La
definició de biometria és senzilla i complicada al mateix temps i
abasta una pluralitat de mètodes d'identificació molt extens, si
ens ajustem al que és estrictament acadèmic tenim que la biometria
son “els mètodes d'identificació i autentificació dels éssers
humans a través de característiques fisiològiques i de
comportament”, si ens anem a la vessant tècnica serien “les
aplicacions tècniques, matemàtiques, estadístiques i sobretot
informàtiques sobre trets físics i fisiològics o de conducta d'un
individu per a la seva identificació”.
Tots
tenim trets individuals diferents dels d'altres individus i en això,
que és una de les bases de la individualitat, es fonamenten els
processos d'identificació, o sia, de destrucció de la
individualitat ja no es pot destruir allò que no es coneix i
l’estat, les corporacions, les esglésies sempre han volgut
destruir la individualitat.
La
biometria apareix paral·lelament amb la policia “moderna”, amb
la necessitat que te el sistema d'identificar a les persones, la
necessitat de comptar-les, registrar-les en censos, en estadístiques
i tancar-les en un espai, la biometria i la policia apareixen de la
ma dels censos de població, de la idea de la tendència hereditària
a la “delinqüència”, de la meritocràcia genètica, dins de les
seves primeres pràctiques s'incuba l'experiment de civilització
extrema que va ser el nazisme.
Segurament
la primera biometria moderna apareix de la ma del metge, antropòleg,
matemàtic i... policia, Alphonse Bertillon, creador del “fitxatge”
policial, sistematitzador de les fitxes i de les fotografies, es diu
que la seva metodologia va permetre la identificació de Ravachol.
Bertillon tenia una connexió ideològica amb el pensament de
Lambroso (molt més friki que ell, però igual o més danyí) i,
especialment amb en Galton, pare de l'eugenèsia i del racisme
social, i que a més va ser l'impulsor de la metodologia de la
petjada dactilar, desenvolupada per el poli argentí Vucetich.
Les
tècniques biomètriques van sempre per davant del que es coneix
d'elles a nivell públic, així que, dins del que coneixem, les
dividirem en físiques (trets físics de la individualitat),
fisiològiques i del comportament...
1.-Físiques,
són les mes emprades, les més econòmiques... i també les més
avaluades ja des de fa anys. La més antiga seria la petjada
dactilar, però, ara mateix, està en expansió la vascularització
de la ma i els dits, la geometria de la ma, el reconeixement facial,
la retina de l'ull i l’iris. Cada cop més es combinen 2 o més
procediments per evitar els inevitables errors.
2.-Fisiològiques,
la més coneguda i cada cop més àmpliament emprada és la “petjada
genètica” l'anàlisi de l'ADN individual, a passat a ser d'una
cosa complexa i cara a ser senzilla i cada cop més ràpida i barata.
L'anàlisi del ADN s'està banalitzant cada cop més i, sens dubte, a
de fer-se cada cop més ràpidament, amb mostres més insignificants
i fàcils d'obtenir i a un preu més econòmic. Un altra mètode
fisiològic, encara poc desenvolupat, seria l'anàlisi de la petjada
química de l'individu, l'olor, el rastre químic...
3.-Entre
les de comportament, la signatura seria la d'us més antic, així com
la grafologia. Però ara ja s'utilitza la veu, que segur que en breu
tindrà una importància semblant a la d'altres tècniques
biomètriques. Hi ha més trets del comportament individual que es
poden analitzar biomètricament, encara que potser sigui el terreny
més desconegut per aquells que ens oposem al control social, hi ha
tècniques per analitzar la manera de caminar, els gestos (anàlisi
d’enregistraments de videovigilància), per analitzar el ritme
d'escriptura en un teclat d'ordinador (dinàmica de teclat)...
Tot
això que fa uns anys era pura ciència ficció ara mateix està cada
cop més a l'abast dels estats i les corporacions. La capacitat
d'emmagatzemar terabyts d'informació (per exemple miler d'hores de
gravació de videovigilància) s'ha fet cada cop més econòmic i
cada cop més senzill i ràpid d'executar. Les tecnologies
informàtiques de la “big data” permeten tractar paquets enormes
d'informació... fa uns any teníem el convenciment de que ningú
podria rebobinar totes les cintes de vídeo de les cameres i
visionar-les, o que ningú podria revisar milers d'hores d'escoltes
telefòniques i destriar qui estava parlant i de que... ara ja no,
ara segur que poden.
Totes
aquestes tecnologies, poquet a poquet s'han anat fent quotidianes,
comencen amb usos banals per no espantar... un videoclub que
identificava als clients per la petjada dactilar va ser potser el
primer contacte del públic amb la biometria... ara ja moltes
empreses i institucions la fan servir com a control d’assistència
i d'horari, per l’accés als menjadors escolars i d’empresa...
El
reconeixement facial, una de les tècniques més invasives de la
intimitat, es banalitza a través de Facebook, Picassa les Google
Glass i en un futur el reconeixement de veus (per exemple la recerca
per veu a Google).
Malgrat
ser dades personals sensibles no hi ha cap registre del seus us (els
fitxers, però, han d'estar donats d'alta a les Agències de
Protecció de Dades) al contrari del que passa amb la
videovigilància.
Per
fer-nos una idea aproximada de l'abast que està agafant el tema,
podem agafar els casos que han sortit als mitjans de comunicació, és
només una mirada ràpida, no exhaustiva i que no abasta tot l'àmbit
de l'Estat.
-Per
entrar al Parc Güell, els veïns s'han de registrar biomètricament
(petjada dactilar).
-L'IES
Pere Martell de Tarragona, segons el seu reglament intern, fa servir
la petjada dactilar per al control d’assistència.
-L'IES
Enric Borràs va instal·lar el curs passat terminals de
reconeixement facial.
-L'IES
Abastos de valència tenia la intenció d'instal·lar control de la
petjada, però l’escàndol de la videovigilància als banys de
l'IES va frustrar-la.
-L'IES
Mare Nostrum d'Alacant fa servir també l'empremta digital pel
control d’assistència i l’accés.
-A
l'Escola Mestral (cooperativa de pares) de Sant Feliu de Llobregat es
fa servir l'empremta digital per el menjador escolar.
-A
l'escola Madre Alberta de Palma de Mallorca es fa servir també la
petjada dactilar dels alumnes per l’accés.
-L'escola
bressol “La Lluna” també identifica a pares i treballadors
mitjançant l'empremta dactilar.
-A
l'ajuntament de Girona es fa servir el reconeixement facial per el
control horari de determinats centres.
-La
empresa de manteniment d’automòbils Autoequip fa servir aparells
de reconeixement facial per controlar la plantilla.
-Estee
Laudrer, empresa de venda de cosmètics, utilitza terminals de
reconeixement de la petjada dactilar als seus 300 punts de venda.
-La
fabricant i venedora de mobles CONFORAMA del Prat de Llobregattambé
controla la plantilla mitjançant biometria de la petjada dactilar.
-AKI
controla els empleats de moltes de les seves instal·lacions
mitjançant la petjada dactilar.
-Als
hospitals de los “Sagrados Corazones” entre ells el de San Rafael
de la Vall d'Hebron, han instal·lat sistemes d'identificació per
petjada per al control de treballadors i malalts (sobretot en els
seus manicomis).
-L'ajuntament
d'Agramunt es va gastar l'any 2006 8.965€ en adquirir uns mòduls
biomètrics per controlar l'entrada a les piscines mitjançant la
petjada dactilar.
-La
clínica “Centro Médico Quirúsgico” de Reus també ha implantat
identificació per petjada.
-La
Fundació Ave María ofereix un sistema d'identificació de malalts
per petjada dactilar en un subministrador automàtic de monodosi de
medicació (medicina robòtica de baix cost).
-El
DNI i el Passaport digitals espanyols i de la resta de la UE,
incorpora als seus xips dades biomètriques del titular.
-A
la Índia s'ha fet el primer gran cens biomètric per acumular les
dades de totes les persones majors de 15 anys. En total de 1.200
milions de persones han cedit (a la força) les dades biomètriques
dels 10 dits de les mans.
-A
principis d'any (2013) més d'un milió de mestres de l'estat
d'Andhra Pradesh a la Índia, amenaçaven amb vaga contra la
introducció del control biomètric a les escoles.
-Actualment
la major part de la humanitat ja està fitxada biomètricament, d'una
manera o altra, amb més o menys intensitat (India, Russia, Mèxic,
Filipines, bona part de la UE, els ciutadans de EUA, Austràlia i
Canadà amb passaport ...). A la Unió Europea hi ha variants, des de
Espanya on s’ens fitxa al passaport i al DNI, fins el Regne Unit on
no hi ha DNI, però per contra segurament és el país europeu amb
més fitxats genèticament, uns 5 milions de persones (aproximadament
un 8% de la població),
-La
biometria és un molt bon negoci. Hi ha estimacions de que el mercat
biomètric va moure el 2012, 1.480 milions d'euros a la UE, i que el
2018, el mercat global assolirà els 20.000 milions de negoci.
Cedir
tota aquesta informació a les institucions estatals i a les
corporacions sense cap resistència és suïcida. La traçabilitat i
transparència de les nostres vides passa a ser total i, tal com
passa sempre en el mon regit pel mercat, passen a ser una mercaderia
més. Un paper que a la curta o a la llarga acabarà fent-nos mal.
La
biometria és control, el control és dominació i la dominació és
opressió.
Per
un mon lliure i salvatge
http://vimeo.com/35661375#at=0
ResponEliminaDocumental sobre la RFID subtitulat al castellà
En els exemples us heu deixat els poliesportius. No tinc un estudi ben fet, però a Barcelona no es pot entrar a una piscina pública sense posar el dit...
ResponElimina