Manifest contra la devastació de la terra davant la setmana del 20 al 27 de setembre

COMUNICAT ANARQUISTA DAVANT LA SETMANA DE LLUITA DEL 20 AL 27 DE SETEMBRE I LA VAGA MUNIDIAL DEL DIVENDRES 27/9719. AMENAÇATS PER LA DEVASTACIÓ CLIMÀTICA PROVOCADA PER EL CAPITALISME.

L’allau de dades i d’estudis fa irrebatible el fet del canvi climàtic i que l’entramat corporatiu-capitalista hagi d’acceptar-lo, ara toca treure’n profit i convertir en una mercaderia banal l’acció en contra, en mercaderia comercial i política per continuar estenent la dominació.

El desastre climàtic i els seus impactes sobre la salut, la economia, els ecosistemes... han esdevingut instruments per estendre i aprofundir la dominació a tots els nivells de la vida (no sols la vida humana) del planeta. L’angoixa i la culpa s’estenen i serveixen als interessos del sistema.

El sistema tecnoindustrial capitalista ha convertit la terra l’aire i el aigua en un infern per a milions de persones oprimides, per milers d’espècies no humanes, animals, vegetals, i pels ecosistemes.

Els resultats de la dominació climàtica i la seva mercantilització suposaran l’empobriment i l’alienació de la majoria del mon viu, la destrucció de la biodiversitat i milers de vides humanes.

Tota aquesta mercantilització gira al voltant d’una responsabilitat “compartida” per tots, compartida com consumidors, i compartida per permetre que els polítics de l’estat, de Catalunya, dels ajuntaments... portin a terme polítiques devastadores mentre escenifiquen simulacres com les declaracions d’emergència climàtica.

Mai s’identifiquen els responsables reals: el sistema capitalista, l’estatal i el tecnoindustrial que són els causants evidents del canvi climàtic.

QUINES SON LES FONTS D’EMISSIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE? I QUI SON ELS EMISSORS?.

Cal destacar que el 79% dels gasos d’efecte hivernacle provenen directament del sistema tecnoindustrial (la generació d’energia, el transport, la industria i la agricultura industrial) i sols l’11,5% prové del sector residencial i comercial.

La major par d’aquest 11,5% inclou les necessitats i estímuls al consum, generades pel propi sistema tecnoindustrial.

Els percentatges d’emissions son molt discutits, els lobbies industrials volen, minimitzar les responsabilitats de cadascun, i carregar el percentatge als altres, així a nivell mundial, a la producció d’energia, la industria i el transport s’atribueix un 68%, 11,3 l’agricultura i 11,5 el comercial i residencial (IPPC 2014), altres fonts adjudiquen a la ramaderia 14,5%(FAO 2013) (la producció, processat i distribució d’aliments seria el 25%). Com es pot veure els valors son molt variables queda clar però que el sistema tecnoindustrial genera, com a mínim un 80% del total d’emissions.

.

A Catalunya les xifres son semblants, industria, transport i generació d’energia és el 74%, l’agricultura l’11% (en contradicció amb la avaluació de la FAO) i el sector residencial un 6%.

Els medis de comunicació desvien l’atenció, amaguen les responsabilitats del sistema i desvien les culpes sobre la població en general, els culpables son les víctimes de la tirania del consum, els qui emeten aquest petit 6%, els pobres que viuen en habitatges mal aïllats, els treballadors que s’han de desplaçar a polígons llunyans sense transport públic, els desfavorits que consumeixen aliments industrialitzats superprocessats i que no compren a la eco-botiga, per barreres econòmiques (el preu), culturals i socials.

Hi ha d’altres estratègies tramposes per culpabilitzar a la gent, i per convertir en mercaderia aquesta culpa, per exemple en l’ús dels plàstics, la major part del plàstic (el propilè i el polietilè) procedeix del petroli, el 90% del plàstic va directament a usos industrials. Poc més del 10% es converteix en productes per els consumidors en general, però ens diuen que les responsables de tot son les palletes dels refrescos i les compreses, no parlen de les peces de màquines i aparells, els embalatges industrials... o tants usos necessaris per la perpetuació del sistema.

El canvi global ja té efectes directes i greus, cada cop més estesos, i els més desfavorits són els primers que pateixen les conseqüències, pobres, habitants dels països colonitzats, dones, treballadors, criatures...

Davant d’això, els bombers professionals dels conflictes: recuperadors de revoltes, jutges, domesticadors de salvatgismes, s’estan anticipant a les reaccions front als efectes que patirem per la devastació provocada.

L’ACAPARAMENT CAPITALISTA DELS RECURSOS AGREUJA ELS EFECTES DE LA DEVASTACIÓ CLIMÀTICA

Davant l’amenaça real de la devastació, el capitalisme amb els seus estats “desenvolupats”, volen evitar els efectes i alhora especular amb ells, acumulant recursos. Terres agrícoles d’arreu del mon, minerals rars o imprescindibles per a la industria... i sobretot AIGUA, que és una matèria insubstituïble i imprescindible per a la vida i per al funcionament dels ecosistemes.

Al voltant de l’aigua, i preveient la creixent escassetat, s’ha generat un intens procés especulatiu. Els fons d’inversió voltors ja han posat la mirada sobre ella a través de Fons Cotitzats d’Inversió; els 13 fons més importants en el camp de l’aigua acumulen 8.384M€ només en patrimoni i garanteixen rendibilitats extraordinàries i continuades. Segons els desaprensius de “Standard and Poor’s” el mercat de l’aigua tindrà el 2020 un valor d’un bilió (europeu) d’euros.

Tot aquest mercadeig obscè i cruel és basa en la impossibilitat d’accés a l’aigua de centenars de milions de persones, de les quals 2.000 milions s’abasteixen d’aigua amb contaminació fecal. Ens podem imaginar el desastre de la resta d’essers vius.

EL CAPITALISME HA PROVOCAT LA DEVASTACIÓ CLIMÀTICA, I ARA ENS VOL FER PAGAR ELS REMEIS!!... I SEGUIR ACUMULANT GUANYS.

És inversemblant pensar que decennis d’explotació, de desforestació, de destrucció d’ecosistemes, d’enverinament dels sols, de l’aigua i de l’aire, de generació i abocament de residus, d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i d’extracció de materials, no tindrien cap efecte. Efectes que patirem i pagarem els de sempre. Però també es inversemblant pensar que la cobdícia, l’avarícia, la prepotència, la supèrbia, la manca d’escrúpol i l’afany de dominació del capitalisme i el sistema tecnoindustrial cedirà davant de les necessitats de les persones, dels ecosistemes i de la terra. Sols una revolta, una insurrecció generalitzada que els destrueixi podrà aturar i posar remei a la devastació de la terra i posar fi a la devastació climàtica.

Dins la lògica de la dominació i de la divisió territorial (estatal) del mon, hi ha una jerarquia que ve d’antic, és una jerarquia històrica que enfonsa les seves arrels en la colonització i que s’expressa com imperialisme o neocolonialisme (UE, EUA, Rússia, Xina...), on els sotmesos (menys les elits econòmiques i/o culturals dels països dominats) ocupen una posició subalterna i més vulnerable front el canvi climàtic, al marge de la seva posició dins la jerarquia mundial dels estats on viuen.

MENTRE HI HAGI CAPITALISME LA DEVASTACIÓ SEGUIRA!!

De fet capitalisme és sinònim de canvi climàtic, des dels seus orígens fins ara mateix. Amb la nocivitat sobre els treballadors de les indústries, amb el sutge, el fum i tòxics diversos sobre els barris i poblacions obreres, des de l’Anglaterra del segle XVIII i XIX, fins el Bangladesh o la Xina del segle XXI; nocivitat estesa sobre tot el planeta i a la que caldrà afegir els tòxics de l’agricultura industrial i els efectes del canvi global generat.

El canvi global afecta sobretot als pobres, son els més afectats pels fenòmens meteorològics extrems (tifons, huracans, inundacions, sequeres...), la pujada de nivell del mar i l’augment de noves malalties lligades a la temperatura...

Mentre que els ricatxos, no sols escapen als seus efectes (disposen de tecnologia i control sobre el territori), sinó que en treuen profit: noves inversions milionàries en energia “renovable”, obres públiques milmilionàries de prevenció dels riscos (protecció de costes, obres hidrològiques, renovació dels sistemes de comunicacions...). El control de desplaçaments de poblacions causades pel canvi climàtic, (fronteres, camps de refugiats, CIES, deportacions,..) també dona abundants beneficis a les industries del complex militar/industrial i polític.

Tot plegat una vegada més el “negoci del segle”, del segle XXI i amb el que quedi del segle XXII.

Segurament els dominadors de la terra tenen alguna cosa reservada front les crisis futures, una mena d’habitació del pànic, que en trets generals suposa segurament militarització, control social, polític, policial, i “naturalment”, més opressió i més dominació.

Es sol considerar que un 1% de la població mundial esmercen més del 50% dels recursos, en altres valoracions es diu que un 5% consumeix més del 90% de l’energia... Son avaluacions discutibles, però totes van en el mateix sentit, una minoria insignificant s’apodera d’una gran part del pastis. És fàcil imaginar que si el consum de matèria, d’aliment i d’energia d’un 5% de la població mundial s’igualés a la de la resta es podria revertir el canvi climàtic, però és inversemblant que aquest 5% renunciï voluntàriament als seus privilegis, així que, prenent la metàfora del vaixell a punt d’enfonsar-se, aquest 5% és el percentatge que haurà de baixar si no es conforma.

Indubtablement oposar-se a la dominació econòmica, cultural, oposar-se a la devastació i a la destrucció de la terra, oposar-se al tecnocapitalisme i als estats, tindrà un cost, un cost per les persones i per els ecosistemes, però, com es deia durant la revolució social de 1936, “no ens importa heretar un mon en runes, perquè portem un mon nou dins dels nostres cors”.

A New York aquest setembre i el desembre a Santiago de Chile s’han de reunir els poderosos del mon. Protegits per forces policials, militars i per les agències de seguretat estatals i privades. S’ajuntaran els capitalistes més sanguinaris i els seus caps de estat més servicials, els buròcrates més malvats, els tecnocientífics més desaprensius, els militars més brutals... Tots ells son la primera classe del transatlàntic, SON ELS QUI HEM DE TIRAR PER LA BORDA!!

La setmana del 20 al 27 de setembre és sols una fita per l’ecologisme liberal i estatista, però per aquells que aspirem a la eliminació de l’estat, el capitalisme patriarcal i la seva ideologia classista, és una oportunitat per desbordar els estrets marges de la domesticació i iniciar una via autònoma, anticapitalista i anarquista contra la nocivitat tecnoindustrial.

ANARQUISTES CONTRA LA DEVASTACIÓ CLIMÀTICA.

Calendari d'accions i activitats a www.malclima.blackblogs.org