Darrerament el terme
territori ha anat acupant un espai cada cop més gran en la parla comuna, dins
la nebulosa del que generalment s'anomena “moviments socials”. El terme ha
traspassant el seu us tecnocràtic urbanístic (els arquitectes dissenyadors de
l'espai on ens veiem obligats a viure sempre han estat molt amants de
“l’anàlisi territorial”, de la “ordenació del territori” ...) i ha passant a
ser una cosa semblant, al menys formalment, als “subjectes revolucionaris” de
l'esquerranisme.
Esquerranisme que
arrosseguem, enfilat a la gepa, des de finals del segle passat, i que tan
afeccionat és als subjectes col·lectius com ara son “el jovent”, “les dones”,
“el poble treballador”... o “els moviments socials”. Subjectes col·lectius que
amaguen, tapen i emmordassen, no sols personalitats individuals, sinó també
identitats comunitàries i interessos minoritzats. Com si fos el mateix un jove
aturat i/o precari que un investigador eventual (un membre del “cognitariat”),
com si fos el mateix una executiva que la dona que neteja el pis d'aquesta
executiva (o d'un home executiu)...
Hores d'ara podem
sentir parlar de defensa del “territori”, de la destrucció del “territori”, de
model del territori, i fins i tot, tant humanitzat (o deshumanitzat, no se...)
el tenim, que ja es parla també de drets del “territori”.
Han estat els
moviments socials els que s'han apoderat del terme?, o be ha estat la ideologia
que ha desenvolupat el seu significat tècnic de gestió i apropiació de la
vida qui ens l'ha filtrat?, en resum, el
terme s'ha apoderat dels moviments socials?.
Per els usuaris
urbanístics de la paraula, territori és un espai de gestió, de producció i de
domesticació, el concepte va més enllà de la delimitació espacial i es centra
en l’ús i la sobirania. Quan un especialista parla de territori, fins i tot en
parlar d'un “territori preservat”, està parlant d'un espai de dominació. Quan
un territorialista (urbanista, planificador, gestor... etc) parla del territori
d'un parc natural, no parla de la vida que està inclosa dins d'aquesta cel·la
territorial (que seria el mateix que la cel·la d'una presó), sinó com
domesticar-la, com donar-ne un us (fins i tot un us popular), com integrar-la,
com obtenir una rendibilitat... en resum, com destruir la vida lliure i
salvatge, com domesticar-la, o al menys com tenir-la dins d'una gàbia de zoo
sense reixes visibles...
El territori és una
assignatura dins dels temaris d'estudi i objecte de nombrosos masters i
postgraus de l’acadèmia universitària. També te una Conselleria dedicada al
tema, la d'Ordenació del Territori, hi ha nombrossisims organismes oficials que
inclouen el terme territori i territorial en les seves sigles, així com ONG's i
associacions professionals, el territori és, evidentment una font important de
recursos econòmics.
Altres termes tampoc
es salven de la seva mercantilització i academització. Al mon acadèmic, des de
fa un anys també hi han assignatures i masters sobre la gestió de la “vida
salvatge”, de com controlar poblacions, com vacunar-les, com establir
passadissos per perllongar l’aïllament (una cel·la més gran)... Hi han moltes
empreses dedicades al tema, a gestionar les espècies d'interès cinegètic, a
vacunar als animals salvatges, a exterminar als pròfugs (espècies invasores),
al turisme naturalistic...
Amb el tema
territori passa una cosa semblant al que passa amb el terme economia (un altra
tema infiltrat des de els especialistes del poder). Podem veure com els
treballadors abaixen les orelles davant la “situació econòmica”, sembla com si
fos una condició meteorològica (fa calor, és el clima no és pot fer rés més que
comprar un aire condicionat), fins i tot certs “anticapitalistes” accepten la
existència de la economia amb caràcter atmosfèric (inevitable), com si les
condicions d'explotació variessin molt significativament a escala global hi
hagi crisi o no. Que pensaríem d'un grup anticapitalista que formés una
“plataforma per salvar l'economia”?, en canvi som comprensius amb totes les
plataformes en defensa del territori. En aquest sentit el tema econòmic el
tenim més clar, quan diem “no hi ha crisi, hi ha capitalisme”.
El territori a
vingut a substituir altres termes, com és el de “natura” segurament massa
hippie i roussonià pel gust dels “moviments socials” o senzillament el de
“terra” que deu semblar poc tècnic i poc modern... massa pagès, o potser es
considera massa místic, o massa independentista... ves a saber!
Ens podem imaginar
un grup d'insurrectes cridant: visca el territori!!. Jo no, el territori és un
objecte d'estudi per els acadèmics, d'especulació per els capitalistes i de
dominació per la civilització... no el considero un espai afectiu del que pugui
formar part.
En canvi si que
me'ls imagino cridant, visca la terra!!, el crit “visca la terra!” és un crit
que ha estat un crit de revolta des de, com a mínim, l'edat mitjana (un altra
tema és si aquest crit anava acompanyat de visques al rei o d'altres eslògans
repugnants).
Antigament la
dominació partia dels centres de poder, generalment les ciutats, cristal·litzava
en els centres de producció, generalment agrícoles, la energia era
majoritàriament animal... la xarxa de dominació tenia uns forats a la malla
molt amples...
Actualment la xarxa
de dominació deixa uns foradets molt petits. Per la malla circula la matèria,
la energia i la informació: carreteres, autopistes, línies de ferrocarril,
línies telefòniques, fibra òptica, xarxes 3G, wifi, TDT, repetidors diversos,
antenes de telefonia, alta tensió, gasoductes, oleoductes.... i cada cop més
avancem cap una dominació ubiqua on la malla ja sols tindrà nanoforats on
difícilment cabran espais alliberats.
Mitjançant aquesta
malla de dominació la terra esdevé territori, esdevé espai dominat, espai
domesticat. No és per tant d'estranyar que municipis, conselleries i ministeris
perdin el temps dialogant amb aquells que cerquen alternatives dins la xarxa,
que demanen soterraments, desviaments, traçats alternatius, “usos racionals”,
alternatives energètiques... Perquè aquestes “alternatives” propicien de fet
una malla més atapeïda, una dominació més eficient, un mon més domesticat.
Si volem resistir,
en el possible, la domesticació, si volem recuperar espais salvatges, tenir una
terra en lloc d'un territori, el camí ha de ser desactivar nodes, trencar fils,
desmuntar la xarxa. De fet molts actuem en aquest sentit malgrat els riscos i
la incomprensió. Quan es bloqueja un bocí de la malla, una línia d'alta tensió,
una infrastructura de transport (tren, carretera, centre logístic...), procés
urbanístic, com s’ha fet en diversos projectes o s’està fent ara mateix amb la
MAT a Girona, estem eixamplant els forats de la xarxa i obtenint espais de
llibertat.
Per un mon lliure
i salvatge!!.
Mort als estats i al capital, visca la terra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada