Als
jaciments salins del Bages, malgrat ser coneguts d'antic, en el cas de la potassa
no es van descobrir fins el 1912, els descobridors, dos joves, Emili Viader i
Rene Macary, van obtenir el 1920 les primeres concessions mineres que es van
vendre a Solvay, la qual sota el nom de Minas Potasicas de Suria (MPS) va
començar la explotació el 1918.
La
potassa, com material per la indústria, es va descobrir el 1851 i va aixecava
moviments especulatius i estratègics per la seva obtenció, ja que era un adob
químic imprescindible per la “agricultura” moderna. Fins acabada la primera
gran guerra no es va poder trencar el monopoli alemany sobre aquesta matèria primera.
La
explotació de les mines passa per diverses mans, incloses les de l'estat, Potasas
Ibéricas, Potasas del Llobregat (del grup Explosivos Rio Tinto), Súria K...
fins que el 1998 son comprades per “Israel Chemical Limited” ICL.
ICL
és una multinacional de matriu israeliana, creada el 1948 just en el moment de
la independència d'Israel, per explotar les sals del Mar Mort. ICL produeix un
35% dels compostos bromats del mon, un 11% de la producció mundial de potassa,
un 3% del mineral de fosfat, és líder en la producció d'àcid fosfòric...
Els
compostos polibromats retardadors de flama (els més relacionats amb la
producció de ICL) son un contaminant emergent i cada cop més preocupant, la
seva presència als ecosistemes (sobretot aquàtics, però també als aliments) te
efectes de disruptors endocrins i provoca trastorns hormonals.
ICL
actua a Catalunya amb el nom d'Iberpotash, ressentida per la baixa dels preus
del mercat mundial de la potassa i dels fosfats sembla que vol tancar la mina
de Sallent i centrar-se en Suria, per això a ofert a la Generalitat de
Catalunya una operació inversora amb noves plantes, amb producció de sal sòdica
a partir del runam (que és la ganga minera de la potassa) i una inversió de 600
milions d'euros... supeditats al tracte de favor ambiental que se’ls ve donant
des de la concessió de l'autorització ambiental pel Conseller Saura (ICV),
concessió recentment anul·lada per el TSJC i tot un seguit d'inversions
públiques (també milionàries), ample europeu de ferrocarril fins a Callús,
col·lector de salmorres nou o molt rehabilitat, plans de jubilació
anticipada...
Un
dels principals impactes de la mineria de la potassa és l’impacte dels seus
residus, el clorur sòdic, que és la ganga de l’extracció, malgrat que aquest
clorur sòdic diuen que amb el projecte Phoenix també es vendrà (serà mena) el
seu preu és molt més baix i segur que es seguiran acumulant residus salins.
El
conjunt de ganga acumulat als abocadors miners (els runams) és de 72 milions de
tones, aquest milions de tones s’han anat acumulant al llarg dels 100 anys
d’explotació (menys la part que s’ha perdut dissolta en les aigües de les
pluges (contaminació de les aigües subterrànies i superficials) o arrossegada
com pols per el vent (contaminació atmosfèrica), aquestes contaminacions,
encara que no tan evidents com les fumeres de les xemeneies són igual o més
perilloses.
Els
runams que continuen actius, el del Cogulló a Sallent i el del Fusteret a Súria
creixen a un ritme de 2 milions de tones l’any, per fer-nos una idea el 2012 es
van produir a Catalunya 2,5 milions de tones de residus de la construcció i 3.6
milions de tones de residus industrials.
La
blanca “muntanya” del Cogulló esdevé un tret central del paisatge de la
comarca.
Els
problemes de contaminació no son cosa d’ara ja els anys 20 del segle passat hi
van haver denuncies de contaminació salina dels pous i del riu, i als anys 30
es va constituir una Comissió per la Inspecció de la salinitat del Llobregat,
ja que aquesta amenaçava el subministrament d’aigua del Baix Llobregat... i la
salut dels seus habitants.
Per més info i més completa:
http://www.prousal.org
http://www.lasequia.cat/montsalat/
Per més info i més completa:
http://www.prousal.org
http://www.lasequia.cat/montsalat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada