Els científics, l’IPCC, LA CIÈNCIA i la COP25

Ha arribat el final de la COP25, el resultat ha estat el que era d’esperar, els estats, les corporacions i bona part de les ONG’s han tornat a guanyar d’una manera o altra, tots han acabat obtenint el que els convenia, uns mantenir el poder, altres beneficis i els de més enllà perpetuar-se.

Hi ha un tema però que uneix a una bona majoria, sobretot als suposadament «progressistes» partidaris de les reduccions de les emissions, i aquest tema és la necessitat d’actuar com «la ciència demana i diu», no uns científics en concret, ni els científics en general, ni uns centres u organismes (l’IPCC per exemple) sinó la ciència, la ciència en majúscules... LA CIÈNCIA!! (https://www.ecologistasenaccion.org/129657/el-mundo-grita-emergencia-y-los-gobiernos-se-tapan-los-oidos/ ).

Però la CIÈNCIA diu mes coses, coses que no ens fan notar els defensors» de la CIÈNCIA, coses que afavoreixen als estats, corporacions i al sistema en general.

La CIÈNCIA és una faula inexistent, és una faula absolutament diferent del que s’entén per coneixement, entre d’altres, també del coneixement científic, la ciència és un producte social i és inversemblant que pugui ser neutre. 

No existeix un coneixement científic independent de les condicionants històrics, polítics i econòmics que el generen, i actualment no hi ha massa «ciència» més enllà els interessos de poder i econòmics que actualment controlen (en equilibri) el mon.

I si no es parla de la CIENCIA es parla d’altres subjectes inexistents “comunitat científica” o les curioses “persones científiques” que apareixen com subjectes a la declaració final de la Cimera Social de Madrid (CSxC) (curiosament entre els subjectes citats no es parla dels treballadors ni dels pobres). Segurament en el pensament dels redactors el mot científic hauria de ser substituït per acadèmic. (https://cumbresocialclima.net/comunicado-final-cumbre-social-clima/ )

Actualment la “ciència de l’acadèmia” (podem dir-li així?) depèn, fins i tot els acadèmics radicals que fan costat (fins un cert punt) als “moviments socials”, com la mateixa Complutense cedint gratuïtament el seu espai a la CSxC, depenen en darrer termini de qui finança, qui subsidia, qui subvenciona i qui permet que es difonguin resultats i idees.

Així dins del mon acadèmic que defensa l’origen humà del canvi climàtic (pràcticament unànime o quasi) hi ha nombrosos partidaris dels biocombustibles (monocultius i expulsió de poblacions), de l’agricultura “intel·ligent” (industrialització, expulsió de comunitats i transgènia), de les solucions de goenginyeria (no testades, industrials i consumidores d’energia), també els que consideren que la digitalització és la solució la smart city, el cotxe elèctric, o les energies “suposadament renovables” industrials...

El panel IPCC és un grup elitista de buròcrates científics que tenen delegada la representació científica de les Nacions Unides i com a tals defensen els interessos dels estats i del capitalisme, entre les més de 6.000 pàgines dels seus darrers informes (https://www.ipcc.ch/assessment-report/ar5/) es defensen mecanismes de geoenginyeria amagats darrera de les sigles, els agraden molt, de CDR, SRM, BECCS... defensen l’aplicació de la gestió de la radiació, sistemes de captura de carboni... és força aclaridor l’informe de la Fundació Boll i el ETC Group (https://mx.boell.org/sites/default/files/geoingenieria_elgranfraudeclimatico_final.pdf ), aquesta defensa de mecanismes industrials de manipulació (no provada) del clima s’accentuen en els esborranys del sisè informe que ha d’aparèixer per la COP de Glasgow.

El cinquè informe, sense defensar-la, inclou la energia nuclear en alguns dels seus escenaris de futur.

Evidentment no poden haver maniobres corporatives d’ocultació eternes, la pressió corporativa te uns límits davant dels fets, però aquests límits poden ser molt llargs a escala humana. Per exemple entre les primeres deteccions de la nocivitat de les radiacions i les primeres mesures per protegir a usuaris i treballadors van passar 32 anys, realment poc comparat amb el benzè que va ser de 80 anys o de l’amiant que va gairebé va superar el segle, d’altres, com el DDT van ser “curts” només 22 anys... en altres temes els terminis estan per veure, per la nanotecnologia ja hi ha algunes regulacions laborals, per la geoingenyeria res de res...A l’hora de prevenir la nocivitat el sistema científic i corporatiu van al “ralentí”.

Dins del recolzament dels acadèmics a la COP25 ha estat força impactant un manifest amb més d’onze mil signataris, entre d’altres consideracions demanen “estabilitzar” la població humana i consideren un indicador positiu la baixada de la natalitat, quan els acadèmics i els estats entren en aquests temes s’ha de vigilar molt el que fan, a més entre els 11.000 signants, un 93% són de països de la OCDE, i un 60% de la Unió Europea, mentre que estan sub-representats la Índia, la Xina i el continent africà que segurament tenen molt a dir al respecte.

Buscar en la tecnologia una “solució” a la devastació climàtica és un error greu, la tecnologia no és la solució sinó el problema i no es pot solucionar amb mitjans tècnics el que és un problema de dominació, explotació i devastació social indestriable dels sistema estatal capitalista.