Joguines LEGO, de la creativitat a la cultura carceraria patriarcal

Cada any, des de  negreverd, s’han analitzat d’una manera relativament sistemàtica les joguines que el mercat ofereix a la canalla, els pares i mares.

S’ha anat constatant la progressiva i permanent introducció supremacista dels elements digitals en les joguines, des de els 0 anys fins als grans (fins els 99 anys que diu la publicitat de certs jocs), la cosa ve de llarg i, dins dels canals comercials, queda poc espai per ocupar, fins i tot els “juegos de mesa” estan envaïts per els gatgets tecnològics un exemple emblemàtic és el nou Monopoly amb “intel·ligència artificial”.

Fa alguns anys (molts, decennis) durant un període més o menys curt, les joguines de construcció (al menys en la seva publicitat, cosa que no vol dir realitat), varen disfrutar d’un període “no binari”, i un emblema d’aquesta tendència (comercial , que no ideològica ni vivencial) van ser els jocs LEGO.

Els legos eren “iguals” per a tots (encara que en realitat fossin més dirigits a una que a unes, o que els adults els dirigissin més a uns que a unes), la divisió per gèneres estava implícita, com està tot en la societat on vivim, però estava poc explicitada.

Els científics, l’IPCC, LA CIÈNCIA i la COP25

Ha arribat el final de la COP25, el resultat ha estat el que era d’esperar, els estats, les corporacions i bona part de les ONG’s han tornat a guanyar d’una manera o altra, tots han acabat obtenint el que els convenia, uns mantenir el poder, altres beneficis i els de més enllà perpetuar-se.

Hi ha un tema però que uneix a una bona majoria, sobretot als suposadament «progressistes» partidaris de les reduccions de les emissions, i aquest tema és la necessitat d’actuar com «la ciència demana i diu», no uns científics en concret, ni els científics en general, ni uns centres u organismes (l’IPCC per exemple) sinó la ciència, la ciència en majúscules... LA CIÈNCIA!! (https://www.ecologistasenaccion.org/129657/el-mundo-grita-emergencia-y-los-gobiernos-se-tapan-los-oidos/ ).

Però la CIÈNCIA diu mes coses, coses que no ens fan notar els defensors» de la CIÈNCIA, coses que afavoreixen als estats, corporacions i al sistema en general.

La CIÈNCIA és una faula inexistent, és una faula absolutament diferent del que s’entén per coneixement, entre d’altres, també del coneixement científic, la ciència és un producte social i és inversemblant que pugui ser neutre. 

COP25, de l’afany de dominació a la patochada. L'espectacle dels estats, les corporacions i els progressites.

La COP25, com la resta de COP’sserà una doble plataforma de negoci, no podia ser d’una altra manera.

Per una part les grans corporacions i estats tenen un excel·lent punt de trobada per bastir i ultimar negocis al voltant del canvi climàtic i, sobretot, de les obres publiques derivades dels plans d’adaptació, son milions d’euros que canvien de mans, de les mans del pobre a las mans dels rics de tota mena i color. Res es pot esperar d’un esdeveniment dels estats esponzoritzat per corporacions com ENDESA (un gran emissor de gasos d’efecte hivernacle i una de les grans energètiques del mon), el Banc de Santander (un dels més grans operadors financers del mon, 15.000 bilions per finançar les energies fòssils), Telefònica, el Grup Volkswagen, Iberdrola, Suez, Acciona, MAPFRE, BBVA, Sabadell, Tango, Abertis, Gestamp, Indra, Iberostar, Iberia, Siemens-Gamesa, SEAT y Talgo... quina colla de devastadors!!