19 de des. 2013

LLIURES I SALVATGES

Vinc d'una trobada de persones que ens hem passat el cap de setmana parlant de diferents temes al voltant de la defensa de la terra, be, així entenc jo la cosa, altres l'entenen amb altres noms però el mateix significat, som així de complicats!!.
Una cosa m'ha sobtat des de l'inici, diverses vegades s'ha parlat de que ja no existeix enlloc, sols a determinades selves llunyanes, la vida salvatge i, segur que no, a cap de les zones urbanes i/o urbanitzades, concretament Barcelona i les seves rodalies.
Escric això des de dins de Barcelona, i per la finestra veig volar les gavines i pardals... i una cuereta blanca despistada!!. A la teulada de la cas veïna, que no és massa vella, potser dels 70, i creixen plantes diverses, fins i tot crec que una figuera petita o algun vegetal molt semblant.


A baix, al carrer, arran de “bordillo”, entre l'asfalt i la vorera hi ha més plantes, parietàries i herbetes diverses.
Si surto a l'escala, de nit els escarabats corren a amagar-se per conservar la vida, de moment rates no n'he vist cap, encara que sota els adoquins de Barcelona, no hi ha la platja com a Paris, sinó les rates...
Estem tan cecs al que ens envolta que no sabem distingir el que és salvatge quan el tenim davant dels nassos??.
Potser el primer que ens cal és saber que vol dir la paraula salvatge, com que és difícil posar-se d'acord en el que és (en positiu), serà més fàcil posar-se d'acord en el que no és (en negatiu)... Salvatge és allò que no està domesticat, que no està dominat...que no està artifcialitzat... però això no vol dir que no convisqui amb l'artificialització, amb la dominació i amb la domesticació. Que nosaltres estiguem domesticats i visquem en sistemes urbans i/o urbanitzats (el 99,9%) no vol dir que les rates que viuen al nostre costat (amagades, això si) no siguin salvatges, que explotin un recurs dels civilitzats (residus, menjar emmagatzemat) no indica que estiguin dominades...
De fet la seva resistència a la dominació és tan forta, que els humans domesticadors esmercem milions d'euros en exterminar-les (trampes, verins, malalties de laboratori...), ja que no les podem reduir-les a totes a la condició de rates de laboratori o animalons de companyia, les volem borrar del mapa.
El mateix passa amb la majoria del que els domesticats anomenem plagues, hem de dedicar esforços ingents per “eradicar-les” i, en el camí, ens emmetzinem nosaltres mateixos i a la terra.
La panòplia d'enemics indòcils és extensa (quasi tot el que és viu), rates i ratolins, gavines, estornells, tots els artròpodes,  també les anomenades espècies invasores (potser fora millor anomenar-les, en molts casos, espècies fugitives)... fins i tot el lent i pacient cargol bover rosegador de verdures, és una plaga a la que es destinen tones de verí en forma d'helicides.

Si baixem al nivell dels microorganismes llavors el nombre d'insubmissos creix: totes les malalties contagioses, tots els microorganismes que descomponen les nostres reserves d'aliments. Però potser algú consideri que els llevats de vi i cervesa o els bacteris del iogurt no estan domesticats, be potser podem deixar els microorganismes de banda, encara que a mi hem sembla que son els més salvatges de tots (i a més imprevisibles i mutants).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada