L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 1: el projecte Secur’Cities.

Ja fa anys que la videovigilància a esdevingut un comodí per poder expandir mesures autoritàries “securitaries”, però des de els atemptats del 15 d’agost de 2017 i la crisi de la COVID (2019/2022??) s’ha expandit exponencialment.

A Catalunya s’han licitat durant el 2021 i el que portem de 2022 un total de 71 expedients per un valor de més de 30 milions d’euros (pressupost que inclou càmeres, cablejats, servidors, software, adequació de sales de control...). Des de pobles petits com Talarn (489 habitants) o Sant Cugat de Sesgarrigues (1.004 hab.) fins ciutats grans com Badalona (223.006 hab.) o l’Hospitalet (264.657 hab.) i, naturalment, el monstre de Barcelona. Les inversions per habitant van del 70€ de Talarn, els 34€ de Palau Saverdera o els 26 de la Bisbal del Penedès, fins els 3 cèntims de Lleida o els 5 cèntims de l’Hospitalet, hi ha una forta pressió sobre els pobles petits per implantar sistemes de lectura de matrícules a les entrades dels pobles i de les urbanitzacions. Cal tenir en conte que no és un recull exhaustiu i que moltes adquisicions poden anar per contractes menors, o no aparèixer en la web contractaciopublics.cat. Amb els procediments d’urgència articulats per l’alarma sanitària molts interventors han fet la vista grossa amb la contractació menor.

Més info sobre els contractes recents de videovigilància de l'Ajuntament de Barcelona a:

Part 2:  http://negreverd.blogspot.com/2022/02/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html

Part 3: http://negreverd.blogspot.com/2022/03/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html

Part 4: http://negreverd.blogspot.com/2022/03/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la_22.html

A Barcelona la videovigilància ve de lluny, encara que sols es reconeixen 39 càmeres “de seguretat”, a aquestes poquetes càmeres cal afegir les de transit, les de vigilància perimetral, les d’edificis municipals i les noves càmeres que s’estan instal·lant o s’instal·laran en breu.

 

Un impuls fonamental l’ha donat el projecte Secur Cities (ISFP-2017-AG-Protect), dotat amb més de 3 milions d’euros de fons de la UE. Aquest projecte està liderat per la ciutat de Lió i a Barcelona li corresponen 1,264 milions d’euros. Els fons son del “Internal Security Fund –Police” (https://ec.europa.eu/research/participants/data/ref/other_eu_prog/home/call-fiche/isfp-call-fiche-2017-ag-env_en.pdf  ), la imatge d’aquest projecte és prou aclaridora del seu contingut i objectius: el perfil d’un policia d’uniforme.

Barcelona es va afegir, al menys això diuen, a rel dels atemptats de 17 d’Agost de 2017, el terrorisme gihadista es constitueix en el “principal impulsor” de les mesures de control social, aquest argument justificatiu ve reforçat a partir de 2020 per les “mesures anti-COVID”.

 

Els objectius del projecte Secur Cities son: la protecció d’espais emblemàtics (en un primer moment l’Avinguda Maria Cristina), Digitalitzar els sistemes de videovigilància (molt antiquats en aquell moment) i realitzar intercanvis de bones pràctiques de seguretat entre ciutats europees... En la pràctica del projecte, s’ha abandonat l’actuació de l’Avinguda Reina Cristina i s’han centrat esforços en Ciutat Vell i el Parc Güell.

 

L’Ajuntament de Barcelona participa des de 2018 en la constitució de la Xarxa de Ciutats Contra el Terrorisme (CTPN). La CTPN (https://www.london.gov.uk/what-we-do/fire-and-resilience/counter-terrorism-preparedness-network-ctpn ) esta formada per 6 ciutats, Barcelona, Manchester, Paris, Rotterdam i Estocolm... i Londres, la ciutat líder i capital europea de la videovigilància, també hi ha diversos departaments de policia i de seguretat, universitats, “experts independents”  i també la Europol i la Interpol. Les bones relacions entre el regidor de seguretat Albert Batlle (8 anys director de Serveis Penitenciaris i 3 anys dels mossos) i les autoritats municipals de Londres ens pot explicar, en part, aquest gran amor per la videovigilància.

 

Per compte de Secur Cities també s’han adquirit 96 mòduls  de barreres antienvestida (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardnotice.pscp?idDoc=91476967&reqCode=viewDcan ), el valor d’adjudicació va ser de 98.387€ i el contracte es va formalitzar a nom de Target Tecnologia SA el 28/10/21.(https://www.target-tecnologia.es/... i s’han millorat els sistemes de gestió i visualització del centre de control (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardnotice.pscp?idDoc=54155368&reqCode=viewDcan i https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardnotice.pscp?idDoc=56461059&reqCode=viewDcan ) per un total de 168.872€.

 

L’ànsia videovigiladora no queda limitada al projecte Secur Cities, malgrat que no es publicita massa l’Ajuntament en realitat te centenars (sinó son milers) de càmeres instal·lades per vigilar-nos, un exemple (que no és ni molt menys l’únic) seria el de l’Institut Municipal de Mercats (el IMMB), també podríem parlar de les instal·lades als cementiris, als serveis municipals, als aparcaments, museus… etc.

 

Hem fet una estimació (molt grollera) del nombre de càmeres que tenen els mercats municipals i es situa entre 668 i 2.400, el nombre és molt heterogeni, va des de les 132 del Mercat de Sant Antoni (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=71372653 ) fins les 12 del de Santa Caterina (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/awardnotice.pscp?reqCode=viewDcan&idDoc=84545317&lawType=3 ), passant per les 64 dels Encants o les 40 de la Boqueria. Com podem veure la densitat i el nivell de control va més enllà del que seria la persecució dels pispes d’aliments.

 

Aprofitant la COVID, s’ha posat en marxa (per procediment d’emergència) un sistema de recompte de persones (entrades, sortides i permanències) basat en càmeres zenitals de doble lent amb tecnologia deep learnig a la mateixa càmera, en total seran 340 càmeres i pantalles d’informació per un import de 678.639€ (https://www.youtube.com/watch?v=1wLNQAW4-qo&t=134s).

 

El segon lliurament de “L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància” estarà dedicat a la renovació de la videovigilància a Ciutat Vella.