gestió del mon més o menys salvatge, formen part
d’un moviment coordinat vers una domesticació profunda de la terra, de les
persones i dels altres animals.
CONTRA TOTA
NOCIVITAT!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada