Banalització i mercantilització del desastre climàtic.

Un cop acceptada la realitat del canvi climàtic,  per l’entramat corporatiu-capitalista, ara toca treure’n profit i convertir en una mercaderia banal l’acció en contra, en mercaderia comercial i política per continuar estenent la dominació.

El desastre climàtic i els seus impactes sobre la salut, la economia, els ecosistemes... han esdevingut instruments per estendre i aprofundir la dominació a tots els nivells de la vida (no sols la vida humana) del planeta. L’angoixa i la culpa s’estenen i serveixen als interessos del sistema.

Els resultats de la dominació climàtica suposaran l’empobriment i l’alienació de la majoria del mon viu, la destrucció de la biodiversitat i milers de vides humanes.

En aquest marc han aparegut d’una manera fingidament espontània moviments “de base” com el “Fridays for Future” representat per l’encantadora Greta, i el més enèrgic “ExtinctionRebellion” o la moderadíssima “Family for Future”, tots ells pacifistes (que no pacífics) i partidaris de culpabilitzar al conjunt de la humanitat (inclosa la més desfavorida).

Segurament Greenpeace, el WWF, els Amics de la Terra son ja organitzacions envellides que no tenen la capacitat d’arrossegament d’antany i es necessitaven actors més frescs, més juvenils, aquests nous moviments donen la resposta a aquesta necessitat dels dominadors del mon.

El primer és un moviment que supera de llarg el bonisme i que cau en el papanatisme més edulcorat, i el segon sota una aparença radical (radical en l’acció, al Regne Unit, no a l’estat espanyol), en les seves finalitats no es diferencia massa del primer, és un moviment jeràrquic, autoritari. El ExtinctionRebellion, a casa nostra, a més d’inoperant i lluny de l’acció de la versió del Regne Unit, estàlligat a l’esquerranisme parlamentari (o aspirant a parlamentari).

Tota aquesta confluència d’activisme ligth gira al voltant d’una responsabilitat “compartida” per tots, compartida com consumidors, i compartida per permetre la “inacció” dels polítics, en el seu anàlisi i les seves proclames no s’identifica el sistema capitalista, estatal i tecnoindustrial com l’autor real del canvi climàtic.

S’oblida que el 79% dels gasos d’efecte hivernacle provenen directament del sistema tecnoindustrial (la generació d’energia, el transport, la industria i la agricultura industrial) i sols el 11,5% del sector residencia i comercial, que també prové si seguim el camí de la generació de necessitats i l’estímul del consum del sistema tecnoindustrial.

Queda clar d’on procedeix el canvi climàtic, els “ciutadans consumidors” no tenen la clau de la solució (i menys els dels països desfavorits), de fet no tenim altre remei, en este sistema, que ser consumidores.

La pàmfila de la Greta ha convençut a sa mare de no fer viatges en avio (és cantant i ara sols actua en el radi del tren al voltant de casa seva), també afirma que anirà a la seu de les NU (a New Yorck) sense agafar l’avió... però el transport aeri sols representa, un 3% de les emissions, no és menyspreable, però es minoritari. Insistir sobre sectors minoritaris i de consum i deixar sense crítica els majoritaris i de producció (i per tant els mes nocius) ja indica un posicionament polític de Greta (o del seu entorn) força clar vers posicions favorables al sistema tecnoindustrial.

Aquests dies tenim altres aspectes d’estratègies semblants per culpabilitzar a la gent, i per convertir en mercaderia aquesta culpa, per exemple en l’ús dels plàstics, la major part del plàstic (el propilè i el polietilè) procedeix del petroli, en total un 5% del petroli te aquest us, la resta va, sobretot, a la generació d’energia. D’aquest 5% el 90% vadirectament a usos industrials, poc més del 10% es converteix en productes per els consumidors en general.

Sens dubte és més eficient culpar a les palletes per beure dels nens, els bastonets i les compreses, la culpabilitat es monetaritza, no sols en forma de palletes biodegradables, sinó també simplement com a culpa. La culpabilització dels dominats és una bona mercaderia per la dominació, és una eina de la que hi ha molta demanda.

Seguin l’estela del “Fridays for Future”, diversos governs han aprovat unes inoperants declaracions d’emergència climàtica, el Regne Unit, Irlanda, els Governs d’Escòcia, de Gal·les, una vintena de ciutats de tot el mon... i naturalment l’inoperant Govern de Catalunya (https://web.gencat.cat/ca/detalls/article/El-Govern-declara-formalment-lemergencia-climatica )... un govern que en aquesta declaració (inoperant) parla de biodiversitat, mentre la destrueix amb la prolongació de la C32 a Girona, que parla de transport públic mentre elimina la línia de ferrocarril entre Cabrils i Hospitalet de l’Infant, que parla de “justícia climàtica” mentre no ha revertit les retallades (que va fer ell mateix) durant l’anterior crisi...

Darrera del Govern de Catalunya les universitats s’han afegit a una operació d’imatge gratuïta, primer la Politècnica, que a través de subvencions empresarials, aules patrocinades, startup’s i spin off’s... col·labora estretament i és una pròtesi del sistema industrial,  darrera venen ja la UAB, la UB i la UPF, suposem que la cosa es generalitzarà.

Les Corts del Pais Valencià i Balears ja han anunciat iniciatives semblants, Sevilla i d’altres ciutats també, el xiringuito ecologista EQUO ja anuncia la presentació de la proposta a les corts de l’estat...

Per el 23 de setembre la ONU ha convocat a New Yorck una Cimera d’Acció Climàtica (bla-bla-bla), on han de participar els governs, la “societat civil”, les empreses i el sector financer, no es tracta d’un substitut de les COP, la propera la COP 25 es celebrarà a Xile, a Santiago de 2 al 3 de desembre d’enguany. Els objectius d’aquesta cimera del setembre no queden gens clars, transcrivim literalment en que consistiran els resultats de la cimera “la Cumbre dará lugar a los compromisos y acciones elaborados por los líderes de gobiernos, de negocios, financieros y de la sociedad civil sobre las acciones para combatir el cambio climático”., com deia la meva tia Carmeta “tot plegat merda lligada amb un cordill”.

Paral·lelament el moviment ecologista depenent de la dominació, a través de FFF, parla de convocar una vaga mundial de tots (estudiants i “adults”) per el divendres 20 de setembre (https://globalclimatestrike.net/  ), malgrat que el dia de la vaga del “Fridays for Future” seria el 27 de setembre.

Una cortina de fum sobre un problema real i una oportunitat per augmentar l’opressió i la dominació.

Enfrontar-nos a reptes globals és complex i requereix plantejaments clars, és aclaparador i no és estrany que alguns llibertaris es sentin superats, a l’article “los que se nos van” (https://www.regeneracionlibertaria.org/los-que-se-nos-van-libertarios-en-el-mundo-electoral ) es fa una reflexió sobre les posicions llibertaries, es posa com tema central la “emergència climàtica” i es fa una crida a superar l’escala local, i ocupar els “espais de decisió”... sense comptar que son aquests “espais de decisió” els qui estan desenvolupant el desastre, desastre que ha de servir per perpetuar i aprofundir la dominació, entrar dins “l’espai de decisió” suposa l’acceptació de les seves regles, i sota les seves regles sols es pot desenvolupar encara més el desastre ambiental, de fet l’spai ocupa als ocupants.

Ara tenim davant una operació de generació i recuperació de culpa... però també una oportunitat per fer-la visible i per combatre-la, encara que sigui mínimament, no queda massa temps, ens hem de donar pressa, a Madrid ja va haver un bloc anarquista a les manis dels estudiants dels divendres, potser caldriaestendre la iniciativa i, perquè no, ser més ambiciosos, cada cop queda menys espai per l’autonomia i la vida no domesticada, el temps s’acaba.